L’emergència sanitària posa de manifest la capacitat de les cooperatives per sostenir l’activitat mitjançant el suport mutu i la creativitat.
A hores d’ara, desenes de famílies ja s’han descarregat el dossier d’activitats que EduVic ha elaborat perquè la mainada s’entretingui durant el confinament a casa. El dossier inclou treballs manuals, jocs de taula, un taller de cuina, lectura de contes, exercicis físics i tasques comunes de la llar. Rutines amb les quals aquesta cooperativa vol fomentar l’oci i la corresponsabilitat entre els menuts en aquests temps de crisi sanitària.
També els professionals de Doble Via han preparat pels més necessitats una oferta d’oci a distància, ja sigui la lectura compartida d’un llibre, una tertúlia telemàtica i altres activitats complementàries que pretenen amortir l’aïllament i els riscos que se’n deriven, com és l’ansietat o la depressió.
En el cas de Suara, una de les grans cooperatives d’iniciativa social, aquestes accions van acompanyades de Suara Respon, un telèfon d’atenció diària per qui vol esclarir qualsevol dubte amb relació al coronavirus, i Suara a Casa, en què ofereix sessions de psicologia, mentoria i fisioteràpia a través de videoconferència, tant als professionals del servei com als mateixos usuaris. Drecera, una de les altres cooperatives del sector, tampoc no ha oblidat aquestes necessitats i ha bolcat el personal a fer accions de seguiment que han adquirit una complexitat inimaginable fins al dia d’avui.
Des del passat 15 de març, Doble Via ha modificat la majoria de rutines de treball. Ja feia dies que escoles i instituts, seguint l’ordre de l’administració, havien abaixat les persianes per evitar el contagi del COVID-19. Però a partir d’aquell dilluns, el panorama va obligar la cooperativa a aturar els serveis de cuina i monitoratge que prestava a set centres del país. “Això ha afectat un volum de 140 professionals, mentre 240 més han hagut d’abandonar la coordinació dels tallers que dinamitzaven en espais pertanyents a ajuntaments i consells comarcals”, explica Nino Ramírez.
“Això ha afectat un volum de 140 professionals, mentre 240 més han hagut d’abandonar la coordinació dels tallers que dinamitzaven en espais pertanyents a ajuntaments i consells comarcals”, explica Nino Ramírez.
Pel gerent de Doble Via, un 50% del volum de negoci ha quedat ressentit, empenyent la cooperativa a tramitar un ERTO (Expedient de regulació temporal d’ocupació) per a la seva estructura de gestió, inclòs el personal més implicat en la presa de decisions.
També en el cas de Suara, els serveis que oferia a instituts, ajuntaments i altres institucions han sigut anul·lats. “Tota l’activitat que oferim a biblioteques, fundacions privades, centres cívics o equipaments de dia s’han cancel·lat”, indica Jordi Masnou, cap de comunicació. I el mateix ha succeït amb Drecera o EDUVIC.
Mentre en el primer cas no ha tingut altre remei que paralitzar els cursos de formació ocupacional i plans educatius d’entorn, la segona ha interromput les activitats que els educadors feien a l’exterior amb joves tutelats i altres col·lectius vulnerables o en situació de risc.
En general, totes han hagut de prioritzar tasques, perimetrar l’actuació i reforçar els serveis peremptoris que les noves circumstàncies causades per la pandèmia han convertit en més urgents que mai. “Qui ha estat disponible, ha treballat més hores o s’ha posat a disposició del que poden requerir els usuaris”, afegeix Joan Muntané, un dels coordinadors de Drecera.
EDUVIC també s’ha ressituat a les noves circumstàncies, fins a l’extrem d’incorporar nous educadors davant el fet que “alguns són col·lectiu de risc o bé s’han vist obligats a atendre membres de la seva família”, explica Bea de la Rica. Per compensar aquest sobreesforç, la cooperativa ha incrementat un 10% la remuneració de les hores extres i facilita la concentració d’horaris amb torns llargs de menys dies, cosa que “permet respectar les casuístiques de cada professional”, afegeix de la Rica. Al seu torn, Suara acompanya els professionals per garantir que no es contagiïn, i si estan en quarantena, els busca un relleu per cobrir les seves tasques.
L’activitat de les cooperatives no ha deixat de pivotar entre la formació i la informació, però adaptant-se a un període distòpic en el qual han de gestionar necessitats sobrevingudes. D’acord amb les directrius que fixa el departament de Salut, han habilitat protocols per garantir la seguretat dels talleristes i prevenir-los de possibles contingències que poden causar-los un elevat nivell d’estrès.
“No som a primera línia, com els facultatius de la medicina, però no tenim totes les eines, fins al punt que hem de proporcionar-nos mascaretes o intercanviar-les amb qui les pot necessitar”, assegura Joan Muntané. Igual que altres cooperatives, Drecera ha sol·licitat a la Generalitat tenir accés als tests per aquells monitors que estan confinats als Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) o a les residències per a la gent gran.
Amb tot, la prestació s’ha reorientat a assegurar que l’atenció presencial es faci amb les millors condicions possibles i, alhora, mitigar les inconveniències de treballar a distància. “Les activitats a l’exterior les hem transformat tenint en compte que l’espai ha quedat reduït als domicilis particulars”, apunta Jordi Masnou, de Suara.
La imaginació, doncs, està jugant un paper determinant per fer òptim i sostenible les tasques programades. I és aquí on les plataformes digitals han adquirit una importància superlativa; no sols en vista a entretenir els joves; també per superar els inconvenients que té la separació física amb les persones que viuen soles o requereixen una atenció continuada. Així ho han entès totes les cooperatives, que en més o menys intensitat estan recorrent a Skype, Hangouts, Zoom i altres sistemes de videoconferència.
Tant Suara, EDUVIC, com Drecera i Doble Via, han espremut el camp tecnològic per oferir cursos en línia o ajudar la gent gran a crear un grup de Whatsapp perquè interactuï amb la família i el seu entorn d’amistats. En el cas de Suara, l’àrea de pedagogia ha creat càpsules de vídeo que, a més de proporcionar continguts educatius o d’interès general, combaten l’inevitable isolament en què es poden sentir alguns usuaris; EDUVIC ha creat un Newsletter que inclou testimoniatges que permeten a la gent gestionar la crisi des de la seva llar; al torn que Drecera estimula als adolescents a realitzar vídeos on expliquin la seva vivència.
La nova situació, doncs, ha tensat la feina, però també ha demostrat que les cooperatives saben adaptar-se a aquestes adversitats. Així ho explica Jordi Masnou, per qui “a Suara tenim una cultura de treball molt descentralitzada, cosa que ens ha permès afrontar la nova situació sense gaire daltabaix”. És el cas també d’EDUVIC, per qui la pandèmia només ha exigit que la gestió remota s’hagi incrementat amb noves estratègies.
Més enllà d’això, totes subratllen que la crisi ha tret el millor dels professionals i ha potenciat el sentit de comunitat pel que treballen des de fa anys. “Ens hem adonat què significa ser cooperativa, perquè si bé els primers dies les dificultats eren moltes, les hem superat sent creatius i resolent els obstacles de manera compartida”, afirma Nino Ramírez, de Doble Via.
Malgrat semblar una paradoxa, les cooperatives intenten fer de la necessitat, virtut, convençudes que el maleït virus ha enfortit els vincles amb els usuaris i incrementat les possibilitats de millorar els serveis que ofereixen a la societat.
