Amb milers de treballadors i associats, la Central Cooperativa de Serveis Socials Lara (CECOSESOLA) s’erigeix en un dels motors del desenvolupament comunitari a l’oest del país Sud-americà.
Avui dia, les cooperatives subministren productes de primera necessitat a centenars de milers de veneçolans. Un dels actors que més hi contribueix és la Central Cooperativa de Serveis Socials Lara (CECOSESOLA), la qual compta amb 1.300 treballadors que, sense escales salarials, decideixen per consens l’estratègia de producció i venda de fruita i verdura als mercats populars de l’oest del país Sud-americà. Però no sols això. També, a través dels seus centres de salut, assisteix a centenars de persones, entre les quals dones que requereixen llevadores pel part.
La història de CECOSESOLA té el seu origen a la dècada dels anys 50, quan la líder comunitària Teresa Correa va començar a impartir tallers a diferents pobles andins. Allà, va plantejar a les cooperatives que s’estaven creant l’oportunitat d’establir llaços de solidaritat i mecanismes de coordinació mútua.
Bona part de la formació va adreçar-la a empoderar a les dones, a qui va donar eines per participar de manera democràtica en l’activitat agrícola. “Van adonar-se que, des de l’ambient de respecte i exigència, però també de llibertat d’acció, transparència i treball compartit, cadascuna podia treure el millor de si mateixa i contribuir al progrés de la comunitat”, explica Correa.
CECOSESOLA es va constituir oficialment el desembre de 1967 a la ciutat de Barquisimeto, capital de l’Estat Lara, i al cap d’uns mesos es va legalitzar com una Central de Cooperatives basada en un esquema d’organització tradicional. Un model de gestió que aviat van voler canviar per garantir un funcionament més horitzontal i sense jerarquies. “Volíem emprendre un procés de transformació col·lectiva on tothom pogués intervenir en les decisions en peu d’igualtat”, expliquen els seus portaveus.
A partir d’aleshores, la cooperativa va emprendre diversos projectes, entre els quals un servei públic de transport que seria gestionat amb la participació plena de la comunitat usuària. Malauradament, l’any 1980 i a causa de la crisi econòmica que va afectar el país, el govern de l’Estat va prendre les seves instal·lacions i el consell municipal de l’època es va encarregar del servei, que a partir d’aleshores es va encarir.
Van haver de passar tres anys de travessia fins que CECOSESOLA va tornar a repuntar. I ho va fer impulsant fires de consum familiar organitzades amb sistemes de tiquet per a garantir l’ingrés ordenat i just a la col·lectivitat. Amb el llegat d’aquesta vivència, i malgrat no comptar amb capital financer, ha aconseguit consolidar 20 espais de venda, la majoria situades a Barquisimeto, capital de Lara, alhora que ha vist néixer les conegudes com a Unitats de Producció Comunitària, en què diferents membres de la comunitat elaboren de manera artesanal pastes, mel, polpes de fruites, salses, cafè i nombrosos articles de neteja personal i de la llar.
L’altre gran pol d’activitat és el Centre Integral Cooperatiu de Salut, també a Barquisimeto, que amb dos quiròfans, 20 llits i 30 especialitats mèdiques, és un exemple de la perseverança i un referent de l’atenció sanitària a la regió.
Aquests dos projectes, i altres menors que s’han gestat a iniciativa dels cooperativistes i associats, queden recollits al llibre digital CECOSESOLA, otro mundo posible, que la cooperativa va editar l’any passat amb motiu del cinquanta aniversari de la seva fundació. Un volum que repassa el procés que l’ha dut a erigir-se en un potent organisme d’integració cooperativa, a través de la qual es despleguen un ventall d’iniciatives que abracen des de la producció agrícola, la producció agroindustrial en petita escala, serveis funeraris, de salut, estalvi i préstec, a més d’un fons d’ajuda mútua i la distribució d’aliments als sectors més depauperats de la població.
Avui, CECOSESOLA atén més de 200.000 famílies consumidores i factura prop de 180 milions de dòlars l’any, fet que la converteix en la major organització comunitària de distribució de béns i serveis de Veneçuela.
Les raons que han convertit CECOSESOLA en una experiència d’èxit tenen a veure amb la voluntat dels seus integrants de diferenciar-se de la cooperativa tradicional per ser solidaris entre ells mateixos i obrir-se a la comunitat.
Prova d’això és que la gestió rau en tots els empleats, que dissenyen i organitzen les activitats per mitjà d’un sistema de participació que fomenta l’equitat, el suport mutu i la corresponsabilitat. “Anem construint acords i decisions consensuades, donant llibertat a què qualsevol persona pugui prendre decisions, que és assumida pel conjunt del personal i que sempre està subjecta a reconsideració del col·lectiu”, expliquen els seus portaveus.
Aquesta manera de treballar es materialitza en els següents aspectes:
· TROBADES: reflexionen col·lectivament sobre els afers administratius però també sobre les maneres que tenen els membres de la cooperativa de relacionar-se.
· TASQUES: la rotació de les diferents responsabilitats possibilita que a la cooperativa es desdibuixin les parcel·les, la competència i qualsevol possibilitat de jerarquies.
· DESCENTRALITZACIÓ: cada espai o projecte de la xarxa cooperativa gestiona les seves pròpies activitats.
· INTERCANVIS: a força de mantenir la proximitat entre els diferents projectes, incentiva la relació personal dels seus integrants.
