Back to top

Supermercats cooperatius: la democratització del consum just i sostenible

Esther Bermejo
1 maig 2020

Catalunya viu una eclosió d’iniciatives que busquen crear espais que permetin a la població omplir la cistella de la compra amb productes de proximitat i saludables. 

Poques persones haurien pensat fa anys que els supermercats poguessin ser claus per avançar cap a un model alimentari més sostenible i saludable i cap a unes relacions més justes amb els productors. Criticats des d’àmbits tan dispars com l’ecologisme o les associacions de petits comerciants, avui som testimonis de la reinvenció d’aquests temples del consum capitalista mitjançant l’apropiació ciutadana en clau transformadora.

Agroecologia, proximitat, participació, ecofeminisme o enfortiment de la comunitat són alguns dels principis que, més o menys explícitament, estan movent diferents iniciatives arreu de Catalunya per crear uns supermercats cooperatius que gens tenen a veure amb les cadenes de distribució convencionals.

La fórmula no és nova. Es tracta tan sols de traslladar-la al nostre país adaptant-la a les realitats locals. De fet, moltes de les persones que avui tiren del carro d’aquests projectes van trobar la inspiració en el documental de Tom Boothe Food coop, que relata el cas d’un supermercat cooperatiu que funciona a Park Slope (Nova York) des del 1973. L’exemple va servir per encendre la metxa, però la necessitat de fer un salt d’escala respecte a les fórmules de consum responsable disponibles feia temps que generava inquietud entre alguns sectors.

Molts dels impulsors provenen de grups de consum de productes ecològics, que veien amb preocupació el desgast d’aquestes iniciatives

Molts dels impulsors provenen de grups de consum de productes ecològics, que veien amb preocupació el desgast d’aquestes iniciatives o, si més no, la incapacitat per arribar a amplis sectors de la ciutadania. És el cas, per exemple, de dos col·lectius de consumidors que comparteixen espai des de fa anys a Can Fugarolas, a Mataró, i que ara han decidit treballar plegats per posar en marxa un supermercat cooperatiu a la ciutat: La Feixa. “Observàvem que les energies de la gent anaven minvant i, després de veure el documental Foodcoop, ens vam plantejar que havíem de fer alguna cosa diferent”, explica Mercè Marçal, vocal del Consell Rector de la cooperativa que ha de crear el nou establiment. Marçal recorda els inicis, quan van organitzar un cicle de xerrades amb altres projectes que ja estaven en funcionament i van convocar una assemblea conjunta d’on va sortir el Grup Impulsor.

Des de llavors, La Feixa ha creat grups de treball, s’ha dotat d’uns estatuts i ha incorporat noves persones, fins a arribar a la presentació pública, que havia de celebrar-se el 14 de març si la situació sanitària no hagués obligat a cancel·lar l’acte.

Cercant locals

Dos anys després de la guspira que va posar en marxa els projectes, la majoria encara tenen pendent la seva materialització a l’espera d’aconseguir el local adient.

A Barcelona, l’alt preu dels lloguers i l’objectiu de crear un supermercat prou gran per a fer-hi una compra completa fa que trobar establiment s’intueixi com un repte complicat. Giulio Cappadona, membre del Consell Rector del Supermercat Cooperatiu i Participatiu de Barcelona, explica que busquen una superfície d’uns 800 m2 als barris de la Sagrera i Sant Andreu, tot i que no descarten disminuir la superfície o ampliar el radi de cerca. En qualsevol cas, Cappadona admet que “caldrà una inversió inicial considerable i, per tant, una base social àmplia”. És per això que, segons afirma, en aquests moments prioritzen la captació de socis –en necessiten un miler per a l’arrencada i ara només en tenen una vuitantena- amb una campanya de comunicació sota el hashtag #coopemtoca.

La resta de projectes aspiren a una magnitud més modesta que el de la capital catalana i els recursos necessaris per apujar la persiana difereixen molt. Per al Supercoop Manresa, que té el seu origen en el visionament del documental de Tom Booth a la capital del Bages el 2017, els impulsors han estimat que es necessiten 200.000 € d’inversió inicial i 700 socis. D’aquests, ja n’han assolit més de la meitat, en bona part gràcies a l’enxarxament amb altres col·lectius compromesos amb l’alimentació de proximitat i els productors locals. És el cas de l’aliança amb Mengem Bages, una iniciativa promoguda per la cooperativa Fescoop que els ha permès disposar d’un magatzem.

Pel que fa al local de venda, Judith Saus, sòcia fundadora, explica que fa temps que estan darrere d’un espai al Mercat de Puigmercadal, ara inactiu. No fa massa que l’Ajuntament, que prèviament s’havia posat en contacte amb ells, va publicar el plec del concurs públic, on s’inclou clàusules socials que els podrien beneficiar. “Si guanyem, preveiem obrir el setembre o octubre d’aquest any, si no, haurem de buscar local i ens n’aniríem a principis del vinent”, detalla Saus.

Un fi, diferents estratègies

Encara que tots tres supermercats es crearan sota el model cooperatiu, la fórmula societària que han escollit conté matisos diferents. A Mataró, per exemple, han optat per una cooperativa de consumidors i usuàries sense ànim de lucre, mentre que a Barcelona i a Manresa s’han inclinat per una cooperativa integral, que obre la porta a la participació com a socis a les persones consumidores però també a productors o prestadors de serveis, treballadors i col·laboradors.

Per a Cappadona, que admet que encara no han decidit com es materialitzarà, “es tracta de recollir la veu de tothom”.  En el seu cas, com a sòcia col·laboradora, tenen a Foodcoop BCN, l’associació que ha engegat el Supermercat Cooperatiu i Participatiu de Barcelona i que té com a objectiu impulsar-ne rèpliques a altres parts de la ciutat.

Mentre en alguns casos opten per una cooperativa de consumidors i usuàries sense ànim de lucre, en altres s'inclinen per una cooperativa integral

Qui encara no ha acabat de definir el model de cooperativa són els promotors de L’Artiga, que serà el primer supermercat cooperatiu de la Garrotxa. Estan a punt d’adquirir un local al barri vell d’Olot per obrir les portes la tardor d’aquest any. Segons una de les seves membres, Alba Danés, es decanten per una cooperativa de consumidors amb socis de treball i oberta a diferents socis col·laboradors.

Les diferències entre els projectes no es limita, però, a qui formarà part de les cooperatives; també a qui tindrà accés a fer la compra. Mentre que a Mataró i Olot els establiments estaran oberts a tothom -hi podran comprar socis com no socis (pagant un preu superior)-, en els altres dos -seguint l’exemple de Park Slope- l’accés quedarà limitat als socis cooperatius, els quals hauran de col·laborar en tasques de funcionament–3 hores al mes en el cas de Barcelona i 1,5, en el de Manresa.

Danés justifica l’aposta de L’Artiga perquè “no volíem que fos un espai elitista, ni en termes econòmics ni de participació”. Una estratègia molt diferent dels que defensen el model més basat en l’autogestió. “Tothom tenia clar que no volíem el model mixt, perquè si uns treballen i uns altres poden pagar per no fer-ho, no transformem les relacions, que és el que volem”, justifica Saus.

Cappadona també defensa l’aposta pel model Foodcoop, tant per l’abaratiment de costos que s’aconsegueix gràcies al treball dels socis i l’obertura a àmplies capes de la societat, com perquè converteix el supermercat en “una eina per crear comunitat”. Davant les veus que alerten que aquesta exigència de participació pot frenar els projectes, el soci de la cooperativa de Barcelona confia en “l’esperit cooperatiu que hi ha a Catalunya” i en l’èxit d’iniciatives d’altres ciutats que han apostat per la mateixa fórmula.

L’arrencada d’aquestes iniciatives seria difícil sense el suport de les administracions i les entitats financeres cooperatives. La de Barcelona ha obtingut una subvenció de l’Ajuntament i una altra de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius (Departament de Treball), que ha compartit amb la iniciativa de Manresa; el projecte d’Olot s’està gestant en el marc del Cercle Garrotxa Ripollès, de l’Ateneu Cooperatiu Terres Gironines, i quan al de Mataró, ha rebut un premi de l’Ateneu Cooperatiu de la ciutat. Pel que fa al finançament, uns i altres han trobat la porta oberta a Fiare i Coop57, però abans d’accedir als crèdits, els projectes han d’assolir una base social prou sòlida. 

DE LES PANTALLES A LA REALITAT

El documental Foodcoop ha inspirat molts supermercats cooperatius, que si bé es troben en fases evolutives diferents i tenen dimensions variables, comparteixen un mateix esperit: contribuir de forma col·lectiva a democratitzar l’alimentació saludable i sostenible a fi de crear unes relacions justes amb els productors.

A l’Estat espanyol, existeixen dues iniciatives d’una envergadura similar a la que es plantegen els cooperativistes de Barcelona. És el cas de les madrilenyes La Osa, a Tetuán, i Supercoop, a Lavapiés. El primer, impulsat per un grup de consum de Malasaña i amb sis persones contractades per al desenvolupament del projecte, ja ha aconseguit més de 800 socis i 430 cofinançadors individuals mitjançant un crowdfunding. El segon s’ubicarà en el mercat municipal de San Fernando i, just en aquests moments, es troba immers en una campanya de micromecenatge per poder habilitar l’espai.

Altres llocs de l’Estat on s’han engegat supermercats, més petits que els de Madrid, és BioAlai, a Navarra, o Som Alimentació, a València. I fora de la geografia estatal, destaca un projecte amb el qual aquestes experiències s’han emmirallat en particular: La Louve, situat a París, la capital francesa. Als seus orígens, però, s’hi troba el novaiorquès Tom Booth, que va engrescar consumidors insatisfets a posar en marxa uns supermercats que, com els apareguts a Madrid, segueixen el model d’autogestió amb treball voluntari dels associats.

 

Autoria: 
Esther Bermejo

Pot ser també t’interessa

L’associació catalana, formada per una seixantena de joves investigadores, treballa per erradicar l’estigma i el biaix de gènere que encara persisteix en el camp de la tecnologia i la ciència.