Malgrat la importància d’aquesta cooperativa equatoriana, si s’aplica el canvi legislatiu introduït per l’expresident Lenín Moreno, el projecte d’autogestió de terres nascut la dècada dels 90 podria extingir-se en un període no superior a cinc anys.
La Cooperativa de Vivienda Alianza Solidaria fa trenta anys que impulsa projectes que pretenen la creació de comunitats i la recuperació d’espais degradats a l’Equador. El seu fundador va ser Fabián Melo, qui va batejar-la amb el nom de Reina del Cinto i que finalment va adoptar el d’Alianza Solidaria.
Una de les sòcies més antigues, i actual gerent de la cooperativa, és Sandra López, qui va abandonar el seu ofici de professora per sumar-se al projecte. La cooperativista afirma que “actualment vivim un moment de liquidació de les cooperatives, després que l’expresident Lenín Moreno introduís, l’any 2020, un decret destinat a impulsar projectes de microempresa i innovació, però que incloïa una derogatòria sobre la Ley Orgánica de Economia Popular y Solidaria que preveu l’eliminació de totes les organitzacions socials que tinguin més de cinc anys”.
A inicis d’aquest 2024, la cooperativa va rebre una resolució de liquidació forçosa, que a banda de posar en perill la seva supervivència; també podria fer caure els projectes que estan en marxa i tot el bagatge d’aquestes tres dècades, raó per la qual ja ha interposat diverses demandes d’inconstitucionalitat.
Al llarg de la seva trajectòria, la cooperativa ha passat per diverses etapes. La primera d’elles, corresponent a la dècada dels 90, va estar marcada per les ocupacions de grans hisendes per part de famílies que no tenien altra forma d’accedir a la terra i que va donar lloc a la creació de barris populars a moltes ciutats equatorianes.
En aquell context, la cooperativa va actuar com a òrgan mediador entre les famílies, l’Estat i els propietaris de les hisendes. “Va ser Melo qui va plantejar la necessitat de negociar amb les famílies que intentaven prosperar accedint a aquestes parcel·les; no tenien altra forma de fer-ho”, explica López.
Fruit d’aquesta mediació, i a partir d’una gran hisenda situada al sud de Quito, va néixer el projecte Villa Solidaridad a Quitumbe, gràcies al qual milers de famílies han accedit a un habitatge. En aquell procés hi van intervenir tan cooperatives d’habitatge, com de serveis, d’educació i de construcció, les quals van donar peu a la Asociación de Cooperativas Múltiples de Quito.
Per accedir a la propietat de la terra, cada família comprava lots a partir dels seus estalvis o a canvi de treball comunitari, mentre que, per millorar la qualitat de vida dels futurs veïns i veïnes, la cooperativa va plantejar crear espais comuns més amplis. Així és com, a poc a poc, es van construir zones veïnals per les quals l’administració va proporcionar aigua, clavegueram i altres serveis bàsics, a banda d’una escriptura a les famílies que certificava que eren propietàries de les cases.
L’origen d’aquesta iniciativa comunitària va cristal·litzar l’any 2001, quan Alianza Solidaria va obtenir finalment la propietat legal d’unes terres localitzades a Quitumbe. Es tractava de la hisenda Ortega, que prenia el nom del torrent que la travessa, un entorn ambiental de gran diversitat ecològica -aquests torrents o quebrades, com es diuen a l’Equador, són espais força maltractats pel creixement de les ciutats que durant anys s’han fet servir com a abocadors. “Solidaridad Quitumbe és més que una iniciativa d’habitatge; és un projecte vital, ja que aspira a impulsar la vida mitjançant el treball col·lectiu i un procés educatiu que implica les famílies en la presa de decisions a través de les assemblees” indica Sandra López.
A hores d’ara, la zona de Quitumbe ja compta amb un parc ecològic ben consolidat, un centre d’interpretació ambiental, platges en molt bon estat i una xarxa de carril bici de vuit quilòmetres. “Vam reforestar l’entorn i, a còpia de renaturalitzar els torrents, hem obert senders, habilitat espais d’acampada i recuperat espècies que s’havien perdut, com les granotes marsupials o les mateixes abelles”, destaca López. La gerent de la cooperativa recorda amb orgull l’empoderament que va suposar aquesta forma de treball ancestral a la zona andina, conegut com la minga, el qual ha demostrat el potencial que tenen els lligams entre les famílies amb vista a reivindicar col·lectivament els seus drets.
També, en les diferents etapes, Alianza Solidaria ha desplegat formes variades de finançar els conjunts residencials que ha ajudat a construir. “En tres dels sis projectes, els diners els vam obtenir fomentant la cultura de l’estalvi, gràcies a la qual vam crear una caixa comuna per fer front a les despeses” explica López.
El problema va arribar quan el Banco del Instituto Ecuatoriano de Seguridad Social (BIESS) va començar a facilitar crèdits. “Oferia fins al 100% del crèdit i, a més a més, regalava coses, impedint que es generés consciència i compromís”, comenta López. Una complicació que, a banda d’obligar la cooperativa a deixar la caixa comuna, es va afegir el fet que l’entitat bancària va decidir no concedís fons a les cooperatives d’habitatge, les quals no van tenir altre remei que constituir una nova empresa per poder accedir al crèdit.
Ha sigut d’aquesta manera com el nou nucli veïnal s’ha pogut refer i ja treballa per impulsar el projecte Utopia. Una iniciativa que, amb tot i la il·lusió esmerçada, pot quedar en paper mullat si prospera el decret legislatiu de Moreno i si, a part dels crèdits que han d’obtenir les famílies, no s’aconsegueixen els 30 milions de dòlars que es necessiten a partir dels inversors que puguin arribar del BIESS o de la Corporación Financera Nacional.
SECCIÓ IMPULSADA PER:
Web: Inici - LaCoordi
Pot ser també t’interessa
