La cooperativa de Mataró, integrada per un grup de músics i educadores, continua impulsant projectes que fomenten la cultura i la cohesió social mitjançant la música i les arts.
Des de la nau de l’emblemàtica Sala Clap, de Mataró, i compartint oficines amb la cooperativa Visual Sonora, que la va ajudar a convertir-se en cooperativa de treball, Musicop prepara nous projectes artístics i activitats formatives amb instruments de tota mena.
Ara mateix, ballen al seu compàs escoles municipals de música de Cabrils, El Masnou, La Llagosta, Mataró, Santa Maria de Palautordera i Sitges, amb una àmplia oferta caracteritzada pels valors que traslladen els seus docents. De fet, a la capital maresmenca és on presten la major part de serveis i per a més franges d’edat, però també tenen encàrrecs puntuals a poblacions de la província de Lleida i Girona, on les respectives diputacions no cobreixen l’assessorament en el servei d’educació musical, com si passa a la província de Barcelona.
La gestió de tants perfils en un calendari tan ajustat és complexa. I és que, si bé la majoria de festivals es concentren a la primavera i estiu, tenen professorat que toquen amb grups amb agendes tan atapeïdes com El Petit de Cal Eril i Oques Grasses, que han de substituir puntualment. “Hi ha components que tenen una vida artística molt activa i cal compaginar-ho tot”, asseguren des de Musicop, que no obstant això, consideren positiu mantenir aquesta intensitat perquè -asseguren- posen en valor la seva experiència.
En aquest model consensuat, en què la idea és compartir habilitats i valors com el foment de la cohesió social, Musicop també dur a terme produccions en diversos formats i en tots els estils musicals a la Sala Clap. De fet, la Montse explica que allà hi realitzen formacions grans o fan assajos fora del seu horari habitual, tot i la premissa de mantenir el màxim d’activitats en espais exteriors. De la mateixa manera que han incorporat, com a nou eix de treball, un pla d’igualtat i prevenció de violències masclistes en tots els projectes. “Hem fet el procés de posar-ho al centre, plantejant-nos com ampliar la nostra capacitat de transformació també des d’aquesta mirada i no només des de l’artístic”, afirma la cooperativista. Segons la membre de Musicop, “estem en un moment en la qual busquem fórmules per ajudar a escriure o confegir als plans d’igualtat i protocols d’altres organitzacions educatives”.
Amb el pas del temps, Musicop ha prioritzat cada vegada més la proximitat geogràfica. “Ara intentem que l’activitat sigui en el nostre entorn, s’ajusti als valors que defensem i no impliqui explotar laboralment a la gent”, indica la Montse. És per aquesta raó -afegeix la cooperativista- que s’aprofiten els concursos que estan més alineats amb el que ha de ser l’educació municipal pública.
Tal com reflexiona la flautista i sòcia de Musicop, sovint en l’externalització de serveis l’administració avantposa l’estalvi econòmic a la recerca del coneixement, la qual cosa creu que hauria de generar entre les cooperatives un debat entorn les condicions que fixen les institucions. “I és que no podem acceptar els retards en els pagaments o que alguns convenis vulnerin l’ètica en la gestió dels recursos humans, perquè això contradiu la idiosincràsia del model cooperatiu”.
En aquest sentit, Musicop està immersa en un grup de treball que té per objectiu visualitzar el que considera “violència institucional”, alhora que busca noves línies de negoci, entre les quals diversificar les activitats amb ingressos que siguin lliures o no condicionats a allò que l’administració digui com i quan s’ha de fer. Al capdavall, tota l’educació -i la musical en particular- busca realçar el màxim la capacitat d’oferir un coneixement especialitzat i professional.
