La ciutat ebrenca d’Amposta veu com, amb només dos anys de vida, es consolida l’espai nascut amb l’objectiu de sembrar, impulsar i acompanyar iniciatives transformadores en el si de la població.
Ocupar l’espai públic mitjançant el joc el carrer, organitzar una exposició d’art en un local que no troba llogater o oferir tallers de conscienciació sobre sobirania energètica. Aquestes són algunes de les propostes que impulsen de manera conjunta l’Ajuntament d’Amposta i els col·lectius Tataküa, FITES, Racó de la Festa i una desena d’entitats més que participen en la comunalitat ampostina l’ERA. “Volem dinamitzar la vida del territori sobre els principis de l’economia social i solidària”, explica Lola Martínez, tècnica d’Economia social de l’Ajuntament, per qui a través de l’equitat, la sostenibilitat, la participació, la inclusió i el compromís amb la comunitat es poden produir importants canvis socials.
![](/sites/default/files/imce_uploads/img-20170922-wa0025.jpg)
ERA és el nom i l’acrònim que explica l’essència de la comunalitat: E d’Espai, determinant la importància del territori i de la col·lectivitat que hi habita; la R de Reflexionar, a partir de creació d’espais de pensament crític i d’un replantejament de la convivència, que rau a situar les persones al centre; i finalment A, ni més ni menys que d’Amposta.
Aquests tres pilars formen la comunalitat de la localitat ebrenca, que com altres experiències similars, vol ser “una resposta sociopolítica orientada a recuperar els drets a la ciutat, empoderant els veïns i veïnes enfront la pèrdua de l’estat de benestar i la privatització sistemàtica que han sofert béns de primera necessitat arran de les crisis econòmiques que, cíclicament, s’han donat des dels anys 70”, indica Ana Méndez, experta en aquests processos col·lectius.
![](/sites/default/files/imce_uploads/lera-3.jpg)
Segons Méndez, implicada en projectes d’urbanisme, “la comunalitat compren el fet urbà com una àgora de producció biopolítica basada en el dret a gestionar els recursos de la ciutat”. En el cas d’Amposta, aquest espai seria rural i l’ERA faria la tasca de recuperar les interrelacions en la perspectiva d’assolir un canvi social. Així ho comenta també Eva Campomar, del col·lectiu Tataküa, per qui “les comunalitats han començat a prendre força arran de la pandèmia de la Covid-19, quan els barris, els pobles i les ciutats van autoorganitzar-se per afrontar les contingències que generava la crisi sanitària”.
L’ERA va néixer el 2022 amb l’empenta de les subvencions que, a través del programa del Departament d'Empresa i Treball, la Generalitat de Catalunya ofereix per la creació de Xarxes de comunalitats urbanes. Amb aquest programa, es van configurar vint-i-dues comunalitats arreu del territori, entre elles la comunalitat ampostina, que en aquest cas és de caràcter rural per la seva posició i arrelament geogràfic.
![](/sites/default/files/imce_uploads/lera-4_0.jpg)
El Comitè activador que la gestiona el conformen les quatre entitats principals. D’una banda, Tataküa, un col·lectiu on “es couen moltes coses” -el seu nom indica forn, en llengua guaraní- i que té per objectiu oferir un espai d’aprenentatge a la natura. Després trobem FITES, una cooperativa de treball associat creada l’any 2020 per informar i conscienciar sobre l’ús de les energies renovables; Racó de la festa, que amb els seus esdeveniments facilita la cohesió social i l’organització d’activitats; a banda de l’Ajuntament d’Amposta i els col·lectius EPI (Energia per la igualtat), Llibreria La Romàntica, ALC Assessors, Ateneu Cooperatiu de les Terres de l’Ebre, Fundació el 7 d'Astres, Associació Econau, ARTRA (Artesania i tradicions) i l’Associació Lorquianas.
Amb vista a coordinar les diferents iniciatives, la comunalitat treballa quatre grans eixos, que permeten a cada entitat aportar la seva essència i altres perspectives al projecte. El primer d’ells és l’anomenat ‘Espais comuns, participació i sobirania alimentària’, la finalitat del qual és crear sentiment de pertinença i enfortir els lligams socials. David Bo, del Racó de la Festa, explica que “serveix per sensibilitzar entorn els valors de l’economia social i solidària, a més crear, a partir d’iniciatives ja existents, nous espais”. És el cas, per exemple, del grup de suport mutu impulsat per una integrant d’una companyia de teatre.
![](/sites/default/files/imce_uploads/lera-2_0.jpg)
També, amb la dinamització de ‘Lo Tros’ (l’hort urbà), s’ha desplegat l’activitat La ciutat jugable, la qual ajuda a reforçar els lligams i a la creació de relacions; mentre que, per afavorir la sobirania alimentària, s’ha organitzat una caminada etnogràfica mitjançant la qual els participants poden reconèixer tipologies de plantes i assistir a tallers on, amb aquestes plantes, aprenen a elaborar plats que fins ara s’havien de fer.
A tot això, s’afegeix l’eix ‘Cultura, Activisme i autoorganització’, amb el qual l’ERA pretén conscienciar sobre els valors de l’ESS mitjançant espais de reflexió, com poden ser el grup de lectura, tallers de teatre, conferències o activitats de creació artística. “Es tracta de recuperar l'espai públic com un espai de construcció col·lectiva; però no només al centre d’Amposta; també a aquelles perifèries on aquest tipus d’iniciatives no solen arribar”, comenta Eva Campomar.
Un dels principals vectors de l’ERA és l’impuls de les comunitats energètiques com a exercici d’organització ciutadana, pel qual s’habiliten els recursos per acompanyar els projectes i les xarxes interessades a constituir-ne. Segons Natàlia Bonet, de FITES, l’objectiu d’aquestes actuacions és informar a la ciutadania, sigui a partir de les campanyes de Nadal de consum conscient o els tallers de cuina, a més de tallers en què els veïns i veïnes aprenen a interpretar les factures de llum o com poder estalviar energia.
![](/sites/default/files/imce_uploads/lera-5.jpg)
També, i en paral·lel, la comunalitat organitza xerrades sobre habitatge o el valor que té el comerç de proximitat. “Intentem dinamitzar les relacions de consum local per a enfortir una economia resilient que posi en relleu l’ètica, la sostenibilitat i la sobirania”, afegeix Bonet, que en aquest àmbit considera clau incentivar l’intercanvi i la reutilització amb empreses de la zona.
Així és com, des de l’ètica, la sobirania i la sostenibilitat, l’ERA va creant xarxes amb aquella ciutadania i actors econòmics que comparteixen la necessitat d’assolir un desenvolupament social i mediambiental al servei de la majoria.
Tot i ser una comunalitat força ove, l’ERA ha anar creixent a còpia d’organitzar activitats i activar debats en diferents temàtiques. Però no ha estat fàcil, ja que assolir aquest nivell d’intervenció a la vegada que s’avança en la seva construcció interna requereix molt esforç i treball coordinat. “Els principis són complicats, però tenim la sort de comptar amb referents que ens han acompanyat des del principi”, expliquen Natàlia Bonet i David Bo.
Per tots dos, ha sigut a mesura de compartir les diferents experiències, que s’han anat superant tots els obstacles. “Ens hem adonat que teixir la comunalitat en una ciutat rural i no en un barri canvia força, ja que la incidència ha de ser més gran”, asseguren un i altre, per qui, amb tot i això, “la proximitat ha permès trencar de forma espontània la jerarquia, assentar el projecte i poder plantejar nous projectes de cara el futur”.