En els turons perifèrics situats al sud de la vall de Caracas, s’assenten alguns dels barris populars més antics de la capital veneçolana. Allà, la cooperativa Unidos San Agustín Convive contribueix al rescat dels valors afrodescendents de la població i a superar els estralls provocats per la crisi econòmica que pateix el país.
Els edificis de la classe mitjana de Caracas van quedant a sota mentre el funicular del Metrocable, un sistema de telefèric urbà que supleix les necessitats de les comunitats dels turons perifèrics, ascendeix fins a l’estació ‘San Agustín’. Aquest és el nom del barri de Caracas i de la seva homònima parròquia, o s’hi concentra la majoria d’activitats la Cooperativa Unidos San Agustín Convive (CUSAC).
En un context d’innombrables dificultats econòmiques, Mireya Peña, activista de la cooperativa, comenta la visió que encarna l’essència del projecte: “els problemes no són exclusius de la comunitat, però la construcció d'una societat diferent s’ha de fer des de baix”. Peña destaca que les penúries que han travessat els últims anys el país sud-americà “també han impactat fortament a la cooperativa, fins al punt de forçar-nos a repensar i replantejar la nostra missió”. Amb tot i això, considera que el compromís de revertir un context on s’imposa la lògica capitalista de l’individualista, “ens ha permès sostenir l’activitat i demostrar, a través dels fets, la importància que té el treball col·lectiu per a la societat”, indica.
La Cooperativa Unidos San Agustín Convive es va fundar el 2016, en un esforç per resoldre els problemes de la comunitat. Mireya Peña recorda que, en aquell període, la delinqüència que colpejava San Agustín causava veritables estralls entre la població, d’aquí que “vam centrar el treball de la cooperativa a apropar els diferents sectors, no pas de la sospita o la desconfiança, sinó des de la lògica de la cooperació i la solidaritat”.
Des de llavors, CUSAC ha prioritzat dos eixos permanents de treball, un centrat en la gastronomia tradicional afroveneçolana, que inclou l’organització de fires alimentàries a preus solidaris; i l’altra en la costura, en el qual destaca la confecció d’uniformes per a escolars, bosses i altres articles que la comunitat pot necessitar.
També ha sigut constant la seva participació en les activitats culturals de la parròquia, al qual hi ha afavorit una publicitat bastant particular: els youtubers. De la mà d’aquests irradiadors de missatge, Unidos San Agustín ha experimentat una extraordinària visualització a les xarxes socials, on posa de manifest la seva herència afroveneçolana.
Aquesta popularitat, però, alguns mitjans l’han volgut entelar, fins al punt de qualificar els seus vídeos com a “Visita la porno-misèria” o “Turisme en el violent San Agustín del Sud”, la qual cosa ha traslladat a l’opinió pública una imatge tergiversada dels seus habitants, que si alguna cosa tenen és la seva hospitalitat dels seus habitants. Tant les parròquies de San Agustín del Norte com de San Agustín del Sud són apreciades per la riquesa cultural expressada en activitats musicals, gastronòmiques i artístiques. “Som fruit de diferents ones migratòries, principalment de Barlovento i de les Valles del Tuy. I aquestes tradicions van migrar cap al barri també”, explica Peña, per qui el rescat de les tradicions significa “un esforç per a combatre l’impacte del colonialisme, que no sols oprimeix als pobles indígenes i afroveneçolans; també intenta esborrar la seva cultura per a imposar una altra des de fora”. Conscient d’això -afegeix Peña- la cooperativa ha fet un esforç per reivindicar i donar a conèixer les seves, amb la voluntat que “això serveixi com a revulsiu per a pensar i accionar”.
A tot plegat, Mireya Peña assenyala que, més enllà d’aquestes activitats, la cooperativa té en marxa dos altres projectes: el primer, vinculat al rescat de la memòria afroveneçolana i els seus costums culturals, i un segon destinat a la conscienciació ecològica, que comprèn un programa de reciclatge al costat de diverses organitzacions de base d’altres parròquies de Caracas. De la mateixa manera, que, fora de la seva frontera, ha establert vincles amb organitzacions d’altres països, algunes tan distants com el Movimiento Afrolatino de Seattle, als Estats Units, amb el propòsit d’intercanviar experiències i enfortir el seu treball.
Les bases fundacionals d’Unidos San Agustín Convive estan agermanades amb el procés polític que, sota el lideratge de l’aleshores president Hugo Chávez, va assolir el poder l’any 1999 i que s’ha vingut a denominar Socialisme del segle XXI. “El nostre objectiu, establert en l’acta fundacional, és la construcció del socialisme en el territori. Una idea que comença en la comunitat, però que en cap moment perd de vista el seu horitzó global”, afirma Peña.
Fet i fet, la cooperativa sorgeix a l’inici d’una ferotge crisi econòmica, l’origen de la qual té nombroses explicacions. Mentre que els adversaris al socialisme veneçolà acusen el sistema polític d’haver fracassat, empès per una pèssima gerència de recursos i una galopant corrupció, l’activista Mireya Peña apunta en les sancions econòmiques unilaterals imposades per l’administració de Barack Obama -i confirmades per les administracions estatunidenques els anys posteriors- com una de les principals causes daltabaix financer. “La prioritat, en un moment on la crisi ens colpejava molt dur a l’estómac, era l’accés a l’alimentació, raó per la qual es va establir l’aliança amb el Plan Pueblo a Pueblo (organisme estatal de suport social) per a distribuir fruites i verdures a preus justos”.
Això explica per què, segons Peña, la cooperativa hagi ajustat sempre les actuacions “a la situació en la qual es troba el país”, entre les quals cita “el processament d’aliments, que inclou dolços criolls i cuina tradicional veneçolana, a més de participar en fires, servir àpats en esdeveniments o els típics tamals (hallacas) durant el període de Nadal”. Unes tasques a les quals cal sumar la protecció integral dels nens i adolescents de la parròquia, que en molts casos corren el risc d’abandonar l’escola si els menjadors dels instituts no poden proporcionar-los l’esmorzar o el dinar. “L’alimentació és fonamental per al desenvolupament dels nens i nens, d’aquí que la cooperativa treballa per distribuir prop de quatre tones d’aliments mensuals a vuit escoles de la parròquia, on cursen 3.700 estudiants en total.
Unidos San Agustín Convive està integrada majoritàriament per dones de la parròquia. Una presència que ha anat a l’alça i que es mostra en el lideratge que tenen moltes d’elles en els espais d’organització popular. “No és un secret per a ningú”, exposa Mireya Peña, qui adverteix del risc de banalitzar o “romantitzar” aquesta realitat. Per la representant de CUSAC, cal evitar que la gent tingui una imatge idíl·lica d’aquest fet i s’ignori que “les dones, en la seva gran majoria, han de fer-se càrrec dels seus familiars (joves i adults majors), treballar i sostenir les mateixes organitzacions en les quals estan implicades”.
Segons Peña, aquest rol de lideratge no fa sinó reflectir la lluita de les dones per emancipar-se i defensar els seus drets i els de la comunitat. “Al capdavall, el rol protagonista que tenen ens recorda una realitat que ja existia en altres espais on han estat fonamentals per a sostenir el teixit social, no sols fent-se visible, sinó donant suport a la lluita per la igualtat”.
