El Pla Comunitari de La Salut vertebra el treball d’entitats, veïnat i serveis públics amb l’objectiu d’atendre les necessitats socials d’aquest zona situada al districte barceloní de Gràcia.
“En un barri on l’orografia és tan complicada, la creació de vincles és imprescindible; si no, totes estaríem aïllades”. Així resumeix Georgina Rosell, tècnica comunitària, l’esperit que impulsa Salutem, una iniciativa que el passat estiu va ser guardonada amb la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona per la seva tasca en la millora de les condicions de vida i cohesió social al barri de la Salut.
Amb poc més de 13.000 habitants, aquest enclavament situat al nord del districte de Gràcia es caracteritza per la seva dispersió territorial, accentuada per la presència d’una gran zona verda i patrimonial, el Park Güell. És per això que els veïns parlen de les “tres saluts” o del “barri en forma de croissant”. Així li agrada qualificar-lo a la Rosalia Conesa, membre de l’Associació de veïns i veïnes del Park Güell-La Salut-Sanllehy, per qui “no s’assemblen res les vivències d’una veïna del carrer Verdi amb una de la plaça Sanllehy”, subratlla. Justament per això -afegeix Conesa- cada zona s’organitza i crear vincles a la seva manera.
Amb l’objectiu de respondre a les diferents necessitats, fa quinze anys va sorgir el Pla Comunitari de la Salut, rebatejat fa quatre anys com a Salutem. “El canvi de nom va donar més sentiment de pertinença entre el veïnat alhora que va ampliar els àmbits de treball”, recorda Georgina Rosell. Avui, aquell pla és el paraigua sota el qual s’apleguen iniciatives de tota mena.
La Rosalia forma part de l’àrea de Perspectiva de gènere on, des de la convicció que cal promoure el feminisme i combatre el patriarcat, porta a terme accions que afavoreixen les potencialitats expressades per les dones de La Salut. Per identificar-les, l’any 2017 es va realitzar un diagnòstic col·lectiu que va identificar les preocupacions que més calia prioritzar i de les quals avui s’ocupa el programa ‘Gèner-ant al barri’.
Entre les accions d’aquest programa destaca ‘Veïnes per veïnes’, destinat a acompanyar les dones que pateixen violència masclista i que, a escala de ciutat, està coordinat per l’entitat Èlia Dones, amb qui les veïnes i professionals del barri s’han format per atendre les dones que els deriven Serveis Socials, el Centre d’Atenció Primària o els Punts d’Informació i Atenció a les Dones.
A més d’aquesta tasca, ‘Veïnes per veïnes’ difon les històries de les dones de La Salut, de qui publiquen entrevistes que després s’exposen en algun equipament. “I això serveix per crear vincles, ja que cada protagonista tria quina serà la següent”, explica Georgina Rosell. Fruit del treball també va néixer el Punt d’Informació Lila que, amb el suport de la cooperativa Voltes, ofereix cursos d’autodefensa feminista i altres tallers.
Si alguna àrea destaca a Salutem és Cultura i cohesió social, que amb la participació de la majoria d’entitats del barri, organitza la Festa Major, el Dia de les Persones Refugiades i altres activitats. De la mateixa manera que, per cosir un barri tan dispers, edita la revista semestral La Salut de Gràcia, la web Compartim escales -que enforteix els lligams amb els barris del Coll i Vallcarca i Penitents- i les ‘Trobades de barri’, un espai on tothom pot debatre entorn el rumb que ha de seguir La Salut. I, a tot això, cal sumar la Mostra d’Entitats, que permet donar a conèixer els col·lectius que treballen al barri, i una agenda d’activitats que, segons Rosell, “fa que el carrer no sigui només un lloc de pas; també un espai de trobada”.
Darrerament, l’àmbit que ha agafat més força és el de Joves, que malgrat no comptar amb cap institut ni punt de trobada, malda per aconseguir que els nois i noies siguin part dins del teixit associatiu i veïnal de La Salut. Fruit d’aquesta necessitat, fa quatre anys educadors de carrer van impulsar el projecte ‘Enganxa’t’, consistent a visitar els centres escolars i explicar a l’alumnat de 6è de Primària quines eren les entitats on podien participar. Gràcies a això, alguns adolescents van trobar-se a la Miranda i des d’aleshores, organitzen concerts, festes i passis de curtmetratges que ells mateixos elaboren. “Abans no hi havia res, però gràcies a aquest grup de nois i noies es munten moltes activitats per joves”, explica Georgina Rosell, que recorda amb orgull aquest procés d’apoderament.
El jovent no ha estat, tanmateix, l’únic segment sobre el qual Salutem incideix. Una part important de l’acció va adreçada a les persones grans que, en molts casos, se senten soles. En aquest capítol s’enquadra ‘La taula de gent gran Ràdars’, mitjançant la qual la plataforma d’entitats combat la solitud no volguda en la tercera edat. Els voluntaris i comerços que s’han implicat acompanyen les persones grans i organitzen trobades perquè surtin de casa i es relacionin amb la resta del veïnat.
Ara mateix, a causa de la irrupció de la Covid, part d’aquesta activitat ha hagut de reinventar-se amb noves propostes que preservessin l’atenció a aquest col·lectiu. Tal com explica Cèlia Suay, activista de ‘Gèner-ant al barri’ i ‘Veïnes per Veïnes’, “hem aconseguit donar respostes a moltes necessitats, ja sigui a través del seguiment telefònic o cobrint-los la compra i altres encàrrecs.”
Aquesta tasca a peu de carrer ajuda a afinar l’anàlisi de la realitat abans que les estadístiques oficials surtin a la llum. ‘Hem vist que el barri està canviant, ja que ha vingut gent jove d’altres punts de Barcelona i de l’estranger, descriu la Cèlia. Una circumstància que -assegura- obliga Salutem a enfortir el treball de cohesió entre els nous i els antics veïns. Així s’hi dedica un grup de dones del projecte ‘Veïnes per veïnes’, les quals han creat eines per acostar els nous residents a la resta de la comunitat.
Tanmateix, aquest no és l’únic canvi que experimenta La Salut. Com una taca d’oli, la turistització i la gentrificació que pateixen els barris cèntrics s’ha anat estenent fins a arribar al mateix barri. “En el parc i molts altres carrers, ja es percep aquesta massificació”, lamenta la Georgina Rosell, que explica com la Comissió de Cultura i Cohesió Social estudia la fórmula perquè el Parc Güell sigui realment per al veïnat. Un extrem compartit per la Rosalia, que no obstant això, veu com l’especulació immobiliària i el fenomen turístic està expulsant moltes famílies.
Per fer front a aquests reptes, i les dificultats per generar espais de pertinença, la Cèlia aposta per crear entorns que generin confiança amb l’administració i transmetin la idea que participar serveix per a alguna cosa. També per Juanjo González, director del Centre de Serveis Socials de La Salut -El Coll- Vallcarca i Els Penitents, la clau també passa per motivar els veïns i veïnes perquè s’impliquin en els afers col·lectius, tot i reconèixer que “si avui féssim un balanç, estic convençut que el resultat seria més positiu de quan vam fer el diagnòstic”. Amb l’esperança que hi ha base per millorar les condicions del veïnat i atendre les seves demandes, Salutem continua treballant en un barri que cada dia reivindica la seva dignitat enmig de la metròpolis.
