Back to top

El llibre alenteix el pas mentre prepara el futur

Ignasi Franch
22 abr. 2020

Llibreries i editorials cooperatives han posat el fre de mà mentre els responsables de la Fira Literal dissenyen com pot mantenir-se l’edició d'enguany.

 

La crisi sanitària ha impactat a tothom, també a les cooperatives que treballen entorn la producció literària. És el cas de La Ciutat Invisible, una històrica cooperativa ubicada al barri de Sants de Barcelona, que malgrat el confinament no ha aturat l’activitat: “mantenim les assemblees setmanals i el contacte per tenir cura les unes de les altres”, expliquen Irene Jaume i Rodrigo Laviña, dos dels socis.

També l’editorial Pol·len i el seu projecte llibreter, l’Espai Contrabandos, continuen l’activitat mitjançant el teletreball i, si bé han reduït significativament les jornades de feina, els seus tres socis --Mar Carrera, Jordi Panyella i Aida Iglesias de Prada- aprofiten per teixir complicitats amb altres actors culturals i ultimar el micromecenatge d’un llibre.

El tancament de La Ciutat Invisible i l’Espai Contrabandos, però, ha sigut un trasbals per ambdues cooperatives. No sols per la venda directa de llibres; també perquè combinar el teletreball amb les tasques reproductives i les necessitats de la llar no és fàcil d’assumir.

Per les cooperatives, combinar el teletreball amb les tasques reproductives i les necessitats de la llar no és fàcil d’assumir.

En general, totes miren d’adaptar-se a l’emergència provocada pel Covid’19. També és el cas de cooperativa manresana Cultura21, en la qual s’integra Tigre de Paper, un altre segell emblemàtic del pensament crític. “Només hi ha una persona treballant i la resta aportem coses per procurar el sosteniment del projecte”, explica  Marc Garcés. Entre les gestions que ha aturat l’editorial destaca l’enviament d’exemplars venuts per evitar riscos innecessaris del personal de missatgeria, una mesura que, en opinió de La Ciutat Invisible, contrasta amb “un capitalisme de plataforma que es comporta de manera cruel i irresponsable”, afirmen Jaume i Laviña.

Pensar en l'endemà

Davant l’actual emergència, cadascú mira de projectar l’activitat enllà de la crisi. Així ho han fet Pol·len i l’Espai Contrabandos, pels quals “potser viurem un nou 15M on caldrà sortir als carrers i publicar els textos que el moment requereixin”. També Tigre de Paper es prepara amb vista al futur. “Estem habituats a passar dificultats, però l’impacte de la pandèmia tindrà enormes perjudicis per un teixit cultural que sempre ha sigut fràgil i condicionat per la situació econòmica general”.

L’Espai Contrabandos i La Ciutat Invisible han coincidit en el manifest Les llibreries proposem, un document signat per catorze establiments que reclamen la carència en el pagament dels lloguers, les quotes d’autònoms i la seguretat social, a més d’una renda bàsica universal.

A Través del manifest Les llibreries proposem, catorze establiments reclamen la carència en el pagament dels lloguers

Marc Garcés, per la seva banda, explica que Tigre de Paper ha optat per establir contactes amb altres actors de l’economia social perquè “caldrà reinventar-se de forma col·laborativa”. A parer seu, no es tracta tant de plantejar demandes com “dibuixar un mapa de la situació i buscar mesures que ens permetin no repetir els errors que es van produir amb la crisi de 2008”.

Tot plegat arriba a les vigílies de Sant Jordi, una diada que ha quedat anul·lada però que les cooperatives intentaran ser-hi mitjançant vies alternatives, atès que representa gairebé el 30% de la facturació anual. “A curt termini hem d’explorar mecanismes de col·laboració amb les institucions, com per exemple regalar vals o promoure llibres”, afegeix Garcés.

El món del llibre no està entre els sectors més perjudicats pel Covid’19, com pot ser el teatre, la música o el cinema, ja que la venda en línia continua i en alguns espais seran compatible amb un control estricte de l’aforament.

Les incògnites graviten sobretot en què l’impacte econòmic que poden patir el públic lector. “És possible que el revés s’agreugi quan els efectes econòmics es notin sobre la gent”, vaticina Garcés. Des de Pol·len creuen que la solució no ha de limitar-se a la incentivació del consum, sinó a imaginar mesures orientades a fer valdre els projectes de proximitat i compromesos amb la ciutadania.

Aquest és, precisament, l’objectiu de Llibreries Obertes, una plataforma que ofereix la possibilitat d’abonar la meitat d’una compra de volums, que es tancaria quan els establiments tornin a aixecar la persiana. De moment s’hi han adherit La Ciutat Invisible, l’Espai Contrabandos i uns centenars més de llibreries, entre elles les habituals de la cultura cooperativa, com La Carbonera, La Raposa o Rocaguinarda.

Mentre no s’aclareix l’horitzó, Pol·len i l’Espai Contrabandos estenen el manifest Les llibreries proposem, al torn que Tigre de Paper envia versions electròniques de les seves obres a l’espera de reprendre l’enviament d’exemplars. Temps d’impàs per a un futur incert.

 

Literal: una altra cita en suspens

El món editorial acostuma a nodrir-se de presentacions, debats, cicles de conferències, clubs de lectura i certàmens tan importants com la Fira Literal, un esdeveniment de primera magnitud en l’àmbit català. L’edició d’enguany havia de celebrar-se entre el 10 i el 12 de maig, però segons Laura Arau, una de les responsables, probablement s’ajornarà i canviarà el seu format. “Entre setembre i novembre l’agenda estan molt carregada d’activitats, de manera que mirarem de participar dins d’un altre esdeveniment”.

En qualsevol cas, la cooperativista explica que l’edició de 2020 hauria de mantenir-se, perquè si no “deixem orfe un espai de refugi per a moltes editorials afectades per la crisi sanitària”, indica Arau. Amb aquesta voluntat, i sempre respectant les recomanacions de les autoritats, Literal esgotarà totes les opcions per complir amb una cita que, per a la majoria de segells independents, és un aparador bàsic per a la seva existència.

Autoria: 
Ignasi Franch

Pot ser també t’interessa

Collblanc, barri de la segona ciutat de Catalunya, consolida un espai de cotreball que acull una llibreria i diversos projectes comunitaris de base cooperativa.

El 40% de les entitats de l’economia social i solidària no té cap proveïdora de programari lliure. La principal raó és perquè no hi han reflexionat, davant el qual les organitzacions de l’àmbit tecnològic insten a prendre conscienciar dels seus beneficis amb vista a intercooperar.