La cooperativa barcelonina ofereix serveis a centres de primària i secundària que busquen generar impacte social mitjançant l’aprenentatge.
“Volíem autoocupar-nos i, alhora, fer-ho de forma no-lucrativa sinó basada en els principis de retorn social, per això vam trobar en la cooperativa el model que millor complia la nostra filosofia”. Així recorda Alexis Jiménez, responsable de l’Àrea de Projectes i comercial de Reflexes, la creació de l’entitat, impulsada a finals de 2013 per ell i tres companys més que treballaven al Programa Èxit del Consorci d’Educació de Barcelona.
Aprofitant aquest bagatge, Jiménez i la resta de professionals van constituir una organització que dona resposta a necessitats educatives; això sí: des d’una mirada pròpia i defugint la precarietat a la qual es veien condemnats pel sistema de beques. Va ser, després de diverses formacions, tràmits administratius i plans de viabilitat, que van donar forma a Reflexes l’octubre de 2014.
El primer projecte de l’entitat va ser donar suport educatiu a una Associació de Famílies d’Alumnes (AFA), si bé no es corresponia amb la metodologia que tenien en ment. “No preteníem que els clients fossin les famílies, sinó obrir l’activitat a qualsevol altre col·lectiu”, explica Jiménez. Aviat, però, va arribar la primera contractació des del sector públic. Va ser el Districte de Sants Montjuïc i abraçava sis escoles amb infants de tercer i quart de primària. El nombre de centres va anar creixent i, més tard, van rebre l’encàrrec d’un altre projecte amb joves de cicles formatius.
Des de llavors, Reflexes ha ampliat el radi d’actuació, que es resumeix en cinc eixos ben diferenciats. El primer l’anomenen acompanyament educatiu, que tot distanciant-se de l’òptica academicista, contempla el desenvolupament competencial i emocional. Quan al segon, es tracta de l’especialització educativa i inclou programes com ‘Playing English’, per aprendre anglès, o ‘Parlem’, de conversa en català. A propòsit d’aquest eix, Jiménez assenyala que, tot i que s’hauria adreçat a l’alumnat nouvingut, “volem fer-lo amb tots els col·lectius perquè hi ha un retrocés en l’ús social de la llengua catalana”. Cal dir que la majoria de centres financen aquest servei amb fons estatals destinats a promoure activitats complementàries per a infants en situació de major vulnerabilitat.
El tercer eix de Reflexes són les iniciatives de lleure amb infants i joves que els deriven els centres educatius perquè reforcin el vessant acadèmic. “Establim un vincle amb els serveis socials del territori”, explica Jiménez, per qui sense la implicació del professorat i els equips directius, aquestes iniciatives no tindrien l’impacte ni el temps que exigeixen.
Tanmateix, el fet que la selecció de l’alumnat es faci en criteris de renda, provoca, segons el cooperativista, que sovint esdevinguin espais endogàmics. “Ens agradaria que fos més heterogeni, i així ho plantegem a les escoles per aconseguir canviar la mirada i que ens reconeguin com un agent que genera aprenentatges no-formals i en horaris no-lectius”, indica Alexis Jiménez.
El quart eix de Reflexes comprèn tot el relatiu a la gestió d’activitats en equipaments públics, entre les quals tallers per a famílies i gent gran, un col·lectiu a qui s’ha reforçat l’acompanyament arran de la pandèmia, mentre el cinquè i últim consisteix en projectes de promoció i foment del cooperativisme. Activitats que han forjat amb l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès, Coòpolis, del qual ja formen part, i les entitats L’Esguard i Més Educació, amb qui s’han presentat a licitacions i han creat materials sobre cooperativisme i educació des d’una perspectiva comunitària.
“Defensem una nova narrativa sobre el lleure, perquè l’actual és molt mercantilista”, assegura Jiménez. És per això que Reflexes organitza tallers, xerrades i rutes cooperatives amb joves, dels quals constata que la majoria ignora que és el cooperativisme i l’altra en té una concepció molt esbiaixada.
De tota manera, l’entitat considera que la clau és formar el professorat, ja que al capdavall depèn d’ell transmetre els continguts i les metodologies a l’alumnat. “No es tracta de fer moltes accions, sinó que aquestes serveixin com a palanca de transformació”, subratlla Alexis Jiménez.
L’augment d’activitats de Reflexes ha anat en paral·lel a la seva expansió territorial. Tot i que Sants Montjuïc continua sent és el pol principal, se n’ha creat un altre a Trinitat Vella, on la cooperativa dur a terme projectes d’especialització a diferents centres. Tant és així que, juntament amb una altra entitat, ha guanyat la licitació del programa que, sota el nom de ‘Projecta’t’, impulsa el Consorci d’Educació de Barcelona a fi d’acompanyar a l’alumnat de primer de batxillerat o primer de cicles formatius en horaris extraescolars. I, més enllà de la capital catalana, fa quatre anys que té en marxa a Castelldefels un projecte de suport a l’alumnat de primer i segon de secundària de tots els instituts d’aquest municipi.
Per a materialitzar l’expansió, la cooperativa s’ha vist obligada a incrementar l’equip, que actualment conformen sis sòcies cooperativistes i una trentena de treballadors i treballadores. “Hem hagut d’aprendre molt, perquè les fundadores proveníem del món social i acadèmic, no pas de l’empresarial, raó per la qual tots els processos d’acompanyament formatiu han estat en l’àmbit de la gestió”, comenta Jiménez.
Aquest creixement de Reflexes s’ha vist correspost amb una major participació i representació política en els diferents espais de l’Economia Social i Solidària, on, a més d’executar projectes, l’entitat veu necessari incidir amb vista que els seus projectes donin peu a una veritable transformació social.
A més dels cinc eixos d’actuació, Reflexes s’ha dedicat a crear materials didàctics i, durant la pandèmia, a lluitar perquè les administracions no aturessin les licitacions que li permetien oferir activitats virtuals a les persones que es trobaven confinades. Així és com va néixer ‘Reflexes confinats’, una activitat reconeguda amb un premi per la Confederació del Tercer Sector Social, que va apreciar l’impacte tan positiu que havia tingut en aquell context. “El projecte transmet perfectament com nosaltres entenem l’educació, ja que el 90% dels continguts són de creació pròpia i estan pensats per ser desenvolupats de manera autònoma; és a dir, d’acord amb la voluntat de fomentar l’autonomia de les persones”, explica Alexis Jiménez.
Entorn de ‘Reflexes confinats’, la cooperativa ha generat després altres accions per diferents àrees i franges d’edat. I és que, si bé el context ha canviat, considera necessari crear materials didàctics i jocs que tinguin impacte social.
