El nord de Quintana Roo, a la península de Yucatán, emergeix un ecosistema agroecosolidari que s’articula en xarxa amb l’ajuda de la Unicoop, dedicada a acompanyar aquests processos d’empoderament comunitaris.
Des de fa una dècada, Mèxic es nodreix de projectes que promouen l’agricultura orgànica compartint sabers des del camp a l’aula i, d’allà, als mercats comunitaris o Ecotianguis. Aquestes iniciatives estan enxarxades a través de la universitat cooperativa Unicoop, on els estudiants són agents actius i “productors de coneixement”, tenint en compte la seva experiència empírica, fidedigne i teòrica que es tradueix en nombrosos manuals, tècniques i metodologies.
Tal com explica Miguel Rendón, un dels coordinadors de la Unicoop, “la gran virtut del model d’universitat social és que els programes responen a les necessitats comunitàries, no pas als interessos capitalistes”. La fórmula és una cooperativa en xarxa que utilitza eines pedagògiques allunyades del model jeràrquic institucional: “Naixem per construir una universitat diferent, amb agents socials que, tot i ser conscients de la dificultat per canviar el sistema des de dins, troben en aquest projecte un mitjà per transformar estructures institucionals controlades per l’Estat o per interessos polítics i de mercat, que també condicionen i determinen el currículum.”
La cooperativa que gestiona la Unicoop treballa per aconseguir fons i subvencions de l’administració. De fet, ha contribuït a impulsar la creació de la Llei d’Economia Social i Solidària (ESS), que tot i les seves limitacions, és pionera a Mèxic. “Ens coordinem amb el node del nord de Quintana Roo, en la qual figuren experiències tan interessants com la Universidad del Caribe, del municipi de Benito Juárez (Cancún)”, comenta Rendón, segons el qual aquesta universitat pública contribueix al projecte amb la sessió d’auditoris o finançant capacitacions a través de funcionaris afins.
De la mà de la Unicoop, també destaquen els primers Ecotianguis de Puerto Morelos i Playa del Carmen, que es coordinen en xarxa. Tal com explica Carol Soderstorm, sòcia de la cooperativa i tècnica en comunicació i edició gràfica i audiovisual, “aquests mercats socials evidencien que l’economia comunitària creix quan circula dins la mateixa població”. Una opinió compartida per Miguel Rendón, per qui “és molt gratificant que s’apropiïn de l’organització, ja que d’aquesta manera només els fem d’acompanyants”. El portaveu de la Unicoop explica que ell mateix va participar en un Ecotiangis quan treballava amb horts orgànics.
Després d’alts i baixos en la participació, els Ecotianguis han aconseguit realitzar-se un cop al mes, transformant sobre l’espai el “trueque” alternatiu a Cancún, on han esdevingut una resposta a la crisi sanitària que va generar la febre porcina, i també contrarestant els efectes de l’huracà Wilma el 2005, arran del qual la gent va generar aquest espai per oferir els seus productes.
A la Feria Libertaria, els Ecotinanguis són pioners en interaccionar amb moneda social com a alternativa al Black Friday, anomenant a la iniciativa ‘Buen Fin’ -ja que coincideix en cap de setmana- o el ‘Buen Trueque’. Una proposta que s’ha estès a altres estats del país on conflueixen productes orgànics i el moviment ha arrelat en força.
Rondón subrtalla que el ‘Buen Fin’ és l’experiència més rica de la cooperativa, ja que “ens permet comprovar la gran mobilització de diner comunitari que existeix i, alhora, mesurar l’activitat econòmica, social i solidària real.”
Entre els Ecotianguis més reeixits també sobresurt Plaza Bonita, conformat per locals d’arquitectura colonial d’estil mexicà i un quiosc o pèrgola central com a centre de reunió i activitat cultural. “Allà es promou el troc entre prosumidors, consumidors i productors i un consum responsable d’aliments, sobretot si l’intercanvi té lloc quan els sobra producció”, assenyala Soderstorm, per qui “no deixa de ser un exercici de despreniment de la moneda, ja que han generat un facilitador, el val Xcan, amb què bescanviar els pesos i evitar que el producte entri en contacte amb la moneda de plom i els seus microbis”.
D’aquesta manera, afegeix la cooperativista, els productors ofereixen la seva collita i, al final de dia, si no han trobat el que buscaven per “trueque”, van a la caixa solidària i bescanvien xcans (si ho fan per pesos se’ls cobra un 10% impost), fet que serveix per mantenir i pintar taules, arreglar l’espai o fan créixer el dipòsit per realitzar compres col·lectives de gra.
Aquest procés de promoció de l’agricultura orgànica i de compartir sabers, el coneix molt bé la Diana, que participa des del principi a Ecotianguis. Ella destaca que la comunitat d’ecohorts és intergeneracional i hi assisteixen des de nens a persones majors, si bé admet que els darrers anys ha participat gent que només s’integra un període o que no està convençuda de la producció orgànica. “A vegades s’uneixen temporalment perquè esperen aconseguir un punt de venda exclusiu i, si no els resulta 100% lucratiu, se separen i continuen, mentre altres l’han utilitzat com a palanca per trobar el seu nínxol real. En tot cas -afegeix- nosaltres no ens tanquem a aquestes opcions i donem l’oportunitat perquè hi participin.”
Una altra activista vinculada a la Unicoop és Zaidy, integrant de la comunitat d’aprenentatge de l’illa de Cozumel, un indret que, si bé no produeix cap aliment ni pot aspirar a la sobirania alimentària, dur a terme programes de formació artística a través de la xarxa Recrearte d’animació sociocultural. Zaidy explica que van traslladar la seva proposta a Cancun amb la idea que les mares s’involucressin a organitzar i promoure altres models d’organització.
En aquest cas, l’activista va demanar ajuda financera a la Unicoop per dur a terme projectes i s’ha unit a la gent que produeix aliments. “A través del vincle amb Ecotianguis, hem fet un procés de mapeig per saber on reforçar-nos i poder expandir-nos”. Per Zaidy, Ecotianguis és l’espai més conseqüent amb l’ESS, ja que els permet col·laborar, preservar els valors cooperatius i difondre altres formes d’economia més democràtica i sostenible.
Carol, Zaidy i Diana -les anomenades Libelulas- expliquen que, ara com ara, la prioritat és trobar altres productors amb qui impulsar aquest model d’economia comunitària. “L’any passat vam debatre els estatuts i tenim pendent concloure el procés de convertir Ecotianguis en una cooperativa que ens obri noves portes i ajudi a promoure la sobirania alimentària i el consum responsable”, indiquen. En aquest sentit, les Libelulas posen l’accent en què totes les activitats educatives i de capacitació són projectes pel bé comú, com ara la realització de vivers, jardins botànics, l’agroecologia -amb diferents tècniques i espais- o la permacultura.
El programa d’activitats de la Unicoop es basa en cursos a cinc espais, entre els quals la zona nord de Quintana Roo, on s’ensenyen les pràctiques ancestrals de conreu, transformació d’aliments i defensa del territori. “En la part educativa, el propòsit és que la gent s’uneixi per aportar el seu coneixement, treball i temps i donar l’oportunitat d’activar més espais”. Així s’hi refereix Carol, per qui cada situació els permet saber com procedir i generar un manual per a les noves incorporacions on quedi clar que “l’abundància no té res a veure amb la riquesa o la pobresa”. Per a elles, la clau és anar creant xarxes, intercanviar experiències i, des de la persistència i la constància, oferir projectes pel bé de la comunitat.
