La plantilla de la multinacional britànica Gkn fa gairebé tres anys que ocupa la fàbrica de Campi Bisenzi amb l’objectiu de reivindicar un model de propietat col·lectiva i reindustrialització ecològica.
Corria el matí del divendres 9 de juliol de 2021, quan els propietaris de la planta de Gkn, situada a Campi Bisenzio (a la zona metropolitana de Florència), va acordar amb els treballadors un dia lliure i el tancament anticipat de la nau, especialitzada en la fabricació de components per a cotxes, vehicles agrícoles i avions.
Els propietaris van indicar a la plantilla que dilluns tornarien a obrir, però aquell mateix divendres, l’empresa els va comunicar per correu electrònic el tancament definitiu de la planta i l’acomiadament col·lectiu. Això suposava, de cop i volta, que 422 empleats anirien al carrer, la qual cosa va desencadenar un seguit de protestes que no van prosperar. Tot i la mediació dels representants del poder públic, l’empresa no va cedir en la seva voluntat de tancar la fàbrica.
Des de il Collettivo di Fabbrica, col·lectiu de suport sorgit el 2017 entre la plantilla de la Gkn Driveline Firenze, no entenien la decisió de l’empresa, perquè “era sòlida econòmicament i les vendes eren bones”. La raó, com van saber al cap de poc temps, era fruit de la política de deslocalització que duen a terme els fons d’inversió per abaratir la mà d’obra i, així, obtenir més beneficis. Aquesta era també la decisió que el fons d’inversió Melrose Indústries Plc, que controla Gkn, havia pres per a la fàbrica florentina.
Els membres de il Collettivo di Fabbrica no van trigar a ocupar la planta com a mostra de rebuig al seu desmantellament, substituint les banderes que abans mostraven els colors de la multinacional britànica, per una ensenya pirata i la bandera italiana amb una estrella al mig que simbolitza la resistència partisana. També a la façana van col·locar-hi la de l’organització sindical majoritària a l’empresa, la Confederazione Generale Italiana del Lavoro (CGIL), i la de Florència, representada per un lliri i amb la qual van voler remarcar que “la fàbrica pertany a una ciutat té una llarga tradició de treball i lluita col·lectiva”.
Va ser aquest passat i present de defensa laboral col·lectiva el que va fer possible una reacció tan ràpida i efectiva per part dels operaris de l’empresa. “El mateix dia que ens van anunciar l’acomiadament, vam entrar a la fàbrica per prendre’n el control”, expliquen. Tanta va ser la cohesió dels empleats, organitzats entorn de la CGIL i sota un funcionament assembleari, que aviat van rebre el suport d’un ampli espai ciutadà, del qual va sortir reforçar il Collettivo di Fabbrica, un col·lectiu que permet a la plantilla abordar les temes que més els preocupen i estendre la mobilització arreu del país.
Encara el 2021, van succeir dos altres episodis en aquest procés de reivindicació laboral. Al mes setembre, els tribunals van ordenar la suspensió dels acomiadaments perquè s’havia vulnerat l’estatut dels treballadors i tres mesos més tard, el desembre, la fàbrica va ser adquirida per Francesco Borgomeo, fins aleshores assessor de la mateixa Gkn, que va canviar el nom a QF, sigles que signifiquen “Confiança en el futur de la fàbrica de Florència”. El nou president es va comprometre a reindustrialitzar la producció en cas que no arribessin altres inversors.
Així es va arribar el març de 2022, moment en què la capital de la Toscana va acollir diferents accions relacionades amb la vaga general per la justícia climàtica. En aquelles jornades, impulsades per la plataforma Fridays For Future, els membres de il Collettivo di Fabbrica van popularitzar una crida a la insorgenza, un terme de lluita que els acompanya en totes les seves reivindicacions i que també apareix a la seva pàgina web (https://insorgiamo.org/) i al seu perfil de Facebook.
Amb tot, els treballadors consideren que aquesta paraula els representa perquè “la disputa de Gkn està lluny d’acabar, ja que, si bé no van derrotar-nos amb acomiadaments immediats, ara intenten desgastar-nos amb la xarxa de seguretat social, la incertesa i l’espera”.
Conjugada en la primera persona del plural, Insorgiamo (Aixequem-nos), també suposa una invitació a lluitar “amb nosaltres”, en referència a tota la classe treballadora italiana. “La nostra reivindicació ha de ser un gran experiment per ser utilitzat com a palanca per capgirar l’equilibri de poder al país, aturar les deslocalitzacions i posar sobre la taula la millora de les condicions laborals per tal d’acabar amb la precarietat”, manifesten des de il Collettivo di Fabbrica.
La decisió de revocar els acomiadaments no va suposar la fi de la incertesa pels treballadors, d’aquí que muntessin un consorci industrial públic que donés peu a un pla de conversió ecològica amb l’objectiu de transformar la fàbrica en un centre d’energies renovables i mobilitat lleugera. Entre els productes que ja han produït, destaquen les bicicletes per al transport de mercaderies, de les que tenen fets els prototips i es poden encarregar, a banda de plaques fotovoltaiques i bateries reutilitzables. També en el pla van proposar un model d’accionariat per tal que la ciutadania -i els mateixos treballadors- participessin en el finançament de l’activitat.
Malauradament, la reconversió que els havia promès Francesco Borgomeo no es va materialitzar, la qual cosa va agreujar el conflicte, més i quan el 2022 l’Istituto Nazionale della Previdenza Sociale, que havia de fer front al fons d’acomiadament, va anunciar que no se n’ocuparia davant la insuficiència del pla de reindustrialització. Això va propiciar que, el febrer de 2023, l’empresa QF quedés liquidada i una nova amenaça d’acomiadament planés sobre el conjunt dels treballadors.
A hores d’ara, el procediment d’acomiadament roman aturat després que la justícia hagi apreciat una “conducta antisindical” de l’empresa. Un fet que ha donat a la plantilla un marge de temps per reorganitzar-se i pressionar el govern perquè inverteixi capital públic en el pla de reindustrialització. El futur de la planta, doncs, continua penjant d’un fil. Mentrestant, però això no impedeix que els empleats mantinguin una lluita que ja és un referent al conjunt d’Itàlia.
Pot ser també t’interessa
