Amb gairebé quinze anys de trajectòria, la cooperativa del barri barceloní del Poble-sec continua impulsant projectes que conviden a la ciutadana i les entitats veïnals a definir un urbanisme transformador, divers i participatiu.
Transformar entorns urbans posant les persones al centre. Aquest és l’eix que mou de la cooperativa Raons, una iniciativa nascuda el 2009 que va tenir com a embrió un grup de treball de 20 persones provinents de la cooperació local de l’ONG Arquitectes Sense Fronteres (ASF), molt crítics amb el Model Barcelona.
Lucia Zandigiacomi, una de les integrants, assenyala que “no només estàvem dins d’ASF, que en aquell moment participava de la reivindicació del moviment okupa i dret a l’habitatge; també vam nodrir-nos dels valors del 15M i de tot el moviment de recuperem les places i els carrers, que va néixer com a resposta a la ciutat producte en què s’havia convertit Barcelona”.
L’any 2010, aquell grup va guanyar el concurs ‘Racons Públics’, organitzat pel Foment de les Arts i del Disseny que, any rere any, dona suport a les noves generacions que busquen l’excel·lència en el disseny, entenent aquest com una eina que pot contribuir a millorar la vida de les persones.
El projecte amb el qual van guanyar defensava la participació ciutadana com a eina fonamental per transformar la ciutat d’acord amb les necessitats reals i les preocupacions dels veïns i veïnes del territori. Un enfocament que va continuar molt present en tots i cada un dels treballs de transformació d’espais públics i d’equipaments que la cooperativa ha dut a terme des de la seva seu, al barri del Poble-sec, dins del districte barceloní de Sants-Montjuïc.
La participació dels agents del territori és clau per conèixer les necessitats, definir els usos i els models de gestió i, finalment, concretar quins dissenys requereixen els nous espais. En aquest sentit, Raons disposa d’eines metodològiques que componen l’ADN de la cooperativa, com el Carretó, un punt d’interacció itinerant que ha resultat bàsic per conèixer les necessitats dels usuaris de cada indret. Segons diuen, el Carretó possibilita la participació en l’espai públic, on les persones es troben, interactuen i exerceixen els seus drets com a ciutadanes i ciutadans.
Raons no va fer al pas a cooperativa fins cinc anys després de constituir-se. Un pas que, entre altres coses, va servir-li per dignificar les condicions laborals del seu equip, que actualment integren sis persones sòcies i quatre treballadores d’àmbits professionals tan variats com la participació ciutadana, l’arquitectura, l’urbanisme, la sostenibilitat, la dinamització comunitària, la comunicació, la sociologia i el disseny.
“Volem seguir creixent i incorporar perfils nous per tal d’assolir els reptes que ens hem plantejat, indica Zandigiacomi. Per aquesta arquitecta italiana, especialista en construcció col·laborativa, “el nostre pla estratègic està concebut per tenir un equip estable de 12 persones sòcies, una xifra adequada per a les cooperatives de servei com la nostra, i continuar amb la xarxa de col·laboradores i altres iniciatives en intercooperació que hem anat assolint”, assenyala.
De camí cap als quinze anys de vida, vuit dels quals com a cooperativa, Raons es troba prou assentada dins l’àmbit de la participació ciutadana estratègica i l’urbanisme participatiu, gràcies al qual ha pogut incidir en la planificació de la ciutat i la reforma d’equipaments urbans dels barris de Barcelona i d’altres localitats de l’àrea metropolitana i de Catalunya. Així, per exemple, ha desenvolupat processos per tal d’estimular la implicació de la ciutadania en les diferents fases per les quals han de passar aquestes actuacions, d’acord amb la idea que tothom és igual d’important i necessari a l’hora de construir i dissenyar el seu entorn.
Tallers temàtics, punts d’interacció mòbils (el Carretó), itineraris participatius, cartografies col·laboratives i maquetes interactives són algunes de les eines que la cooperativa ha posat en marxa per potenciar la implicació dels usuaris. Unes eines amb les quals no sols ha consolidat el projecte; també li ha permès establir vincles amb altres entitats i coordinar projectes impulsats per l’administració pública. “Fa molts anys que les cooperatives no competim, sinó que intercooperem, la qual cosa és bàsica amb vista a enfortir la cultura cooperativa i dinamitzar iniciatives tan rellevants com l’Assemblea Ciutadana pel Clima de Catalunya”, comenta Zandigiacomi.
També, amb l’objectiu de reforçar el projecte, Raons ha desplegat serveis adreçats a la innovació democràtica i a la participació ciutadana, alhora que té previst oferir l’acompanyament als equips tècnics de l’administració pública, que és el seu client principal. “Volem promoure el treball col·laboratiu i transversal i abordar la transformació de les ciutats des de l’urbanisme i l’arquitectura, incorporant els eixos de convivència i sostenibilitat”, afegeix Lucia Zandigiacomi.
Per la treballadora de Raons, això demana també incrementar la participació dels infants i joves, així com dels col·lectius d’origen divers, la implicació dels quals “és imprescindible si volem avançar cap a uns espais públics i unes ciutats més segures, resilients, inclusives i sostenibles”.
Quan va néixer, la cooperativa va decidir que la seva seu al carrer Concòrdia havia d’estar en uns baixos. Amb això, volia mostrar la voluntat dels seus membres per fer-se presents al carrer i que el veïnat s’acostés a conèixer la seva feina. “Sempre ens hem vinculat a l’entorn per potenciar els valors comunitaris i l’economia social i solidària (ESS), que en un barri tan divers com el Poble-sec creiem que molt necessària”, apunta Zandigiacomi. Prova d’aquest arrelament és la gran quantitat d’associacions i cooperatives amb les quals Raons ha compartit el rebuig a un model turístic que, segons afirmen, amenaçava les places i carrers, davant el qual aquest teixit social hi ha contraposat una xarxa de suport mutu i els valors del cooperativisme.
Actualment, les dues iniciatives que continuen des de l’arribada de la cooperativa són l’Ateneu La Base i CooperaSec. Més tard, van aparèixer Poble-sec Feminista, el Sindicat de Barri i la Xarxa de suport mutu; i, a posteriori, el conjunt d’entitats que impulsen la Taula Enredem Poble-sec, on s’organitzen en les àrees de Transició Ecosocial, Cures dignes, Restauració Cooperativa, Oficis i cultura comunitària.
Quant als projectes en perspectiva, Raons pretén organitzar una xarxa de professionals d’àmbit diversos, pel qual vol liderar l’eix de comerç de proximitat i serveis dins de la Comunalitat Urbana del Poble Sec. Un espai nascut perquè les diferents experiències d’ESS i les persones autònomes que conviuen al barri intercooperin seguint els valors de la responsabilitat social.
Amb tot i això, el Poble-sec continua arrossegant un dèficit d’equipaments públics, tal com es va evidenciar en el procés d’elaboració del Pla d’Equipaments redactat per Raons, d’aquí l’objectiu de la cooperativa “d’estar atents sobre el futur dels espais reivindicats històricament per les entitats”, afirma Zandigiacomi, que entre d’altres cita l’edifici de les Tres Xemeneies, la Casa de la Premsa, el Teatre Arnau, el Molino i els seus espais adjacents. Però també -afegeix la cooperativista- aquells que estan més consolidats, entre els quals les places del Sortidor i de Margarida Xirgu o el pati de la biblioteca Francesc Boix, que amb la proliferació de les terrasses ha quedat petit.
Un altre dels àmbits de treball de Raons és el desenvolupament d’eines i dinàmiques col·laboratives on el joc, entès com a element pedagògic, fomenta el sentiment de pertinença al barri de les persones petites i no només d’elles. Un exemple són els Cromos del barri, un joc de cartes creat amb les escoles a través del qual els infants poden descobrir l’entorn on viuen.
Per jugar a Cromos del barri, cada infant rep, per part d’un comerç adherit al projecte, un sobre amb dos cromos que contenen una imatge i unes preguntes. Amb l’ajuda de les seves famílies i amistats, han d’intentar respondre-les mitjançant la visita a l’espai o buscar informació per altres vies. Aleshores, si obtenen les respostes, rebran més cromos per continuar jugant i, d’aquesta manera, intentar completar la col·lecció.
Gràcies a la tasca de la cooperativa, avui els nens i nenes ja podem jugar amb els cromos en el districte de Sant Andreu, on s’ha impulsat una col·lecció amb el Mapa Barcelona+Sostenible, i en el barri de Poble-sec, on existeixen tres col·leccions diferents: la Històrica, Descobrint el Poble-sec i la nouvinguda sobre les entitats de l’ESS.
Al capdavall, Cromos del barri és només un petit exemple de com la Raons està implicant el màxim d’agents en processos d’innovació social urbana que, segons Zandigiacomi, “ajuden a pensar, construir i transformar col·lectivament els entorns en els quals vivim, treballem i gaudim”.
Pot ser també t’interessa
