Back to top

La cooperativa de les mascaretes

Jordi Garcia Jané
17 set. 2020

Centenars de persones, amb el suport d’institucions i agents socials, fan renéixer a la regió de la Bretanya una empresa cooperativa que abastirà la població de mascaretes per prevenir el contagi de coronavirus.

Una de les activitats econòmiques per les quals es coneix el departament bretó de Côtes-d’Armor és la fabricació de mascaretes de protecció, d’ençà que el 1974 s’obrí una fàbrica d’aquest tipus al poble de Plaintel.

L’any 2000, la multinacional nord-americana Honeywell va comprar l’empresa local i va prosseguir l’activitat fins que, al cap d’uns anys, va començar a descapitalitzar l’empresa i a reduir plantilla (va acomiadar més de tres-centes persones). El 2018 va decidir traslladar la producció a Tunísia, va tancar la fàbrica i va deixar els 38 empleats que quedaven al carrer.

Fins aquí es tracta d’una història que, desgraciadament, s’ha fet normal a força de repetir-se; a França, a casa nostra i arreu del món. Són coses de la globalització, ens diuen. Però inesperadament, a finals de març d’enguany, va començar una mena de seqüela que, si tot va com sembla, acabarà aquesta tardor amb un desenllaç feliç.

El passat 26 de març, vuit dies després que Emmanuel Macron confinés el país per lluitar contra la Covid-19, en un context d’emergència sanitària i de falta de mascaretes, la Union Syndicale Solidaires des Côtes-d’Armor, un sindicat combatiu, va publicar un comunicat en què proposava reiniciar la producció de mascaretes a la Bretanya gràcies als coneixements dels antics treballadors i treballadores de Plaintel, constituint una societat cooperativa d’interès col·lectiu (SCIC).

 

SCIC, la fórmula guanyadora

La SCIC, un tipus de cooperativa previst per la legislació francesa, té la particularitat que ha de ser d’utilitat social i que associa diferents grups d’interès: les persones treballadores, les usuàries i, almenys, un tercer actor, que pot ser una entitat, persones voluntàries o una administració pública, la qual pot arribar a tenir fins al 50% del capital social.

En una SCIC les sòcies poden escollir entre constituir la societat sense ànim de lucre o bé fer-ho amb el lucre limitat, la qual cosa significa que poden repartir-se, com a màxim, el 42,5% dels guanys que eventualment obtinguin al final de cada exercici; el 57,5% restant l’han de destinar a reserves indivisibles per tal de reforçar l’autonomia i la sostenibilitat de la cooperativa.

De seguida, els sindicats CGT (Confédération Général du Travail) i FSU (Fédération Syndicale Unitaire) es van adherir a la proposta de reprendre la producció de mascaretes creant una SCIC. Les administracions locals i regionals es van comprometre a estudiar la proposta i Guy Hascoët, que havia estat secretari d’Estat d’economia solidària entre el 2000 i el 2002, s’hi va implicar a fons per dinamitzar el procés.

La SCIC serà propietat de les treballadores i treballadors, persones usuàries, administracions i entitats i particulars que vulguin participar

Es tractava, doncs, de constituir una SCIC que fos propietat conjunta de les treballadores i treballadors -molts d’ells, antics assalariats de la Honeywell, que estaven a l’atur-, persones usuàries, administracions bretones, i entitats i particulars que volguessin participar comprant accions de la nova empresa.

Aleshores, pel mig de tot això, aparegué un multimilionari libanosuís, promotor immobiliari i negociant en diamants, disposat a invertir-hi 15 milions i fer d’empresari. Molts polítics el van veure com el “salvador”, però no pas els promotors de la cooperativa, que van rebutjar l’oferta i van seguir amb el seu projecte de cooperativa. No volien crear una empresa capitalista que perseguís el màxim benefici, sinó una cooperativa al servei de l’interès general.

A partir d’aquí, el procés s’accelerà amb l’organització d’un comitè de suport format per Les Amis de la Terre, ATTAC, la Confédération Paysanne, Convergence services publics, la FSU i la Union Syndicale Solidaires, i el 21 d’abril es va penjar a internet un manifest titulat “Salvar vides, fer mascaretes”, que al juliol ja havia recollit 10.355 signatures.

A principis de juny, ATTAC impulsà la creació d’un Col·lectiu Ciutadà per donar suport al projecte i molta gent respongué a la crida. També els presidents del Consell Regional de Bretanya i del Departament de Côtes d’Armor anunciaren la participació en la cooperativa de molts ajuntaments bretons. I el 18 de juny es presentaren els estatuts: la cooperativa es dirà Coop des Masques, Bretonne et Solidaire.

Capital amb accent social

La flamant cooperativa s’instal·larà al poble bretó de Gwengamp (Guingamp, en francès), just en els edificis abandonats d’una llegendària cooperativa obrera: AOIP (Association des ouvriers en instruments de précision), creada el 1896 i dedicada primer a la telefonia i més tard a les telecomunicacions.

Als anys setanta del segle passat, AOIP era la cooperativa de treballadors més gran de França (4.600 persones); però el 1979 la decisió governamental de repartir el mercat de les telecomunicacions entre Thomson i CIT Alcatel la va ferir de mort i, després d’un llarg declivi, el 2003, les 76 persones que resistien van vendre-la a un grup empresarial privat. El fet que avui una altra cooperativa s’instal·li en el mateix lloc constitueix un motiu d’orgull per a la classe treballadora bretona.

Des de l’1 de juliol passat, s’ha obert una campanya de subscripció de capital social per part de la ciutadania, amb l’objectiu que deu mil persones comprin una acció de 50 € cada una. En aquests moments, la majoria de persones que es fan sòcies provenen de professions mèdiques, hospitalàries, sanitàries i socials, això com de sectors d’activitat emblemàtics de la Bretanya: agricultura, obra pública, construcció naval i agroalimentació. Estem parlant de persones físiques, però també jurídiques: empreses de l’economia social i solidària i companyies mercantils, fundacions, associacions, mutualitats, sindicats professionals, federacions professionals, etc.

La propietat i la gestió de la cooperativa correspondrà finalment a cinc tipus d’actors: les persones usuàries (clientes), que aportaran un 40% del capital (800.000 €) i tindran el 25% dels vots; la ciutadania, que aportarà un 25% del capital (500.000 €) i tindrà un 10% dels vots; els ens locals, que aportaran un 24,9% del capital (498.000 €) i tindran el 20% dels vots; empreses i entitats, que aportaran el 8,5% del capital (170.000 €) i tindran el 20% dels vots, i les treballadores i treballadors, que aportaran l’1,6% del capital (32.000 €) i tindran el 25% dels vots. Tot plegat suma un capital inicial de dos milions d’euros.

Una alternativa a la recessió

La cooperativa fabricarà mascaretes homologades per prevenir el contagi de coronavirus, i fins i tot ja s’ha integrat en un programa de recerca per augmentar-ne la taxa de reciclatge (avui només d’un 20%), seguint la lògica de l’economia circular. Però també està previst que fabriqui una altra mena de mascaretes professionals i no descarta dedicar-se a altres productes tèxtils de protecció.

Ara com ara, s’està habilitant la nau i seleccionant les 36 persones que hi treballaran i seran sòcies de la cooperativa. La previsió és obrir el mes de novembre i produir entre 30 i 45 milions de mascaretes l’any. La finalitat és esdevenir el proveïdor de tèxtils de protecció dels hospitals de la Bretanya, garantir l’autosuficiència de la regió en aquests productes i reservar material per donar-lo a sectors socialment vulnerables, tant del país com d’altres més empobrits.

A Catalunya no tenim els factors que han permès l’èxit de la cooperativa bretona, ja que la llei catalana no recull una figura com la SCIC

A Catalunya, per desgràcia, no tenim els factors que han permès a la Bretanya l’èxit de la cooperativa de mascaretes. Ni la llei catalana de cooperatives recull una figura com la SCIC francesa,1 ni és habitual que ajuntaments i altres ens locals es facin socis de cooperatives per impulsar-les -encara que cada cop hi ha més casos–, ni els sindicats semblen gaire entusiasmats a promoure-les. Una situació que, davant la crisi que travessem, és necessari revertir a fi que la figura cooperativa sigui reconeguda en la nostra legislació i que el món local, però sobretot el sindical, la consideri una eina necessària per preservar llocs de treball en perill i potenciar l’autogestió obrera.

Tot plegat fa que, a hores d’ara, un terç de les companyies catalanes puguin tancar a causa de la crisi derivada de la Covid-19. La Nissan i les seves empreses auxiliars han estat les primeres i sembla que ja es donen per perdudes.2, i durant els mesos que venen és probable que en caiguin moltes altres. En canvi, mancomunant esforços com ha fet la societat bretona, la recuperació cooperativa pot permetre salvar-ne unes quantes.

MÉS INFORMACIÓ:

https://www.lacoopdesmasques.com/

Vídeo sobre la cooperativa de mascaretes: https://www.solidaires13.org/la-coop-des-masques-multiplions-les-cooperatives/

 

NOTES:

1: Garcia Jané, Jordi. Vegeu la proposta 20 a “Trenta propostes al Parlament per fer, encara, una bona llei de cooperatives”, 11 de febrer de 2015, www.economiasolidaria.cat.

2: Podeu llegir una proposta d’alternativa a Garcia Jané, Jordi. “Nissan, SCCL?”, Cooperació Catalana, 445, setembre de 2020. Fundació Roca i Galès. http://www.rocagales.cat/cooperacio-catalana-445/

Autoria: 
Jordi Garcia Jané

Pot ser també t’interessa

Els aliments que trobem al mercat han canviat de manera dràstica a mesura que han incorporat agroquímics. Ni el gust ni la qualitat nutritiva són les mateixes, i sovint la ingesta continuada provoca greus malalties als consumidors. A l’Argentina, grups de petits productors s’organitzen en sindicats per denunciar aquests impactes i defensar un model d’agricultura sa, ecològic i sostenible.

La nova plataforma de pagament impulsada per la cooperativa basca ja s’aplica amb èxit les poblacions biscaïnes de Bilbao i Hernani.