Back to top

Teràpia amb animals, una font de salut i creixement

Joan Bernà
18 jun 2020

Entitats com La Manreana, Fundació Miranda i Boskan treballen amb persones amb diversos trastorns o risc d’exclusió social a través de programes educatius i formatius assistits amb gossos, cavalls i altres animals.

Des de fa una dècada La Manreana ha esdevingut el principal centre de Ponent dedicat a realitzar teràpies amb animals a través d’un espai eqüestre situat a Juneda. En aquesta població realitza activitats d’intervenció psicoeducativa assistida amb cavalls. Així ho explica Belen Franquet, responsable pedagògica d’un equip multidisciplinari que inclou el vessant psicològic, fisioterapeuta i l’àmbit eqüestre.

Malgrat que la pandèmia l’ha obligat a aplicar un ERTE, La Manreana aspira a mantenir viu un projecte que se sosté amb quotes quinzenals i que ha fidelitzat desenes de grups que aprecien els beneficis de la seva labor terapèutica.

Creixement diari

A la granja-escola de Juneda, La Manreana treballa l’àmbit cognitiu, personal, social i motriu de col·lectius ben diversos, ja siguin infants d’un any i mig fins a joves, adults i persones d’edat avançada. Franquet destaca en particular els nens i nenes derivats dels centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP), a qui ajuda a afrontar anòxies o retards que els diagnostiquen els professionals de la pediatria.

A més de tractar amb infants, La Manreana també acull joves afectats per malalties de salut mental i que es tracten a l’Hospital Sant Joan de Déu de Lleida, grups de joves i adults amb trastorn de l’espectre autista de l’entitat Planço i persones amb diversitat funcional provinents de l’Associació d’Ocupació “La Torxa”, a més de tres grups d’adults vinculats a les fundacions ASPROS i Ilersis de Lleida, que gestiona un Centre Especial de Treball i pisos tutelats on els residents poden fer una vida relativament autònoma.

L’equip psicopedagògic de La Manreana atén d’una a tres entitats segons el dia de la setmana, que complementen amb altres activitats com la natació i la música

Belen Franquet s’encarrega de programar i supervisar les visites que fan aquestes entitats: “Tenim un horari intens de matí i tarda que abraça diferents edats i ens permet establir una rutina que facilita l’acompanyament dels usuaris i els proporciona seguretat”. L’equip psicopedagògic de La Manreana atén d’una a tres entitats segons el dia de la setmana, que complementen amb altres  activitats com la natació i la música. Però la seva funció no s’acaba aquí, ja que “també arriben menors dels centres d’acollida (CRAE) i l’Escoleta del Mas, un centre lliure amb qui treballem els bloquejos que els alumnes solen experimentar en els seus processos d’aprenentatge”.

Experiències inclusives

En la mateixa línia que La Manreana trobem la Fundació Miranda, que al llarg de dotze anys ha eixamplant la seva tasca a l’Alt Berguedà, l’Alt Urgell (Coll de Nargó) i el Garraf amb col·lectius amb risc d’exclusió social, diversitat funcional i intel·lectual, però també amb persones que han patit abusos o es troben actualment sota règim penitenciari.

La Fundació Miranda és un projecte transversal i, tal com explica Rosa Galindo, una de les impulsores, potencia la biodiversitat en tots els àmbits. Galindo, actriu de teatre, defuig el terme equinoteràpia per definir l’activitat de l’entitat. “És un terme desgastat que s’ha quedat petit i que no prioritza la qualitat de vida dels cavalls, pels quals procurem que tinguin l’espai més òptim a fi que proporcionin a les persones la seva gran capacitat energètica”. Segons la representant de l’entitat, “el propòsit és acompanyar cada grup en la seva experiència amb el cavall i l’entorn, per respectar, confiar i transmetre aquesta confiança en l’energia vital i sanadora dels animals”.

"Fem un abordatge terapèutic que inclou l’acompanyament de processos personals des d’un enfocament sistèmic, vivencial i creatiu", diu Rosa Galindo

Com detalla Galindo, les famílies que acudeixen a les instal·lacions vénen a passar un dia entre cavalls lliures, “però també fem un abordatge terapèutic que inclou l’acompanyament de processos personals des d’un enfocament sistèmic, vivencial i creatiu.”

A banda d’aquest treball, la fundació organitza jornades, estades de casals, campaments d’estiu alhora que impulsa projectes científics vinculats a grups de recerca universitaris o entitats ambientalistes, cas de Custòdia del Territori o Sèlvans. L’objectiu últim -conclou Rosa Galindo- és donar a conèixer els cavalls com a models de plenitud i resiliència per a les persones i també la seva funció cabdal en la transformació i custòdia del paisatge.

A més de cavalls, la Fundació Miranda compta amb 9 gossos, la majoria adoptats i rescatats de l’abandó, que també aporten la seva energia “calmada i centrada” per acompanyar processos personals d’alguns dels visitants.

ELISA BONICH: “L’ENSINISTRAMENT CANÍ PERMET POTENCIAR LES CAPACITATS HUMANES”

L’Associació Boskan treballa per millorar la salut de les persones a través de teràpies assistides amb gossos. Elisa Bonich, presidenta de l’entitat, destaca el potencial d’aquestes pràctiques.

D’on ve el teu interès en la teràpia assistida amb gossos?

Els 23 anys vaig descobrir estudis que ho analitzaven, d’aquí que em formés amb ensinistrament caní. Allò em va portar a treballar en els serveis de seguretat al Metro de Barcelona, on vaig ajudar els usuaris des de la Unitat Canina, i després d’un temps a residències geriàtriques i escoles d’educació especial, el 2016 vaig fundar, amb dues persones més, l’Associació Boskan Teràpies Integratives.

Com ha crescut el projecte?

Vàrem començar amb una desena de persones, de les quals ara només dues fem intervencions assistides amb gossos, si bé tot el poble de Torrelavit està involucrat en el Centre de Natura Boskan Penedès. Un projecte per a persones amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), diversitat funcional o risc d’exclusió social. Si tot va bé, el Centre s’ubicarà a Santa Fe del Penedès, gràcies a la solidaritat d’una família que cedeix gratuïtament el terreny.

Quines activitats oferiu a Boskan?

Promovem la salut física i psíquica mitjançant projectes d’intervenció assistida amb animals, a més de musicoteràpia, sonoteràpia i teràpies energètiques. Com a professionals de l’educació i l’ensinistrament caní, tractem de potenciar les capacitats d’aquestes persones perquè siguin autònomes i millorin el seu benestar, raó per la qual les teràpies contemplen aspectes cognitius, emocionals, comunicatius, socioafectius i intel·lectuals.

La intervenció va encaminada a facilitar la vida plena d’aquestes persones?

L’objectiu és que acabin trobant feina. D’entrada al centre de Santa Fe, i més endavant en projectes similars on pensem oferir tallers sobre medi ambient, tinença responsable d’animals, “ecopassejades” i altres propostes que eduquen a millorar l’entorn que ens envolta.

Us relacioneu amb altres entitats del Penedès?

Treballem amb cooperatives amb qui compartim el mateix compromís social i que ens ajuden a patrocinar les jornades solidàries que realitzem amb voluntariat. Gràcies a això, podem apadrinar animals i habilitar el nou centre de natura, que a més de serveis, tallers i jocs infantils, tindrà una pista per demostracions, un hivernacle, corrals per someres, conills, cabretes, gallines i tortugues. Esperem que aviat doni feina a persones necessitades i ensenyi tothom a atendre els animals i a tenir un respecte per a l’ecosistema.

 

 

 

Autoria: 
Joan Bernà

Pot ser també t’interessa

Fil a l’Agulla ha plasmat en un Manual d’autodiagnosi els deu anys d’investigació sobre el treball sostenible i humà. Amb aquesta eina vol ajudar les cooperatives a incorporar les cures en la seva dinàmica quotidiana.

Candela, Col·lectiu Punt 6, Coeducació, Cooptècniques, Nus i la Raposa es coordinen per tenir més incidència política, mancomunar recursos i donar-se suport mutu.

Un grup d’entitats de l’economia social i solidària santcugatenques s’han unit amb l’objectiu de dinamitzar projectes empresarials i enfortir la xarxa cooperativa.