L’enllumenat nadalenc és un tema controvertit, amb molt consumisme però alhora molt esperat i estimat. A Manresa, dues cooperatives impulsen un projecte que enforteix els vincles comunitaris i ajuda a la inserció de joves en risc d’exclusió social.
“Probablement, no podem prescindir dels llums de Nadal. Però ja que han de ser-hi, fem que siguin tan ètics com sigui possible”. Així defineix Maria Ribot el projecte Llums a l’ombra, de la qual és facilitadora i que va néixer fa dos anys gràcies a la iniciativa de les cooperatives Cultura del Bé Comú, dedicada a la intervenció comunitària i sociocultural; i La Codornella, especialitzada en enginyeria creativa.
Ribot, treballadora de la primera cooperativa (també anomenada Cebecé), explica que les dues entitats van crear Llums a l’ombra amb la idea d’engalonar el centre històric de la capital del Bages establint vincles socials. I, per fer-ho, van animar a joves de la zona en situació de vulnerabilitat a crear llums amb materials reciclats i fent el disseny des de zero.
Amb això, afirma la cooperativista, el projecte ha aconseguit que els participants estableixin lligams entre ells i s’arrelin al barri i a la ciutat. No sols això: Llums a l’ombra els ofereix aprenentatge en un camp de formació concret, el de la instal·lació elèctrica, la qual cosa els obre la porta a inserir-se en el mercat de treball.
L’origen del projecte sorgeix quan, arran de la pandèmia de la Covid-19, les dues cooperatives van detectar que molts joves d’origen migrant i amb pocs recursos es trobaven pràcticament al carrer, en una clara situació d’exclusió. Tal com explica Jordi Serra, col·laborador de Llums a l’ombra i membre de l’equip fundador, “vam parlar de crear un projecte que unís els dos àmbits de les cooperatives, la inclusió social i laboral”, alhora que, segons Maria Ribot, “el fet de crear llums amb materials reciclats també li dona un caràcter més ètic i sostenible, que casa molt amb els nostres valors”.
Llums a l’ombra va engegar formalment la tardor del 2022, una vegada les entitats van posar en marxa el primer taller de creació dels llums de Nadal. Una activitat que va tenir lloc al centre històric de Manresa, on un primer grup de joves va il·luminar el carrer Sant Andreu, on les cooperatives tenen la seva seu.
El proposta principal d’aquesta iniciativa, però, és l’enllumenat reciclat, que sota el nom de Taller obert, fa un any que funciona. “Des del moment en què es planteja la idea, fins a penjar els llums, passant per la recollida de materials, la creativitat del disseny i el muntatge, tardem un any sencer”, comenta Ribot.
En la primera edició de Taller obert, els joves van participar també en unes sessions formatives organitzades per l’Ajuntament de Manresa. Una activitat que, malgrat no celebrar-se enguany, “no ha impedit que molts nois i noies s’hagin apuntat al projecte amb moltes ganes”, detalla la facilitadora de Cebecé.
Tant Ribot com Serra expliquen que a Llums a l’ombra tothom hi és benvingut, encara que la finalitat és atraure els joves que no tenien estudis ni possibilitats de treballar al territori i que, ara com ara, es troben en una delicada situació socioeconòmica. Així va ocórrer el 2022, mentre que aquest 2023 el perfil s’ha diversificat: s’hi barregen els nouvinguts amb gent que va participar l’any passat i fins i tot alguns que són nascuts a Manresa.
Fet i fet, el projecte té voluntat d’estendre’s a altres barris i localitats de la comarca, per bé que “encara estem en la fase de prova i error”, assenyalen els coordinadors. Per fer-ho possible, les cooperatives han començat a col·laborar amb el consistori i amb agents socials com Manresa Jove, Caritas, la Creu Roja, fet que els permet comptar amb pisos d’inserció laboral pels joves, que d’aquesta manera tenen més fàcil arrelar-se i establir vincles amb l’entorn.
També en aquesta perspectiva, les cooperatives treballen perquè els comerciants s’involucrin en el projecte. “Ens agradaria que participessin en el Taller obert i que col·laboressin amb nosaltres, ja que això ajudaria a fer-lo més visible”, expressa Maria Ribot. Al capdavall, segons Jordi Serra, Llums a l’ombra pretén ser “un agent mediador que connecti amb la resta de col·lectius”, com així ho està fent la deixalleria de Manresa, que facilitant les tires LED reciclades i marcs de finestra ja usats i rebutjats, contribueix que la iniciativa sigui sostenible i respectuosa amb el medi.
Malgrat ser un projecte molt jove i amb camí per recórrer, Llums a l’ombra ha posat en relleu situacions molt positives. És el cas de Felipe Cortés, un noi que després de participar en la primera edició, enguany ha vingut acompanyat de la seva cosina, la Camila. Per ell, “fer llums sostenibles i demostrar que poden ser tan bonics com la resta és molt satisfactori”, a banda que “m’agrada conèixer gent amb realitats diferents”. Cortés, que és d’origen colombià, ha pogut compartir el projecte amb nois i noies provinents de l’Àfrica, altres nascuts a Manresa, siguin catalans o d’altres cultures, de qui assegura “he apreciat què suposa treballar per un mateix objectiu: fa que sentis el barri més teu i més proper als veïns i veïnes”, explica.
Un altre fet especial, destaquen les cooperatives, és que “amb aquests nois i noies és molt fàcil treballar, a part que acaben sent bons professors, ja que ens ensenyen a fer una soldadura i a millorar els lligams entre nosaltres”, comenta Jordi Serra.
Des que va néixer Llums a l’ombra, el projecte s’ha anat desplegant i consolidant-se en diferents vessants. Un d’ells és la sostenibilitat, per la qual les cooperatives han posat en marxa un taller de recuperació d’aparells i reparació d’electrodomèstics i dispositius electrònics. “Els veïns de la zona hi poden portar les seves torradores, ordinadors o cafeteres, i allà arreglar-los”, explica Serra, per qui “això incentiva l’economia circular i minimitza els residus”.
Un altre dels camps en què ha avançat força té a veure amb la inserció laboral dels joves, pels quals Llums a l’ombra els ofereix nous cursos de formació en instal·lació elèctrica, alhora que els proporciona subvencions i suport de mecenatges. De la mateixa manera que ha perfeccionat la branca de formació, permetent que els joves aprenguin un ofici necessari en el territori i, amb tot i les dificultats per trobar feina, tinguin més fàcil l’accés al mercat laboral. “Almenys, volem que creïn vincles i se sentin a gust on estan”, explica Maria Ribot.
Per la cooperativista, l’important és que Llums a l’ombra empodera els participants i fa que aquests trobin eines amb què salvar els obstacles que els presenta el dia a dia. “Tenim ben plantejat on volem arribar amb aquesta iniciativa; el que no hem trobat encara és com aconseguir-ho”, afegeix Jordi Serra, si bé insisteix que “cal continuar apostant per la branca formativa”.
Llums a l’ombra té en marxa tres projectes. Dos d’ells, se centren en la branca més social, mentre el tercer s’allunya del projecte inicial per acostar-se a la sostenibilitat i, més concretament, al concepte d’economia circular. Es tracta del centre de recuperació d’aparells electrònics, en què s’arreglen petits electrodomèstics i dispositius dels veïns.
“Per nosaltres, la sostenibilitat és un valor important, d’aquí que entenem el centre com la meta, l’objectiu final”, explica Jordi Serra. El membre de l’equip formatiu insisteix que, a través d’aquest servei, els veïns agraeixen tenir un punt on dirigir-se quan se’ls espatlla un electrodomèstic i aprendre a arreglar-lo. Tant és així que, en les vuit sessions que van fer la primavera passada, el centre va tractar un total de 150 kg de RAEE (sigles amb què es coneixen els residus d’aparells elèctrics i electrònics).
Segons Serra, aquest tipus d’iniciatives no són noves. “Arreu del territori hi ha diverses organitzacions que reciclen aquest tipus de productes, però en lloc de lliurar-los als gestors, que acostumen a ser les botigues, a Llums a l’ombra mirem de reparar-los i que tinguin una segona vida”.
Pot ser també t’interessa
