La població afrodescendent d’arreu del continent troba en el model cooperativista un instrument de reparació i resistència per fer enfront de l’opressió que ha patit al llarg dels segles.
“La nostra comunitat, el nostre poder, la nostra prosperitat”, és el lema del Fons Cooperatiu Futur Negre, instal·lat a Washington (Estats Units) i que, igual que les seves germanes de Sud-amèrica, Ufama, a l’Uruguai, i Cooperquivale, al Brasil, treballen en l'atenció, defensa i reparació de la població afrodescendent en les seves respectives comunitats.
El Fons Cooperatiu Futur Negre manté presència en els 39 comtats de la capital estatunidenca, i orienta la seva atenció en la població negra nascuda als Estats Units, immigrants i refugiats, dels més diversos orígens, sense cap mena de discriminació.
Constituïda com una cooperativa cultural i d’articulació socioeconòmica, centra els seus quatre eixos d’actuació a connectar les comunitats negres per promoure l’apoderament col·lectiu, invertir en el futur de les generacions afrodescendents, impulsar narratives enriquidores i innovar el paradigma filantròpic dominant. “Tres-cents anys de trauma ancestral perviu en els nostres cossos, d’aquí que, mitjançant el Fons Cooperatiu Futur Negre, sembrem llavors de reconeixement a la humanitat plena dels whashingtonians negres, a més de promoure la sanació perquè les generacions futures siguin capaces de prosperar”, sosté Andrea Caupain, fundadora de la cooperativa.
El Fons Cooperatiu persegueix el “bon viure” del ciutadà de Washington negre, en una taula d’estadística que des de 2015 registra les condicions de la població general en contrast amb aquesta comunitat. Amb la finalitat d’identificar problemàtiques específiques, estudia el percentatge de persones assegurades, amb accés a un habitatge propi, la quantitat d’ingressos familiars que tenen, quina incorporació inicial han tingut en el sistema educació, a més del seu rendiment acadèmic, presència en estudis de grau superior i nombre de representants en el Congrés.
Segons el recent cens estatal de l’Uruguai (2023), els afrodescendents representen el 10,6% de la població del país centreamericà. No obstant això, entre 1852 i 1996, els indicadors etnoracials no formaven part de les estadístiques oficials. Fenòmens com la invisibilització i el racisme estructural, impedia conèixer la veritable condició socioeconòmica d’aquest sector de la població, que, entre altres problemes, s’ha vist amb enormes dificultats per accedir a un habitatge digne.
Pal·liar aquest i altres dèficits és la funció de la cooperativa Ufama, que, des del seu naixement el 1996, ha esdevingut un veritable baula per la reparació del col·lectiu afrodescendent a l’Uruguai. Una població que, arran de l’abolició de l’esclavitud, es va establir al Barrio Sur de Montevideo en habitatges col·lectius anomenats Conventillos.
Durant la dictadura de 1970, moltes d’aquestes construccions van ser derruïdes i la seva població va ser desplaçada, d’aquí la tasca d’Ufama de recuperar i assignar els edificis abandonats a les famílies afrodescendents que originalment van poblar la barriada. “Els nets dels qui van ser expulsats per lògiques patriarcals, genocides i racistes, habiten avui aquest espai al costat dels seus fills i altres familiars”, explica Jhoanna Martínez, directiva de Ufama, per qui “la història i la lluita dels afrodescendents, en particular de moltes dones, encara està invisibilitzada a l’Uruguai”. Tant és així que, malgrat els esforços de la cooperativa, fenòmens com el endoracisme continua entelant la visibilització de la població negra del país.
Només la campanya que el Ministeri de Desenvolupament Social i el Banc Mundial, llançada el 2023, va permetre que els afrodescendents uruguaians s’identifiquessin com a tals a través d’un cens digital. “Amb tot, és complicat per a la població afrodescendent accedir als diners per a construir”, comenta Martínez, per qui “si bé hi ha gent que pot pagar 50.000 dòlars i ingressar a la cooperativa, la majoria de les dones afro que van començar la cooperativa van quedar pel camí”.
És, per aquesta raó, que Ufama centra la seva tasca a facilitar habitatges per a famílies amb baixos ingressos mitjançant un enfocament cooperatiu, contribuir a la millora de les condicions de vida de la població afrouruguaya de Montevideo, a més de rehabilitar les barriades on habiten.
Al Brasil, un país amb 100 milions d’afrodescendents, parlar de “resistència negra” pot semblar un exabrupte. No obstant això, es tracta de poc menys de la meitat de la població, mentre les enquestes revelen que el racisme es manifesta entre un 70% dels entrevistats -de fet, segons l’Atles de la Violència del Brasil, tres de cada quatre víctimes de la violència són afrodescendents.
És per tot plegat que, l’any 2022, va constituir-se la Cooperativa de Agricultores Quilombolas del Vale do Ribeira (Cooperquivale). Un projecte que va donar-se a conèixer amb l’estrena del documental ‘Del quilombo a la favela: aliment per a la resistència negra’, el qual explora la connexió amb les arrels negres de la població de Val do Ribeira a través dels aliments i la solidaritat, com així es va comprovar durant la pandèmia de la Covid-19.
Cooperquivale, que a hores d’ara comercialitza 70 varietats d’aliments extrets de l’agrobiodiversitat, aplega uns 240 socis procedents de 19 comunitats populars dels municipis brasilers de Jacupiranga, Eldorado, Iporanga i Itaóca, al sud-est de l’estat de Sao Paulo. En aquests entorns, atén els anomenats “quilombolas”, terme que designa a la població afrodescendent de les zones rurals.
“Des de fa anys, lluitem perquè el nostre treball sigui reconegut com a referència en el subministrament de productes i també perquè es recordi la nostra capacitat de produir i vendre”, indica Michel Guzanchi, coordinador de Cooperquivale. Concretament, pel que fa a la comercialització de productes agrícoles, la cooperativa va innovar el seu model operatiu, basat en les granges tradicionals, per a incrementar ingressos i protegir la biodiversitat de la Mata Atlàntica.
Creada en 2012, Cooperquivale participa en diverses iniciatives de compres institucionals, com és el cas del Programa d’Adquisició d’Aliments en la modalitat de Donació Simultània (PAA-DS), o l’anomenat Programa d’Alimentació Escolar Nacional (PNAE), alhora que organitza fires de comercialització directa a les zones més necessitades.
“La cooperativa ha conreat un camí de resistència que s’afegeix a la lluita pel territori, una qüestió que encara no està resolta”, apunta Frederico Viegas, coordinador del Programa Val do Ribeira de l'Institut Socioambiental (ISA). Segons Veigas, la fortalesa del projecte ha ajudat a millorar les perspectives de vida de la comunitat, que malgrat les adversitats, “ha sabut aplicar estratègies comercials justes i solidàries”. Com a resultat de la seva activitat agrària i gastronòmica, els seus modes de producció i la seva cultura quilombola, ha nascut el que s’anomena Sistema Agrícola Tradicional Quilombola (SATQ), reconegut per l’Institut del Patrimoni Històric i Artístic Nacional (Iphan) com a Patrimoni Immaterial del Brasil.
Pot ser també t’interessa
