Deu associacions veïnals del Bages sumen esforços per crear una cooperativa al voltant de la mort. L’objectiu és donar un bon acompanyament a les famílies de la comarca en un moment tan delicat com és acomiadar un ésser estimat.
La mort és l’única certesa de la vida, però el cost que representa no està a l’abast de tothom. Morir-se a Catalunya costa una mitjana de 4.000 euros, una despesa molt elevada que, sumat als tràmits burocràtics, agreuja el dol de perdre un ésser estimat. Enfront d’aquesta realitat, la cooperativa Recer treballa perquè aquest procés sigui el més amable possible.
Fa quaranta anys que diferents associacions de veïns del Bages es van organitzar per facilitar els tràmits i abaratir els costos funeraris. Cada soci pagava una quota i, quan algú moria, s’afrontaven entre totes les despeses del funeral.
Amb aquesta base, el gener passat va néixer Recer, el primer projecte cooperatiu a Catalunya que posa la mort de les persones al centre. “Malauradament, el sector funerari està capitalitzat i, el fet que siguem una cooperativa, marca la diferència, ja que oferim serveis d’una manera solidària i comunitària”, explica Toni Leal, president de Recer.
Des de Recer subratllen que no son una cooperativa funerària, atès que no ofereix el servei funerari com a tal, sinó que parla amb les funeràries de la zona per pactar uns preus justos pels socis i sòcies. També expliquen que, lluny de limitar la seva feina a l’enterrament, contactem amb altres col·lectius o persones que treballen en àmbits com l’acompanyament en el dol, l’orientació per redactar les últimes voluntats, el suport psicològic o l’assessorament en gestions legals amb l’objectiu d'establir col·laboracions i ampliar els seus serveis. “La proximitat és un factor crucial; volem estar al costat dels nostres socis i sòcies i mantenir una molt bona relació amb les associacions de veïns i veïnes”, remarca Leal.
De fet, tothom qui està associat a l’Assemblea de Recer, l’espai que la cooperativa ha habilitat per a la presa de decisions, té la possibilitat de millorar la gestió del projecte. “No hem fet el camí sols”, recorda Toni Leal, que recorda el suport que el projecte ha rebut sempre d’altres cooperatives. Son el cas de Dies d’Agost, qui va assessorar Recer amb la comunicació, Ensó, que va orientar-la en el tipus de governança, o Facto cooperativa, que va ajudar-la a definir el model de negoci.
Ara com ara, Recer compta amb més de 6.000 socis, i el seu objectiu és anar augmentant el nombre per beneficiar-se de l’economia d’escala i, així, aconseguir preus més competitius amb vista a negociar amb les companyies funeràries.
El seu Consell Rector i les comissions i grups de treball que ha creat són els òrgans encarregats d’avançar amb la feina diària de la cooperativa. “Som un projecte col·lectiu, solidari; aquest és el nostre tret distintiu i innovador”, subratlla Genoveva Gorchs, membre de l’associació veïnal de la Mion. És per això que les quotes dels socis van adreçades a cobrir els serveis i les despeses ordinàries, i, en cas que hi hagi excedents, es reinverteixen segons el que decideixi l’assemblea.
Concretament, Recer proposa tres tipus de quota: l’estàndard, que pretén cobrir l’enterrament individual de cada persona i que varia segons la franja d’edat que tingui la persona beneficiària a l’hora d'incorporar-se a la cooperativa; la solidària, amb què vol fomentar el suport mutu i mitjançant la qual aspira a promoure l’equitat i la solidaritat de totes les membres; i per últim, la quota d’estructura, destinada a cobrir totes les despeses derivades que es mancomunen a través de la cooperativa, com poden ser el lloguer de l’espai on treballen, la gestoria, el màrqueting o les despeses de les treballadores que formen part del projecte.
Cal dir que la quota final que es cobra a cada beneficiari és el resultat de la suma de les tres quotes i que, per associar-se a la cooperativa, cal una aportació inicial de 10 euros corresponents al capital social. A més a més, Recer ha incorporat un element innovador i pioner: el moneder individual, una eina que permet a cada soci controlar quant li queda per arribar a cobrir el cost del seu enterrament. “Un cop arribat al punt de cobrir aquesta despesa, la persona beneficiària només pagarà l’augment del cost del servei, la quota solidària i la quota d’estructura”, indiquen els seus responsables.
A la iniciativa del moneder individual també se suma el fet que la cooperativa no estableix límit d’edat per entrar-hi; tan sols preveu que, a partir dels 70 anys, les quotes d’entrada son més altes, oscil·lant dels 225 euros als 2.750 euros per a les persones que entrin a partir dels 83 anys. Més enllà d’això, Recer assegura que l’enterrament per a aquestes persones els continuarà sortint més barat, perquè no l’estaran pagant a títol particular, sinó com a cooperativa, a banda que es podran beneficiar dels altres serveis.
Un dels reptes de la cooperativa és que els joves també s’hi adhereixin. Així ho comenta Toni Leal, per qui “si entren els serà més fàcil arribar a cobrir les despeses del seu enterrament i només hauran de pagar una quota de manteniment”. Amb tot, però, Leal admet que arribar a aquest públic no és fàcil, ja que normalment veu la mort com un tema llunyà. “Estem estudiant l’ús de les xarxes socials, posar falques publicitàries en programes d’entreteniment i altres vies per tal que la gent jove conegui el projecte i s’animi a afegir-s’hi”.
El president de Recer també és conscients que, per atraure la gent jove, la cooperativa no pot reduir la seva oferta al servei funerari tradicional, sinó que ha de presentar una proposta més alternativa. Només així veu possible el relleu generacional dels socis, de manera que, quan un mori, les persones que hi estan vinculades -normalment els fills- s’incorporin.
També amb aquest propòsit, la cooperativa vol posar èmfasi en la necessitat de crear una xarxa que promogui la solidaritat i la sostenibilitat. “Hi ha molts aspectes de la vida que evidencien la importància de reunir-nos com a societat”, aclareix Genoveva Gorchs, que a manera de resum, conclou: “Recer és cooperativitzar la mort, el que equival a tenir una missió àmplia que abraça totes les franges d’edat”.
Prendre consciència entorn de la mort voltant. “És fonamental reflexionar-hi, ja que tard o d’hora tots hi passarem, i fer-ho dona sentit a la vida”. Per a Genoveva Gorchs, ser membre de Recer és un dels camins per fer-ho possible i facilitar que el comiat de cadascú es pugui fer de manera adequada.
Amb la voluntat d’obrir aquests debat, la cooperativa ha impulsat diverses activitats en col·laboració amb associacions que hi treballen des de fa temps. Entre aquestes destaca Som Provisionals, que promou un enfocament conscient i sobirà davant la mort, o el col·lectiu Capalafí, de Manresa, sorgida amb la finalitat de tracta l’envelliment i la mort amb dignitat. Per a Recer, acompanyar aquest procés cap a la fi de la vida és una manera de recordar la nostra humanitat compartida i el valor de l’empatia.
A banda d’aquestes xerrades, la cooperativa ofereix tot un ventall d’eines per comprendre millor la mort i el dol, d’aquí que en el seu web disposa d’una secció amb llistes bibliogràfiques d’obres que tracten aquestes temàtiques, alhora que porta llibres a les fires on participa per tal de facilitar la reflexió i la conversa.
És, amb aquest conjunt d’iniciatives, que Recer aspira a difondre i socialitzar maneres alternatives de ser enterrat, la qual cosa passa per un procés de sensibilització i empoderament envers la mort i la vida.
Pot ser també t’interessa
