Back to top

Menjadors ecològics: quan la revolta es tasta a les aules

Joan Bernà
22 jul. 2020

La gestió cooperativa dels menjadors ecològics en escoles públiques i concertades ha proporcionat noves formes d’acompanyament i cura durant els àpats i les estones de lleure.

S’acaba un curs escolar marcat per les repercussions de la crisi sanitària, que entre altres coses ha obligat els alumnes a prescindir dels àpats que prenien a l’escola i tornar als hàbits comestibles de les seves famílies.

Aquesta aturada de l’activitat ha servit perquè les empreses que ofereixen el servei es replantegin el futur i, amb vista a la represa de setembre, estudiïn quin paper poden tenir els menjadors per enfortir sistemes alimentaris equilibrats i sostenibles. Així s’hi refereix Nani Moré, de l’empresa Menjadors Ecològics, per qui “hem de mirar com evitem que el càtering sense perspectiva ecològica s’imposi novament en la dieta quotidiana i provoqui, entre altres efectes, que les criatures guanyin obesitat”. Moré comenta que, amb aquesta idea, Menjadors Ecològics està elaborant un seguit de propostes per a la tornada del curs, destinades a garantir tota la capacitat d’uns menús que, independentment de si l’alumne assisteix per torns o en jornada continua, estan basats en productes sans i de proximitat.

Gestió en xarxa

Al menjador de l’Escola Montseny, just a tocar els barris de Vallcarca i El Coll, a la ciutat de Barcelona, hi intervé una agrupació de cooperatives que, des de fa quatre anys, treballen enxarxades en aquesta perspectiva. És el cas de Doble Via, encarregada de la gestió de la cuina i la coordinació amb el centre i les famílies, i L’Esguard, que estableix les pautes de l’espai de lleure en coordinació amb la resta de personal per una durada de dues hores i mitja diàries.

En aquest centre situat prop del Parc Güell, les entitats treballem per tal que els alumnes constitueixin els seus espais de participació i decisió, ja que “així enriqueixen el seu dia a dia i integren els principis d’igualtat, equitat i respecte cap als altres”, comenta la Sandra, directora de lleure i TEI en Educació infantil.

El cas és que, d’un torn al següent, els infants absorbeixen com esponges coneixements molt útils per a les posteriors etapes de la vida. També en l’àmbit de la cuina, on “els formem perquè no percebin certs aliments com un càstig”, indica el David, coordinador de Doble Via, per qui “aprenen un registre més ampli de verdures i altres aliments que sovint no es troben a les seves llars”.

En coordinació amb productors de la zona, Doble Via ofereix avui un menú saludable que pacta amb la Teresa -la cuinera- i una nutricionista. “El menú no té un format tancat, però s’adapta a la pluralitat de les famílies que formen aquesta comunitat educativa”, afirma el David.

Doble Via tracta de presentar una relació qualitat-preu molt ajustada, amb productes frescos i de procedència ecològica

Com a cooperativa sense ànim de lucre, Doble Via tracta de presentar una relació qualitat-preu molt ajustada, amb productes frescos i de procedència ecològica. Fa comandes periòdiques i intenta que l’estoc arribi en un mínim de 48 hores abans d’elaborar-lo i servir-lo a taula.

A l’Escola Montseny, això ha permès assegurar un assortit variat i que té compte qualsevol al·lèrgia o intolerància que pugui presentar l’alumne, si bé el resultat final varia segons l’institut en qüestió: en alguns triomfen les llenties, en altres la lasanya vegetal, i en tercers un altre plat.

Un cercle virtuós

Gustos a banda, la clau és donar un servei que generi economia circular i reverteixi en la seva millora. Així ho reivindica el David, per qui “no gastem percentatges elevats en productes d’importació, sinó que enfortim la sobirania alimentària”. Segons el membre de Doble Via, cada vegada més iniciatives d’aquest estil demostren que es tracta d’una fórmula viable i fàcil d’implementar si hi ha voluntat política i decisió per tirar-la endavant.

Prova de les virtuts d’aquesta economia de base, cooperativa i circular, és el projecte que Menjadors Ecològics té en marxa en una desena d’escoles bressol de Pamplona. Un conjunt de centres que, amb personal laboral a la cuina, han generat un circuit on tots els productors de l’entorn de la capital navarresa s’han associat per garantir un servei alimentari complet i de qualitat.

Només en els darrers tres anys, l’entitat calcula que s’han repartit 30.000 menús ecològics. “La reticència sobre l’elevat preu acaba desmentint-se, ja que el menú s’equilibra i fa que mantinguem el cost millorant la qualitat i adquirint els aliments als productors ecològics dels voltants”, assegura Nani Moré, per qui “d’aquesta experiència traiem tota l’expertesa que després podem traslladar a projectes més petits”.

Entre aquests projectes a escala més local, cal citar el que ja funciona a Palma de Mallorca, on un conjunt de 20 escoles bressol han adoptat un model de cuines que connecta amb les produccions locals, gràcies a les quals acaba generant circuits curts, o el sorgits a la ciutat de Vitòria i a la Vall Alta, que través de noves licitacions han creat jurisprudència. 

L'Escola Montseny és un exemple de com un projecte educatiu pot esdevenir una àgora d’aprenentatge i creixement personal

Però, tornant a Barcelona, l’Escola Montseny és, en aquest sentit, un exemple de com un projecte educatiu pot esdevenir una àgora d’aprenentatge i creixement personal, en el qual els alumnes s’alimenten de forma saludable mentre descansen amb la resta de companyes en un ambient acollidor i tranquil. Fruit d’una gestió integral i mancomunada, cada actor -des de Doble Via, L’Esguard, l’AFA i la direcció del centre- aporta el seu gra de sorra perquè sobre la taula es comparteixin els objectius d’un món més just, solidari i ecològic.

Autoria: 
Joan Bernà

Pot ser també t’interessa

El 40% de les entitats de l’economia social i solidària no té cap proveïdora de programari lliure. La principal raó és perquè no hi han reflexionat, davant el qual les organitzacions de l’àmbit tecnològic insten a prendre conscienciar dels seus beneficis amb vista a intercooperar.

Fil a l’Agulla ha plasmat en un Manual d’autodiagnosi els deu anys d’investigació sobre el treball sostenible i humà. Amb aquesta eina vol ajudar les cooperatives a incorporar les cures en la seva dinàmica quotidiana.