Back to top

Vetllar les cures pel futur que vindrà

Anaïs Barnolas
20 abr. 2020

Cos, Fil a l’agulla i Espai Coneix ofereixen els seus serveis i equipaments a les persones més exposades a la crisi sanitària. 

Des que la Generalitat va aprovar les mesures de confinament, les cooperatives s’han adaptat al teletreball i han ajustat l’activitat a les necessitats sanitàries i psicològiques de la ciutadania. És el cas de la cooperativa Cos, que ràpidament va contactar amb el CAP de Sagrada Família i l’Hospital de Sant Pau de Barcelona per cedir les seves instal·lacions als sanitaris que necessiten dormir o utilitzar-lo de consultori.

A més d’això, ofereix cursos i consultes en línia sobre higiene personal, gestió de l’ansietat, ginecologia i embaràs, atès que “les embarassades són un col·lectiu molt vulnerable al qual li han suspès les classes de prepart i les visites amb llevadores i ginecòlogues”, explica el soci i fundador Jordi Vinadé. També, davant les noves demandes, Cos acompanya gent afectada per altres molèsties que dubten de si anar a l’hospital o truquen al 061 però no reben resposta.

Quant a Fil a l’agulla, una cooperativa que gestiona situacions d’emergència, proporciona atenció a persones hospitalitzades, professionals sanitaris i familiars dels malalts, Tal com explica la seva directora, Neus Andreu, “hem assumit serveis que realitza el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i altres organitzacions per tal de detectar els col·lectius més exposats a la pandèmia, com és el personal que treballa a les residències per a la gent gran”.

Una crisi per reflexionar

Fil a l’agulla ha dissenyat dos serveis de pagament: un adreçat a equips d’atenció a persones, i l’altre, pensat per cuidar el lideratge d’equips. L’objectiu -asseguren- és gestionar la contenció emocional: “Mitjançant un catàleg, ajudem cooperatives i entitats a tenir una visió àmplia de l’actual moment històric i repensar el seu rol en el món”, apunta Andreu. Seguint en aquesta línia, la cooperativa ha elaborat una guia per tal que els mestres responguin a l’alumnat i arbitrin els conflictes que poden sorgir entre els equips docents i els mateixos pares i mares.

Molts dels projectes s’han hagut de reestructurar després de perdre els ingressos previstos.

Pel que fa a Espai Coneix, dedicada a la intervenció sociocomunitària, tenia dos projectes en marxa quan es van declarar el confinament. Un era al barri del Bon Pastor, relacionat amb la convivència veïnal i, l’altre al Casal de Barri Verdun, a Nou Barris, que atenia a nois i noies adolescents.

En tots dos casos, els treballadors han deixat d’anar-hi però continuen en contacte amb els veïns i els tècnics del districte per mitjà de trucades i videoconferències. Segons el seu soci fundador, José Luis Pareja, aquest seguiment ha permès descongestionar el nombre de trucades que rep la policia local, igual que “també ha servit a les famílies comptar amb el nostre suport emocional”, indica.

Reorganització interna

A causa del confinament, les cooperatives han vist reduït part dels seus ingressos, obligant-les a reestructurar-se internament. En el cas de Cos, que compta amb 46 professionals, no ha pogut mantenir totes les nòmines i ha fet un ERTO per pal·liar les partides més elevades.

A aquest problema s’ha afegit el deute que té contret pel canvi de local, pel qual espera negociar amb el propietari un període de carència. De tota manera, treballar amb la banca ètica a aquesta i altres cooperatives a sortejar les actuals inclemències, ja que, en comptes de posar traves, “ens han donat tota mena de facilitats”, afegeix Jordi Vinadé.

Treballar amb la banca ètica els ha ajudat a suportar les inclemències derivades de la pandèmia.

Qui també ha canviat prioritats és Espai Coneix, que ha reduït la jornada dels seus tres socis, els quals s’han quedat a casa per atendre les feines més urgents. “Fins i tot, el no bellugar-nos dels domicilis, ha propiciat que realitzem més tasques de les habituals”, explica Pareja. Només falta saber si els projectes finançats amb fons públics es cancel·laran o no, perquè si ho fan “la cooperativa correria el risc de desaparèixer”. Fil a l’agulla, en canvi, no s’ha plantejat decretar un ERTO perquè, segons Andreu, “ara per ara hem pogut entomar el cop”. 

Una vegada passi la pandèmia, Jordi Vinadé creu que caldrà abordar el xoc posttraumàtic que es produirà en molts col·lectius i professionals, fet que es traduirà en una increment de la demanda a l’àrea psicològica de l’entitat: “Hi ha gent que ha perdut familiars i bona part dels seus ingressos, d’aquí que en general la recuperació serà complicada”.

Per evitar aquests efectes, Fil a l’agulla preveu reforçar la seva mirada assistencial i aprofitar la situació “perquè la gent reflexioni entorn el futur”, comenta Neus Andreu. Una opinió compartida per José Luis Pareja, per qui, més enllà de reduir costos i buscar el benefici, caldria que el món econòmics es replantegi el seu paper amb vista a millorar les condicions generals de la comunitat.

Autoria: 
Anaïs Barnolas
Etiquetes: 

Pot ser també t’interessa

L’associació catalana, formada per una seixantena de joves investigadores, treballa per erradicar l’estigma i el biaix de gènere que encara persisteix en el camp de la tecnologia i la ciència.