Back to top

Túmin, deu anys promovent la sobirania de les comunitats

Marta Roca
11 Feb 2021

La moneda local impulsada per la universitat mexicana Veracruzana Intercultural continua enfortint l’economia social i la solidaritat entre els veïns. Una dècada després d’entrar en funcionament, i en l’actual context de crisi, la divisa cobra més rellevància que mai.

Promoure el comerç a partir de valors com la confiança, la solidaritat i la transparència. Aquest és l’objectiu del túmin, una moneda local alternativa que es va crear a El Espinal -municipi mexicà conegut per preservar gran part del seu llegat ancestral- l’any 2010, coincidint amb el centenari de la revolució mexicana i el bicentenari de la independència. “Es tracta d’una petita revolució feta a la nostra manera a partir dels pocs mitjans que tenim”, indiquen els seus promotors.

El disseny del túmin va ser impulsat amb l’ànim de facilitar l’intercanvi de béns i serveis sense fer servir un mitjà d’intercanvi, com són els diners

El disseny del túmin -que en l’idioma indígena totonaca significa “diners”- va ser impulsat per un grup d’acadèmics de la Universitat Veracruzana Intercultural (UVI) amb l’ànim de facilitar l’intercanvi de béns i serveis sense fer servir un mitjà d’intercanvi, com són els diners. Aquest sistema ja era utilitzat per la civilització originària d’El Espinal i avui compta amb una gran acceptació per part dels seus habitants, així com pels residents de diversos municipis veïns.

La meitat de la població d’El Espinal són indígenes totonaques i molts d’ells disposen de salaris ínfims que no els permeten sobreviure. Davant la falta de diners, van començar a intercanviar els seus productes per a sobreviure i és, en aquest context, que el túmin facilita l’intercanvi.

Quan el consumidor fixa el valor

Existeixen bitllets d’1, 5, 10 i 20 túmins. El seu valor és com a instrument d’intercanvi, simplement permet que la moneda circuli de manera local, però no genera interès ni plusvàlua en les transaccions comercials. Tot i que és completament independent dels diners oficials, els seus promotors van decidir que equivaldria a un peso mexicà per tal que els usuaris establissin més fàcilment el preu dels productes i serveis.

En donar-se d’alta, cada soci rep 500 túmins per a iniciar les seves transaccions. Algunes poblacions disposen de l’anomenada Casa del Túmin, on els socis poden deixar els productes per tal que la resta d’integrants de l’agrupació els puguin comprar. El requisit imprescindible és que es venguin més barats com a gest de solidaritat cap als consumidors. Així, si un producte costa 20 pesos mexicans, a la Casa del Tumín es podria vendre per 18 pesos i 2 túmins, per exemple.

Finalment, és l’usuari qui decideix el valor de la moneda sobre el cost del producte o servei que presta, amb la condició l’oferta sempre es faci en pesos i túmins o només en túmins. El propòsit no és que els diners s’acumulin, sinó que es mantinguin en circulació per ajudar a la gent.  “El portador decideix el seu valor sobre el cost del producte o servei que brinda, amb el benentès que el valor mínim és el 10% i el màxim pot ser del 100%”, explica Marco Turra, promotors d’aquesta moneda a la ciutat d’Oaxaca de Juárez.

Quant a la seva presència al mercat, el túmin entra en circulació mitjançant tiratges de 50.000 bitllets, corresponents a 100 nous adherents, i quan aquestes inscripcions s’acaben, es llancen 50.000 bitllets més, i així successivament. Són les mateixes assemblees regionals amb un mínim de 50 socis les que estan autoritzades a imprimir túmins, si bé els organitzadors han establert per reglament una Coordinació Administrativa que vetlla perquè la distribució de la divisa es faci de manera correcta. La referència és la Casa del Túmin de Veracruz, la qual està al servei de cada assemblea regional.

Impugnant el sistema capitalista

L’any 2011, el Banc de Mèxic va acusar els impulsors del túmin d’intentar substituir el peso. Segons l’entitat financera, la seva emissió era il·legal perquè representava una falsificació de la moneda nacional, però el cas va quedar en un no res després de constatar que el Codi Penal mexicà només prohibeix l’emissió de “bitllets i peces metàl·liques, nacionals o estrangeres que tinguin curs legal al país emissor”. Com que el túmin no té curs legal a Mèxic -no es poden pagar impostos amb aquesta divisa-, pot circular lliurement.

El projecte es basa en una creació autònoma deslligada de la mà governamental i que navega a contracorrent del sistema capitalista

De fet, la matriu del projecte es basa en una creació autònoma deslligada de la mà governamental i que navega a contracorrent del sistema capitalista. “El nostre objectiu és desapoderar els diners i que la moneda només siguin un instrument per satisfer les nostres necessitats, sense l’interès afegit de fer negoci”, indica Juan Castro, promotors del túmin a El Espinal. Per Castro, el propòsit és que la gent es tracti entre ella com a companys, no com a clients, d’aquí el fet de reivindicar el túmin com un oasi dins de l’economia actual en què l’important és cuidar els altres i confiar-hi. “Entenem que els compradors valen més que els diners i els productors més que els productes”, sentencien.

Pels promotors d’aquesta moneda social, el túmin constitueix un “acte de rebel·lió” contra els banquers, tot i que aclareixen que la divisa mai no estarà per sobre de l’intercanvi de productes i serveis que caracteritza la cultura dels pobles originaris perquè, segons el seu punt de vista, “les formes d’intercanvi no monetàries enforteixen més la comunitat”.

Un antídot contra la crisi

Els usuaris del túmin han passat de ser 70 a gairebé 2.000, els quals estan distribuïts en vint estats del país centre-americà, cosa que ha permès activar el consum de productes dins de cada regió, abaratir costos i promoure més intercanvis de béns i serveis.

En aquest sentit, veuen en la moneda comunitària una solució davant la crisi econòmica provocada per la pandèmia, en la mesura que facilita xarxes de convivència i incentiva l’intercanvi solidari basat en el bé comú. Això, diuen, esperona les economies locals i, en conseqüència, pot salvar a micro i petites empreses, que gràcies al túmin no han d’endeutar-se. “Com a estimulador de l’intercanvi, és un projecte de dignitat econòmica que estreny llaços i ajuda a enfortir l’economia local”, conclou Marco Turra, per qui, davant la lenta circulació de pesos mexicans generada per la recessió econòmica, el túmin és el desllorigador perfecte a fi de millorar la vida de les persones i el desenvolupament de les comunitats.

MONEDES COMUNITÀRIES EN TEMPS DE RECESSIÓ

L’aparició del túmin no és una creació comunitària excepcional, sinó que en els darrers anys s’han dissenyat nombroses divises alternatives de base local. L’objectiu d’aquestes creacions no sempre és qüestionar el sistema econòmic dominant, sinó que varia en funció de la comunitat. Per exemple, després de la crisi de 2008, a Grècia van sorgir iniciatives tan interessants com la moneda TEMS -abreviatura grega d’Unitat Local Alternativa- a través de la qual els seus usuaris i usuàries intercanviaven productes i serveis al marge de l’euro. L’extensió d’aquesta divisa es va veure alimentada pels temors que Grècia -sumida en el caos polític- es veiés obligada a sortir de la unió monetària europea i tornar a adoptar el dracma.

D’altra banda, a l’Argentina els clubs d’intercanvi van créixer exponencialment amb el corralito, el qual va paralitzar la circulació de la moneda oficial. S’estima que en el període 2001-2002, durant el qual la meitat dels argentins van quedar sota el llindar de pobresa, gairebé 6 milions de persones van participar de manera directa o indirecta d'aquestes experiències.

A diferència del túmin, però, aquestes monedes alternatives es creen com a mesures d'emergència i acostumen a desaparèixer quan la situació econòmica es normalitza. Amb tot i això, l’objectiu d’aquest tipus de divises és el mateix: promoure la solidaritat i esperonar que l’economia local de les comunitats situï les persones al centre de la vida.

 

Autoria: 
Marta Roca

Pot ser també t’interessa

Un grup d’entitats de l’economia social i solidària santcugatenques s’han unit amb l’objectiu de dinamitzar projectes empresarials i enfortir la xarxa cooperativa.