La ciutat ebrenca d’Amposta veu com, amb només dos anys de vida, es consolida l’espai nascut amb l’objectiu de sembrar, impulsar i acompanyar iniciatives transformadores en el si de la població.
Ocupar l’espai públic mitjançant el joc el carrer, organitzar una exposició d’art en un local que no troba llogater o oferir tallers de conscienciació sobre sobirania energètica. Aquestes són algunes de les propostes que impulsen de manera conjunta l’Ajuntament d’Amposta i els col·lectius Tataküa, FITES, Racó de la Festa i una desena d’entitats més que participen en la comunalitat ampostina l’ERA. “Volem dinamitzar la vida del territori sobre els principis de l’economia social i solidària”, explica Lola Martínez, tècnica d’Economia social de l’Ajuntament, per qui a través de l’equitat, la sostenibilitat, la participació, la inclusió i el compromís amb la comunitat es poden produir importants canvis socials.
ERA és el nom i l’acrònim que explica l’essència de la comunalitat: E d’Espai, determinant la importància del territori i de la col·lectivitat que hi habita; la R de Reflexionar, a partir de creació d’espais de pensament crític i d’un replantejament de la convivència, que rau a situar les persones al centre; i finalment A, ni més ni menys que d’Amposta.
Aquests tres pilars formen la comunalitat de la localitat ebrenca, que com altres experiències similars, vol ser “una resposta sociopolítica orientada a recuperar els drets a la ciutat, empoderant els veïns i veïnes enfront la pèrdua de l’estat de benestar i la privatització sistemàtica que han sofert béns de primera necessitat arran de les crisis econòmiques que, cíclicament, s’han donat des dels anys 70”, indica Ana Méndez, experta en aquests processos col·lectius.
Segons Méndez, implicada en projectes d’urbanisme, “la comunalitat compren el fet urbà com una àgora de producció biopolítica basada en el dret a gestionar els recursos de la ciutat”. En el cas d’Amposta, aquest espai seria rural i l’ERA faria la tasca de recuperar les interrelacions en la perspectiva d’assolir un canvi social. Així ho comenta també Eva Campomar, del col·lectiu Tataküa, per qui “les comunalitats han començat a prendre força arran de la pandèmia de la Covid-19, quan els barris, els pobles i les ciutats van autoorganitzar-se per afrontar les contingències que generava la crisi sanitària”.
L’ERA va néixer el 2022 amb l’empenta de les subvencions que, a través del programa del Departament d'Empresa i Treball, la Generalitat de Catalunya ofereix per la creació de Xarxes de comunalitats urbanes. Amb aquest programa, es van configurar vint-i-dues comunalitats arreu del territori, entre elles la comunalitat ampostina, que en aquest cas és de caràcter rural per la seva posició i arrelament geogràfic.
El Comitè activador que la gestiona el conformen les quatre entitats principals. D’una banda, Tataküa, un col·lectiu on “es couen moltes coses” -el seu nom indica forn, en llengua guaraní- i que té per objectiu oferir un espai d’aprenentatge a la natura. Després trobem FITES, una cooperativa de treball associat creada l’any 2020 per informar i conscienciar sobre l’ús de les energies renovables; Racó de la festa, que amb els seus esdeveniments facilita la cohesió social i l’organització d’activitats; a banda de l’Ajuntament d’Amposta i els col·lectius EPI (Energia per la igualtat), Llibreria La Romàntica, ALC Assessors, Ateneu Cooperatiu de les Terres de l’Ebre, Fundació el 7 d'Astres, Associació Econau, ARTRA (Artesania i tradicions) i l’Associació Lorquianas.
Amb vista a coordinar les diferents iniciatives, la comunalitat treballa quatre grans eixos, que permeten a cada entitat aportar la seva essència i altres perspectives al projecte. El primer d’ells és l’anomenat ‘Espais comuns, participació i sobirania alimentària’, la finalitat del qual és crear sentiment de pertinença i enfortir els lligams socials. David Bo, del Racó de la Festa, explica que “serveix per sensibilitzar entorn els valors de l’economia social i solidària, a més crear, a partir d’iniciatives ja existents, nous espais”. És el cas, per exemple, del grup de suport mutu impulsat per una integrant d’una companyia de teatre.
També, amb la dinamització de ‘Lo Tros’ (l’hort urbà), s’ha desplegat l’activitat La ciutat jugable, la qual ajuda a reforçar els lligams i a la creació de relacions; mentre que, per afavorir la sobirania alimentària, s’ha organitzat una caminada etnogràfica mitjançant la qual els participants poden reconèixer tipologies de plantes i assistir a tallers on, amb aquestes plantes, aprenen a elaborar plats que fins ara s’havien de fer.
A tot això, s’afegeix l’eix ‘Cultura, Activisme i autoorganització’, amb el qual l’ERA pretén conscienciar sobre els valors de l’ESS mitjançant espais de reflexió, com poden ser el grup de lectura, tallers de teatre, conferències o activitats de creació artística. “Es tracta de recuperar l'espai públic com un espai de construcció col·lectiva; però no només al centre d’Amposta; també a aquelles perifèries on aquest tipus d’iniciatives no solen arribar”, comenta Eva Campomar.
Un dels principals vectors de l’ERA és l’impuls de les comunitats energètiques com a exercici d’organització ciutadana, pel qual s’habiliten els recursos per acompanyar els projectes i les xarxes interessades a constituir-ne. Segons Natàlia Bonet, de FITES, l’objectiu d’aquestes actuacions és informar a la ciutadania, sigui a partir de les campanyes de Nadal de consum conscient o els tallers de cuina, a més de tallers en què els veïns i veïnes aprenen a interpretar les factures de llum o com poder estalviar energia.
També, i en paral·lel, la comunalitat organitza xerrades sobre habitatge o el valor que té el comerç de proximitat. “Intentem dinamitzar les relacions de consum local per a enfortir una economia resilient que posi en relleu l’ètica, la sostenibilitat i la sobirania”, afegeix Bonet, que en aquest àmbit considera clau incentivar l’intercanvi i la reutilització amb empreses de la zona.
Així és com, des de l’ètica, la sobirania i la sostenibilitat, l’ERA va creant xarxes amb aquella ciutadania i actors econòmics que comparteixen la necessitat d’assolir un desenvolupament social i mediambiental al servei de la majoria.
Tot i ser una comunalitat força ove, l’ERA ha anar creixent a còpia d’organitzar activitats i activar debats en diferents temàtiques. Però no ha estat fàcil, ja que assolir aquest nivell d’intervenció a la vegada que s’avança en la seva construcció interna requereix molt esforç i treball coordinat. “Els principis són complicats, però tenim la sort de comptar amb referents que ens han acompanyat des del principi”, expliquen Natàlia Bonet i David Bo.
Per tots dos, ha sigut a mesura de compartir les diferents experiències, que s’han anat superant tots els obstacles. “Ens hem adonat que teixir la comunalitat en una ciutat rural i no en un barri canvia força, ja que la incidència ha de ser més gran”, asseguren un i altre, per qui, amb tot i això, “la proximitat ha permès trencar de forma espontània la jerarquia, assentar el projecte i poder plantejar nous projectes de cara el futur”.
Pot ser també t’interessa
