La comunitat intencional situada al municipi de Puig-reig (Berguedà), porta tres anys i mig construint un projecte basat en la sociocràcia a l’antiga Colònia Vidal.
Entre les poblacions de Navàs i Berga, tocant a Puig-reig, s’erigeix Vidàlia, un projecte repoblat d’il·lusions a l’antiga colònia industrial Vidal. L’envergadura d’aquest projecte és assimilable a l’abast que va tenir aquest recinte fabril, construït entre els anys 1892 i 1901 i va continuar funcionant fins a la dècada dels 80. Va ser llavors quan va quedar aturat en el temps i desús, si bé la memòria ens recorda que, a l’entorn de la fàbrica i els habitatges, va acollir un centre escolar, una església, espais com el teatre o la biblioteca i diferents comerços, entre els quals una peixateria, una carnisseria i una barberia. Establiments que s’estenien al costat d’un safareig, dutxes i fins i tot una sucursal bancària.
Ara fa poc més de tres anys, a iniciativa d’Espai de Vida i l’Associació per la Promoció de la Masoveria Urbana (AMPU), va sorgir la cooperativa d’habitatge la Vidalenca per implantar aquesta nova comunitat. I, malgrat que la pandèmia va agafar el projecte amb el pas canviat, n’ha sortit ben reforçat. A Vidàlia hi conviuen avui 18 persones adultes i 8 nens i nenes, la més gran de la qual té 11 anys. Així ho explica Marc Pitarch, un dels impulsors, per qui “a diferència d’altres comunitats intencionals, vam accedir a un espai que havia estat actiu durant 80 anys, i que a causa del seu desús, estava en una situació molt precària”. Segons Pitarch, per arranjar-lo es va dibuixar una organització que, tot i els avenços, “encara ha de créixer si volem afrontar la quantitat de feina que hi ha pendent”.
I és que els inquilins tenen prou a restaurar les velles naus perquè esdevinguin habitatges, a banda dels espais que van acollint tallers de psicodansa, pintura o intercanvi d’habilitats com fusteria o idiomes. Un conjunt d’activitats que conreen juntament amb l’hort ecològic amb què s’abasteixen. “És una tasca immensa per una comunitat intencional que, a diferència d’altres, s’ha trobat amb la necessitat d’adequar tot l’espai per atendre les necessitats de les famílies i les iniciatives que volem desenvolupar”, afegeix Pitarch.
A l’hora de distribuir la feina, els integrants de Vidàlia han establert un sistema rotatori en què cada persona, a excepció dels infants, realitza quinze hores setmanals distribuïdes en diferents tasques i rols, sigui algun torn de cuina, a l’hort o treballs de restauració i manteniment dels espais.
Aquestes i altres activitats, a banda de les que fan dins i fora de la colònia, es coordinen a través de reunions que compten amb processos força complexos. “Funcionem amb sociocràcia; és a dir, mitjançant cercles interconnectats en els quals les responsabilitats es reparteixen de manera rotativa, la qual cosa impedeix que hi hagi abusos i disfuncions”, comenta Marc Pitarch. Tant és així que, qualsevol imprevist o condicionant -indica el portaveu de Vidàlia- no desdibuixa l’objectiu prioritari de fer sobreviure la comunitat. “Quan obtenim llicències, arreglem l’espai, i a partir d’aquí valorem si cal una nova incorporació. És la manera que tenim de créixer”. Pitarch també destaca que disposar d’uns terrenys tan amplis, permet a la comunitat nodrir a les famílies i obrir la porta a utilitzar els recursos de l’hort per generar ingressos.
Vidàlia va prenen forma amb la suma d’habilitats d’una comunitat on cohabiten perfils que comparteixen i intercanvien les seves experteses. Així, per exemple, el mateix Pitarch, psicòleg de formació, realitza tasques d’electricitat, Monique es dedica a les arts plàstiques i coordina els tallers de psicodansa, mentre que Paul, enginyer de so, s’ocupa de gestionar l’hort.
Al capdavall, els membres de Vidàlia volen que, tothom qui s’interessi pel projecte, participi de les jornades de portes obertes que es convoquen periòdicament; tota vegada que s’esforça a mantenir el contacte amb veïns que antigament havien treballat a la colònia. “Rebem correus de molta gent interessada, encara que el procés d’entrar a la comunitat no és senzill, d’aquí que les jornades o els camps de treball són una bona oportunitat per observar si hi ha la suficient sinergia entre les parts. I, si és així, llavors iniciem un període de prova”, explica Pitarch, per qui és fonamental que, qui s’incorpora, estigui alineat amb els valors del projecte, atès ja que “passem moltes hores de convivència i reunions de debat intens”.
Fet i fet, com a comunitat intencional, Vidàlia busca cuidar el màxim el projecte i els seus integrants, conscient que, quan entra algú, el sistema es mou i s’ha d’adaptar a la seva idiosincràsia. La part relacional es converteix, doncs, en el pilar sobre el qual es vertebra una comunitat que ha esdevingut una referència per la seva vitalitat i capacitat integradora.
Els impulsors de Vidàlia reconeixen que, per encarrilar el projecte, necessiten estar connectades amb altres iniciatives similars. “A nivell de Catalunya Central, estem vinculats a l’Ateneu Cooperatiu i entitats amb qui comencem a bastir una xarxa molt interessant”, apunta Marc Pitarch.
En aquest sentit, la comunitat té previst participar al Fòrum per a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús 2022, un certamen dirigit a grups d’usuaris, tècnics i administracions públiques que tindrà lloc els pròxims dies 25, 26 i 27 de novembre a Barcelona. De fet, entre les activitats programades en el marc del Fòrum, destaca una visita a Puig-reig i a altres espais de convivència, com són Ca la Fou, a Vallbona d’Anoia, Cal Cases, a Santa Maria d’Oló, o la recent estrenada Cirerers, a Barcelona.
En aquest primer fòrum també es parlarà de l’accés al sòl i al patrimoni, el finançament o l’impuls i suport als projectes, alhora que es debatrà entorn la creació de comunitats d’ajuda mútua i cura, l’eficiència energètica o la sostenibilitat. De la mateixa manera que, sota l’impuls de la sectorial d’habitatge cooperatiu de la XES (Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya) i el Grup d’Habitatge de REAS, el fòrum reivindicarà la“via cooperativa” com la millor per garantir el dret a un habitatge digne.
