Crítica a la nostàlgia política

Sota la conducció de l’acadèmic Philipp Corcuff, el sociòleg Luc Boltanski i la filòsofa Nancy Fraser van abordar en un llarg debat la situació de l’esquerra i el seu futur. El resultat d’aquest debat -i dos textos complementaris- queda plasmat a Contra la izquierda conservadora, un llibre que perfectament podria titular-se Contra la nostàlgia, atès l’intent dels autors per evitar que enyorem el paradís imperfecte que vam deixar enrere fa uns anys: l’Estat social europeu previ a la desregulació que va imposar el neoliberalisme.

Fraser anima a fugir de la nostàlgia estatista, perquè “no es pot fer marxa enrere i restablir aquell capitalisme”, i encara que qüestiona els mecanismes de protecció que van contribuir a l’opressió d’àmplies capes socials, defensa que no cal rebutjar el principi de protecció social. Al seu torn, Boltanski considera que, per lluitar contra la desigualtat transfronterera en el mateix terreny que ho fa l’economia globalitzada, s’ha demostrat que “l’estatisme no apareix com la millor via, ni tan sols per frenar el retrocés de la seguretat social”.

Per encarar els reptes actuals, Fraser aposta per una aliança de moviments i organitzacions que estimulin l’emancipació d’opressions, les polítiques del reconeixement i una protecció social de la qual avui volen apropiar-se algunes forces xenòfobes. Una crida que es va evident quan queda al descobert els dèficits de la democràcia parlamentària, la qual els governs d’Obama i Hollande van apuntalar amb les seves polítiques, posant en relleu que, per erradicar les desigualtats, calen altres fronts a banda de l’institucional.

Contra la izquierda conservadora suposa una introducció a les idees de Boltanski i Fraser, que si el llibre només recull de forma breu, reflecteixen el propòsit d’allunyar-se dels tòpics, les idees automàtiques i els maniqueismes.