La cooperativa situada a la comarca de la Baixa Segarra, nascuda el setembre de 2013 a partir d’un obrador, ha arrelat mitjançant l’impuls de programes d’educació i pràctiques mediambientals, fins a erigir-se en un puntal de la transformació social d’aquesta zona del territori.
Ara fa deu anys que la Glòria va deixar de fer pa a casa. Paral·lelament, la Gemma i l’Adri, amb qui llavors compartien fornades, farines i transport, van decidir fer un pas més: unir els seus coneixements i les seves experiències en l’elaboració de pa. Un obrador tancat a Santa Coloma de Queralt representava l’oportunitat per ampliar la producció i, alhora, començar a dignificar el seu ofici. El que no s’imaginaven era la magnitud que aniria agafant el projecte al llarg dels anys.
Avui dia, l’Aresta ha situat la comarca del Baixa Segarra en un referent de l’economia social i solidària a casa nostra. Les inquietuds i l’entusiasme del nucli endogen, molt vinculat als moviments socials i avesat a l’assemblearisme, va fer que adoptés la forma de cooperativa. Així és com aquest grup de persones va començar un treball de formiguetes, que de mica en mica i amb la convicció d’uns valors compartits, ha tirat endavant.
Plens d’il·lusió, el setembre de 2013 creaven l’Aresta, que s’organitza a partir de les assemblees de socis -on es decideix tot- i a més de la fleca, té tres línies de treball: l’educativa, la recerca i la dinamització; a banda d’algunes comissions, com la d’economia o la de cures i facilitació.
Dignificar la figura del forner o la fornera és, entre d’altres, un dels objectius de l’Aresta. I és que el pa és l’aliment que fa créixer els petits i dona part dels nutrients diaris a les persones. Un aspecte que pot semblar irrellevant, però que constitueix una de les dinàmiques més antigues de la història i pren rellevància fins a formar part de la idiosincràsia d’aquesta zona del territori. En aquest sentit, la recuperació dels blats oblidats és el gest que enriqueix el pa; però no només: també la terra i la memòria.
Una altra fita de la cooperativa és coordinar-se amb el sector primari de la comarca, tan malmès per les polítiques d’homogeneïtzació en el tractament de la terra. El vincle amb la pagesia és evident i comprar la farina a un lloc o altre també suposa, per l’Aresta, un acte conscient. Cal recordar que l’elaboració artesana necessita molta cura i molt temps, ja que vetllar per una terra sense tòxics comprèn alhora intenció i passió. En el cas de l’Aresta, des d’un inici va entrar en escena una persona important, en Josep Mestre, a qui li compren la farina.
Però, si la fleca suposa el naixement, la fornada és l’essència. És el moment en què es connecta l’art de l’ofici i es dona sentit al projecte. De les set del matí, i fins ben entrada la nit, part dels socis i treballadors de la cooperativa fan torns per elaborar les diferents produccions. Abans feien dues fornades a la setmana, però arran de la situació econòmica postcovid, que va disparar els preus del blat i els subministraments necessaris per a elaborar els productes, van posar damunt la taula un intens debat que els va fer escollir si acceptaven la pèrdua de la fleca o si, per contra, continuaven promovent nous àmbits de treball. Activitats que compensessin la balança econòmicament i, també, els esforços que esmerçaven.
Un cop engegat el forn de pa, va aparèixer la Pati, que amb entusiasme va idear i posar en pràctica la branca educativa. Una font inacabable de la qual brollen desenes de projectes, entre els quals la promoció de menjadors i casals escolars on l’eix transversal és el món rural, la cooperació i l’empoderament comunitari.
A més a més, l’Aresta dissenya programes d’educació ambiental per a escoles i ajuntaments que tenen la base en l’agroecologia i on s’engloben pràctiques artesanes, pageses, artístiques, científiques i de cooperació social. Concretament, les activitats van des de construir un hort ecològic -amb la complexitat que comporta-, a tenir cura i donar a conèixer l’entorn rural als infants, que d’aquesta manera poden experimentar algunes tècniques bàsiques, com són elaborar, conservar i cuinar aliments.
Abans de constituir-se en cooperativa, l’Aresta necessitava un cop de mà. Tot i saber que aquella havia de ser la fórmula legal, li va caldre buscar referents i aquests eren a Barcelona. Un d’ells va ser la Ciutat Invisible, que va acompanyar-la en el procés de constitució. Així doncs, la història d’aquests deu anys també està carregada d’anades i tornades, de treball bidireccional.
De la mateixa manera que, amb l'Economat, l’Aresta va ser una de les entitats pioneres de l’Ateneu Cooperatiu del Camp de Tarragona, el Coopcamp, que, com la resta dels ateneus cooperatius de Catalunya, té la missió d’assessorar aquelles persones o col·lectius que volen generar projectes i construir cooperatives.
És, doncs, amb l’objectiu d’establir dinàmiques amb altres entitats, que la intercooperació ha esdevingut la prioritat de l’Aresta un cop ha consolidat la tasca educativa. I, en aquest sentit, Coopcamp li ha permès créixer i expandir-se a força de interactuar amb les quotidianitats respectives; un enxarxament que, al seu torn, ha afavorit l’articulació d’estratègies conjuntes amb altres iniciatives de la comarca.
Amb vista al dia 16 d’aquest mes, l’Aresta, que també ha incidit en la recerca per documentar i difondre aquestes experiències crítiques i transformadores, està preparant una gran jornada a Santa Coloma de Queralt per commemorar el seu desè aniversari. Serà una festa d’aniversari carregada d’activitats tan variades com una visita a l’obrador, tallers per a infants, a més d’una trobada de la comunitat corresponsable, un vermut i, per acabar, un dinar amanit amb música.
Al cor de la Conca de Barberà, l’Aresta no només hi té el forn. Entre llenya, farines i lleixes de fusta, hi ha tota una experiència acumulada de pensar i repensar, de submergir-se en la reflexió de la pràctica quotidiana i la necessitat d’aportar quelcom a la comunitat des d’una mirada respectuosa. Al capdavall, la cooperativa va néixer per combatre les dinàmiques capitalistes i individualistes instaurades en el món rural, davant les quals sorgeix la quimera que “juntes som més fortes” i que la ruralitat esdevé la base dels nostres orígens i la nostra identitat com a poble.
Després d’una dècada, l’Aresta s’ha consolidat com a motor de desenes de projectes que promouen l’agroecologia a partir de l’empoderament comunitari, i dignificant el territori s’ha convertit en referent. No sols això: promovent la memòria vinculada a la terra, la cooperativa participa d’una cosa tan transcendental com és recuperar els blats oblidats i aquell coneixement ancestral que ha volgut ser abolit en nom de la modernitat. Endinsar-se en l’Aresta, doncs, és tota una lliçó sobre la capacitat que es té si hi ha voluntat; de com fer pa a casa pot ser el camí per a recuperar la sobirania alimentària.
Aquest 2024, el projecte ha arrencat amb un nou repte: engegar una comunitat corresponsable per tal que els consumidors puguin associar-se i contribuir a fer que la cooperativa continuï viva. A través d’una quota econòmica, els socis es comprometen a consumir anualment un lot de productes, participar d’una trobada anual on decideixen com s’elaboraran els productes i donar suport als productors que hi ha darrere.
Pot ser també t’interessa
