Back to top

El Pol Cooperatiu de Sant Cugat fa eixam al Vallès Occidental

Júlia Gamissans
26 Feb 2021

Un grup d’entitats de l’economia social i solidària santcugatenques s’han unit amb l’objectiu de dinamitzar projectes empresarials i enfortir la xarxa cooperativa.

Segons el mapa interactiu de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental, actualment a Sant Cugat hi ha 27 entitats i cooperatives que practiquen l’Economia Social i Solidària (ESS) i a la comarca 322. D’entre aquestes destaquen l’associació Cal Temerari, la cooperativa d’arquitectura Arqbag i Pol∙len Edicions, les quals han impulsat un espai de trobada, el Pol Cooperatiu de Sant Cugat, amb la col·laboració de l'Ateneu. “Vam coincidir durant la Fira d’Economia Solidària de Catalunya de 2019 i allà vam plantejar-nos sinergies per trobar un espai de treball comú”, explica Narcís Sánchez, membre de Cal Temerari, un equipament cultural, social i cooperatiu de Sant Cugat destinat a potenciar la participació i fomentar iniciatives socials i transformadores a la ciutat. Segons Sánchez, “primer de tot pensàvem només a compartir local, però de seguida vam veure que el projecte havia d’anar més enllà”.

El Pol Cooperatiu tindrà dos espais a Sant Cugat: el CRITT (Centre de Recerca i Transferència de Tecnologia) i Cal Temerari

El Pol Cooperatiu, que es va posar en marxa l’any passat, tindrà dos espais a Sant Cugat: el CRITT (Centre de Recerca i Transferència de Tecnologia) de l’Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV), orientat a vincular el teixit social de la ciutat, i el mateix local de Cal Temerari.

Intercooperació en xarxa

Però, què és un Pol cooperatiu? D’acord amb les diverses definicions, es tractaria d’un node, una referència o espai físic de cotreball on trobar-se per iniciar projectes, consolidar-los, fomentar el consum conscient i un nou model de desenvolupament socioeconòmic a escala local. En aquesta línia, l’objectiu del pol santcugatenc és convertir-se en un àmbit de referència per a totes les cooperatives i entitats vinculades a l’ESS del municipi i rodalia, i contribuir a la transformació col·lectiva i endògena de la seva ciutat i la comarca.

De fet, als seus integrants els preocupa que els municipis allunyats de Sant Cugat, Sabadell i Terrassa no disposin d’una xarxa local on trobar per impulsar i posar en comú els seus projectes, d’aquí que “naixem amb el propòsit de generar una intercooperació que mutualitzi els serveis entre les entitats que treballen entorn els eixos ambiental, de gènere i justícia social”, explica Mar Carrera, membre de Pol·len Edicions, una editorial especialitzada en l’ecoedició de llibres de pensament crític que espera contribuir a aquesta “pol·linització social” a la localitat vallesana.

Carrera aclareix que el Pol afegeix una dimensió empresarial a la feina que la XES de Sant Cugat, la qual juga un paper d’impulsora i divulgadora de projectes de l’economia social i solidària. Dit d'una altra manera: el Pol pretén esdevenir el bressol de projectes d’ESS i facilitar la interacció amb els ja existents. “Volem enxarxar tots els agents que compartim ideari, valors i maneres de fet, ja que això ens permetrà aconseguirem més visibilitat i presència a Sant Cugat i altres municipis propers, com és el cas de Sabadell i Terrassa”, afegeix Simona Cerri, integrant de la cooperativa d’arquitectura Arqbag.

La força de l'eixam

"Soles som una realitat petita i feble, però enxarxades guanyem la força que necessitem”, diu Narcís Sánchez, de Cal Temerari, referint-se a la importància d’impulsar el pol, una idea que parteix del think tank francès le Labo, quan va reflexionar entorn els “Pôles territoriaux de coopération économique (PTCE)'. Els PTCE volen agrupar les empreses vinculades a l’ESS de cada municipi i associar-les amb les administracions, centres d’investigació, institucions d’ensenyament superior i de recerca i organitzacions de formació a efectes de garantir el desenvolupament sostenible a escala local. “Per aquest motiu hem volgut que una de les seus del Pol estigui dins de la universitat de Sant Cugat, ja que creiem necessari integrar els nostres coneixements a les facultats i acompanyar l’alumnat a conèixer la realitat de l’ESS", remarca Cerri.

En aquestes moments, Pol·len Edicions i Arqbag treballen per promoure per apropar l'Economia Social i Solidària a diversos espais acadèmics i de recerca

En aquestes moments, Pol·len Edicions i Arqbag ja treballen per fer-ho realitat a través de publicacions acadèmiques que difonen i promouen l’arquitectura social i solidària. “La primera s’adreçarà als centres a fi que repensin els nous espais d’aprenentatge, perquè creiem que, ara més que mai, són necessaris plans de resiliència per a les escoles”, indica Simona Cerri.

Per a Cerri, és molt important treballar en el camp educatiu, tal com ja fa introduint les formacions de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) a l’ETSAV. “Vam fer uns tallers sobre el lideratge col·lectiu i governança que van tenir molt bona acollida, i aquests 2021 els repartirem a la facultat”. També en aquesta línia el Pol ha proposat una assignatura optativa sobre l’ESS aplicada a l’arquitectura, un cicle de workshops pràctics perquè l’alumnat sàpiga com crear una cooperativa, a més de càpsules mensuals sobre noves oportunitats d’arrelament al territori.

Una altra mirada per Sant Cugat

En paral·lel a aquesta tasca, el Pol Cooperatiu aspira a connectar-se amb l’Ajuntament de Sant Cugat i altres institucions del territori per introduir el pensament crític a la població. “És molt important que ens hi relacionem per tal de poder establir espais de diàleg amb els veïns”, explica Mar Carrera, que veu amb optimisme la possible aliança amb el consistori. Igual que la resta d’impulsors del Pol, Carrera considera Sant Cugat és una població idònia per difondre aquests valors, ja que a causa de l’elevat preu del lloguer, molta gent es veu obligada a marxar; “i això fa que els pugui interessar conèixer els models alternatius que existeixen davant l’hegemonia capitalista actual”, conclou Sánchez.

Actualment, el Pol Cooperatiu de Sant Cugat ja té enllestida la part burocràtica i està en el procés de definir un naming i crear-se una imatge pròpia que li permeti comunicar i visualitzar els seus projectes. Sigui com sigui, l’experiència d’Arqbag en l’àmbit de l’arquitectura i l’urbanisme, el bagatge de Cal Temerari sobre la cooperació cultural i social i la capacitat de  Pol·len per difondre coneixement, són una garantia per tal que apareguin nous projectes d’ESS i atraure aquelles entitats que, dia rere dia, malden per aconseguir un mercat paral·lel al capitalista, un mercat social.

QUAN EL COOPERATIVISME ARRIBA A LES AULES

L’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental ha creat una nova eina virtual que permetrà apropar l’ESS a l’alumnat. Inspirada en els famosos escape rooms, l’eina s’anomena VilaESScoop i està pensat per fer-se des de casa i en línia. Per tant, és un recurs que pot utilitzar-se durant les hores en les quals l’alumnat fa classes no presencials, alhora que, segons l’ateneu vallesà, fomenta el treball en grup de manera lúdica, creativa i innovadora.

L’escape room interpel·la l’alumnat als principals enigmes de l’ESS: l’assemblearisme, el model productiu i l’agroecologia, el model de cures i el de consum de proximitat. El joc està adreçat a l’alumnat d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius i, amb una durada d’una hora, li permet valorar el cooperativisme com una alternativa pràctica a la gestió econòmica dominant. A través d’aquesta eina, doncs, els adolescents poden construir models cooperatius a les aules i al seu entorn i elaborar el pensament crític i reflexiu entorn les seves pràctiques de consum quotidianes.

Autoria: 
Júlia Gamissans

Pot ser també t’interessa

Els aliments que trobem al mercat han canviat de manera dràstica a mesura que han incorporat agroquímics. Ni el gust ni la qualitat nutritiva són les mateixes, i sovint la ingesta continuada provoca greus malalties als consumidors. A l’Argentina, grups de petits productors s’organitzen en sindicats per denunciar aquests impactes i defensar un model d’agricultura sa, ecològic i sostenible.

La nova plataforma de pagament impulsada per la cooperativa basca ja s’aplica amb èxit les poblacions biscaïnes de Bilbao i Hernani.