Amb gairebé un miler d’associats, la cooperativa de crèdit i estalvi impulsada per la comunitat indígena de Xile s’erigeix en un actor d’apoderament econòmic i social contra les polítiques extractivistes.
En llengua maputxe, Küme Mogen vol dir “bon viure” i és una declaració de principis. També és una cosmovisió del món i l’acció d’estar en harmonia i reciprocitat amb els altres i l’entorn. En honor al nom, els gairebé mil socis i sòcies de la cooperativa de crèdit i estalvi Küme Mogen a Xile es donen i reben suport jurídic, econòmic, social i cultural, cosa que converteix aquest projecte en una eina pel desenvolupament i el progrés social de la comunitat.
Tal com explica Jorge Huichalaf, la cooperativa va constituir-se el 3 d’octubre del 2015 amb només 63 associats i amb una finalitat aparentment allunyada d’una entitat financera: a través de Learn2change, que cada any reuneix activistes d’arreu a Alemanya per compartir projectes que aspiren al canvi social, Huichalaf va presentar un banc orientat a l’educació dels joves indígenes. “D’entrada, pot semblar que l’educació està deslligat de les finances, però el projecte és holístic i, per tant, engloba tots els aspectes de la vida i la sobirania dels indígenes, històricament maltractats per l’estat xilè”.
A l’octubre del 2015, el projecte va començar sense capital extern i amb dificultats legals, perquè l’aleshores Llei de cooperatives va canviar i Küme Mogen va topar amb traves legals. Tot es va postposar un any a causa de la burocràcia, per després arrencar amb l’objectiu de facilitar la formació als joves, impulsar una ràdio maputxe i assolir els canvis necessaris per alliberar els socis dels intermediaris, tot instaurant el lliure trànsit i creant una mena de Zona Franca Maputxe. De moment, però, aquesta proposta està aturada després que el nou president Gabriel Boric hagi apostat per allargar l’estat d’excepció que havia imposat l’anterior president, el conservador Sebastián Piñera, contra l’activisme maputxe.
Küme Mogen és el primer banc maputxe, però feia anys que la comunitat l’estava gestant. Perquè l’estat els reconegués, els socis inicials van haver de reunir 1300 UF, l’equivalent a uns 46.400 euros. Ara, en canvi, per ser membre no cal pagar quota ni omplir cap tipus de paper, com sí que succeeix als bancs convencionals, poc proclius a donar crèdit pels projectes que posa en marxa la comunitat.
Tot i que rep fons públics, el banc és una cooperativa capitalitzada que permet ajudar a altres experiències de producció maputxe. Küme Mogen promou noves cooperatives agrícoles, enforteix les existents i estimula la relació entre elles. No només això: sol·licitant un crèdit a l’any a un baix interès, els treballadors poden esdevenir propietaris de les empreses per les quals treballen.
Vicente Painel, president de l’entitat, comenta que aquesta simbiosi entre les cooperatives segueix la lògica del “keyuwün”, entesa com una planta de la qual brota una economia col·laborativa i comunitària que s’estén per Amèrica del Sud i l’Àfrica i que el cas de Küme Mogen té una particularitat: ha aconseguit institucionalitzar-se i mantenir-se autònoma de l’estat i del lliure mercat desigual. La cooperativa s’alinia, així, amb el que plantejava a The Clinic Elisa Loncon, la candidata que va obtenir 11.000 vots d’entre els set escons reservats per a la representació indígena.
El 2017, Küme Mogen pensava a comprar un espai on tenir la seu, i fins i tot aliar-se amb els maputxes de l’Argentina per fer créixer un banc de llavors, crear un espai de medicina alternativa i una moneda pròpia. I és que la raó de ser de l’entitat és la independència econòmica, i la via per fer-ho és establir-se com a xarxa per als petits productors, molts dels quals són víctimes de la usura i no poden accedir als crèdits bancaris convencionals.
De fet, les mobilitzacions de 2019, que van acabar amb el procés constituent que posaria activistes com Loncon a primera plana dels diaris, van servir per qüestionar el model neoliberal xilè, hereu del dictador Augusto Pinochet i utilitzat com a exemple a seguir en la resta de països de Llatinoamèrica. Doncs bé: alguns símbols de les protestes antineoliberals eren maputxe, fins a l’extrem que enaltir referents indígenes, quasi sempre marginats de les institucions, va esdevenir un senyal de resistència.
Amb tot, la qüestió maputxe ja havia començat a revalorar-se anys abans. Primer gràcies a l’aparició de Küme Mogen, i després amb altres iniciatives similars que s’han multiplicat al sud de Xile i que contraresten la idea, fins ara hegemònica i colonial, de veure les pràctiques i la forma de viure maputxe com a bàrbares o antigues. Aquestes noves iniciatives han posat en relleu els enormes perjudicis que el neoliberalisme global, basat en l’extracció de petroli i altres recursos minerals, ha tingut i està tenint per al territori i les comunitats que hi viuen.
“La cooperativa maputxe d’estalvi i crèdit ja no és un simple agent crític, sinó un autor del seu propi destí”, afirma Vicente Painet, segons el qual cada vegada apareixen més socis i sòcies emprenen negocis amb l’ajuda d’un dels crèdits. Una d’elles és Juana Queupumil, que l’any 2017 va obrir una botiga de joies i artesania fetes a mà a Temuco, a la regió maputxe de Wallmapu, gràcies a l’ajuda que li va proporcionar Küme Mogen.
En general, els associats i associades de la cooperativa són professionals, artesans i camperols, tots en peu d’igualtat. Així ho rebla Küme Mogen, que resumeix amb les següents paraules l’actitud de donar i rebre que mana l’activitat dels diferents membres: “detrás de mí hay que dejar sembrado”.
