El projecte creat a Itàlia i ara expandit a diverses ciutats europees, ofereix recorreguts turístics guiats per persones migrants o que en són originàries, on es vinculen històries de vida amb el patrimoni cultural local.
Promoure un model turístic responsable i de quilòmetre zero a partir de tours liderats per persones amb trajectòries migratòries. Aquest és el full de ruta de Migrantour, el projecte nascut el 2010 gràcies al programa ‘Agrobiodiversitat, cultures i desenvolupament local’, finançat per l’IFAD (Fons Internacional per al Desenvolupament Agrícola) i promogut per Oxfam Itàlia juntament amb la fundació italiana ACRA i la cooperativa Viaggi Solidali, un operador turístic socialment responsable.
Des d’aleshores, Migrantour s’ha estès per múltiples ciutats europees, retratant barris, places, mercats, llocs de culte, associacions i botigues des de la mirada d’uns acompanyants interculturals i amb la participació de milers de persones, siguin estudiants, ciutadans curiosos, turistes estrangers o veïns del barri, a banda de diferents col·lectius i associacions locals.
Els fluxos migratoris sempre han modelat la societat i els paisatges urbans, aportant-hi riquesa cultural i innovació social. No obstant això, l’enfortiment de les polítiques ultranacionalistes i xenòfobes promogudes a alguns països augmenten el risc d’exacerbar els conflictes socials. A més a més, la pandèmia i les seves conseqüències econòmiques també han contribuït a la deterioració de la cohesió social. En aquest context, sovint es passa per alt que la majoria dels refugiats i immigrants simplement estan lluitant per reconstruir les seves vides, crear llaços socials, ser econòmicament autosuficients i guanyar-se el sentit de pertinença.
Per aquest motiu és necessari trobar solucions que neixin de la implicació directa de les comunitats locals, començant pel descobriment del patrimoni cultural on hi ha més presència de fluxos migratoris, com són les grans ciutats. “Hem de donar visibilitat a les històries de persones migrants per trencar estigmes”, afirma Malinalli, acompanyant intercultural a Barcelona, per qui “Migrantour pot ajudar a canviar la narrativa imperant i posar cara i veu als migrants, mostrant que no només som xifres”.
Les visites guiades no tenen per objectiu ser una celebració superficial de la diversitat cultural. Al contrari: s’esforcen per evitar exotitzar les persones amb antecedents migratoris i convertir-les en representants únics de les seves cultures d’origen, posant en relleu com viuen i es desenvolupen en funció dels llocs on resideixen, treballen, estimen, es relacionen i es relaxen. D’aquí, doncs, que els acompanyants articulin els seus tours d’acord amb les seves experiències personals i els seus coneixements, per tal d’oferir una perspectiva fresca i matisada sobre els reptes que afronta la diversitat cultural davant de qüestions com la identitat, la memòria, la pertinença o el conflicte.
“A través d’aquestes rutes, les persones migrants tenim el control de la nostra pròpia història, no és un tercer el que ens observa i després escriu sobre nosaltres”, assenyala Malinalli. En els últims anys, Migrantour ha format prop de 400 dones i homes de dotzenes de països d’arreu del món. Una part són mediadors culturals, altres han tingut experiència en el sector educatiu, però a través de Migrantour tots esdevenen acompanyants, una nova professió en l’àmbit del turisme responsable.
El turisme arrossega un historial de marginació i exclusió de persones amb antecedents migratoris, a qui no se’ls considera prou “autèntics” o “locals” a l’hora de representar un indret. D’altra banda, quan s’inclouen en visites o guies, sovint són exotitzades a fi que representin les cultures llunyanes de les quals ells o els seus avantpassats provenen.
També cal recordar que l‘actual model turístic provoca conseqüències tan negatives com l’augment de les desigualtats, un major risc d’exclusió social i un creixement de la precarietat laboral. Migrantour vol canviar tot això i promoure un model que millori el benestar i incorpori les experiències de les persones d’origen migrant en les converses, la presa de decisions o la creació de patrimoni dels indrets on s’han establert.
En aquesta línia, els seus impulsors ofereixen experiències turístiques que són econòmicament, socialment i ambientalment duradores, raó per la qual, tot i que cada membre ha de vetllar per un turisme sostenible i responsable, hi ha una sèrie de premisses bàsiques. Per exemple, respectar l’autenticitat sociocultural de la comunitat d’acollida, garantir operacions econòmiques que a la llarga contribueixin a mitigar la pobresa, i fer un ús òptim i adequat del patrimoni natural i la biodiversitat.
L’actual model turístic fa que Barcelona rebi anualment uns 31 milions de visitants, gairebé 20 vegades el nombre de persones que hi viuen. Un turisme massificat que, entre altres coses, ha encarit el preu dels habitatges i el cost de la vida, la gentrificació dels barris, la precarietat laboral del sector, l’augment de la contaminació, la mercantilització del patrimoni i la pèrdua d’identitat local.
Davant d’aquesta situació, la cooperativa Nexes Interculturals, dedicada a promoure l’educació no-formal per a la pau, l’aprenentatge intercultural, la inclusió i la justícia global, ha decidit aplicar el projecte Migrantour. “Creiem que és possible un model que beneficiï les comunitats locals, que garanteixi una remuneració digna i que construeixi a promoure els valors de l’economia social i solidària”, defensen.
Amb rutes pel Raval i el Poble Sec, Nexes Interculturals pretén lluitar contra els estigmes d’aquests barris, sigui compartint històries personals com tractant els drets humans, la interculturalitat, el racisme i altres temàtiques transversals. “Amb un espai per al diàleg intercultural i la celebració de la diversitat, Migrantour facilita la construcció d’una societat més inclusiva i tolerant”, reivindiquen els seus integrants.
Davide Tonon, coordinador dels projectes de Cultura de Pau i formador a Nexes Interculturals, i Lou Amarilla, voluntària del Cos Europeu de Solidaritat d’aquesta cooperativa, valoren la importància de Migrantour Barcelona.
Quan decidiu unir-vos al projecte?
DAVIDE TONON: Vam començar el 2021, amb una formació d’acompanyants interculturals i, després, organitzant la ruta del Raval, que va passar a ser part de la iniciativa Autèntic Raval. En tan sols dos anys, ja portem uns 150 tours. No només al Raval; també oferim passejades al Poble Sec.
Procureu que els acompanyants siguin del barri?
D.T.: Al Raval no és necessari, perquè d’alguna manera, tothom hi està vinculat, mentre que al Poble Sec fem una barreja. Dit això, l’important no és tant que la persona sigui resident, sinó la seva història personal. De fet, no ser del barri també permet als acompanyants conèixer un veïnat nou.
Què se’ls ensenya a les formacions?
D.T.: En primer lloc, mirem que es coneguin entre ells; i això vol dir que sàpiguen els viatge de cadascú, com han superat els reptes i han canviat. També els donem eines perquè aprenguin a parlar en públic i, de la mà de guies oficials, que adquireixin una visió històrico-social del barri a partir de la qual puguin definir de què parlaran en el recorregut.
LOU AMARILLA: Cada tour és diferent, ja que cada persona l’adapta a la seva història i a allò que vol compartir.
D.T.: És un procés d’empoderament i també terapèutic, en la mesura que poden desfogar-se en un entorn que els dóna suport.
Com es dissenyen els recorreguts?
D.T.: D’entrada, busquem entitats que tinguin algun vincle amb les persones migrades. Per exemple, al Raval estem en contacte amb Top Manta, a qui demanem que expliquin com han creat la seva marca de roba i com funciona la seva botiga. Es tracta d’establir partenariat per una narrativa que trenqui amb estereotips i prejudicis. Un relat diferent al dels mitjans on poder conèixer persones i les seves històries. Al capdavall, es tracta que la gent entengui que tots som migrants.
A quin públic van dirigits els tours?
L.A.: Principalment, a alumnes de centres educatius que cursen els últims anys d’ESO i batxillerat. Però també a gent que vol tenir un altre punt de vista de la ciutat, que treballa en el tercer sector, a centres cívics, així com empreses internacionals que vol aproximar-se al món de la immigració i de la inclusió social.
D.T.: Treballem perquè l’activitat sigui curricular i, a part d’alumnes d’ESO i batxillerat, tothom qui vulgui, sigui una persona o un grup, pugui participar en un Migrantour.
Ara com ara, quin impacte han tingut els recorreguts?
L.A.: La majoria de qui participen queden impactats amb les històries personals. A més, molts professors ens diuen que després han parlat i reflexionat sobre els temes que s’hi tracten. Un fet que ens satisfà molt, d’aquí que també oferim un taller per aprofundir en aquesta reflexió.
Quin futur preveieu per Migrantour Barcelona?
D.T.: La idea és que, d’aquí a dos anys, hi hagi recorreguts cada dos dies, i que la iniciativa sigui autosuficient. També volem ampliar el projecte amb els Migranfood, que, en col·laboració amb l’associació Mescladís, ofereix una ruta gastronòmica pels barris del Raval i l’Eixample; els Migrantour Kids, destinat als alumnes de primària, o rutes que introdueixin el tema de la justícia climàtica.
