Gràcies al treball en xarxa, EscolesCoop desplega arreu del territori un model d’escola inclusiva, solidària i innovadora en la qual l’alumnat participa en els diversos afers que configuren l’activitat pedagògica.
“Tenim l’escola que somiem”. Amb aquestes paraules Marta Rebollar, presidenta de la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya (EscolesCoop) i directora de Petit Món-Felisa Bastida (Castelldefels), defineix el projecte d’escola pel qual treballa dia rere dia. Un projecte que estimula els alumnes a experimentar, viure i participar de l’activitat dels centres, tot adquirint eines per construir el seu futur personal i social. “Podem dur a terme moltes activitats, però només són possibles si es fan amb la força del grup”, explica Rebollar.
Les escoles cooperatives tenen per objectiu promoure els valors de l’economia social i solidària al món educatiu. “La finalitat és traspassar la nostra filosofia a l’alumnat”, indica Marta Rebollar, i això es plasma en la facultat dels nois i noies per escollir els càrrecs del Consell rector, preparar assemblees, gaudir dels acords i buscar camins per resoldre els seus conflictes o desacords. Segons Rebollar, aquestes experiències els permet conèixer els estatuts cooperatius i descobrir noves maneres de desenvolupar les seves activitats, ja que “els hi despertem el pensament crític, la consciència social i una mirada nova de viure les seves tasques”, afegeix.
En aquest sentit, EscolesCoop situa l’alumnat al centre de l’estratègia pedagògica, a fi i efecte que potenciï el desenvolupament de competències per al seu futur professional. Un fet que potencia l’emprenedoria i la presa de decisions col·lectives, a més d’integrar els valors i els principis cooperatius.
Així ho concep l’escola Submarí Lila, la finalitat de la qual és que “tots els actors de l’escola se sentin partícips en la creació del projecte”, assegura la coordinadora d’Infantil del centre, Laia Morello. Submarí Lila és una escola d’infantil i primària ubicada al municipi del Milà (Alt Camp), que sobretot orienta la seva tasca a acompanyar l’infant i els seus ritmes a còpia d’una educació de tipus cognitiu-emocional-corporal.
Fa catorze anys que Submarí Lila va iniciar aquest projecte en el qual l’alumnat s’agrupa segons les tres fases de l’etapa educativa: Espai Oliveres (2 a 3 anys), Espai Cirerer (3 a 6 anys) i Espai Alsina (6 a 12 anys). Ara com ara, el centre té una ràtio mitjana de vuit alumnes per aula, cosa que assegura que els nens i nenes mantinguin un vincle estret i desenvolupin activitats que posen en valor les cures i l’educació emocional. També en aquesta línia, l’escolta preveu treballar l’àmbit de la sexualitat amb vista al curs vinent, raó per la qual ja s’està formant amb diferents experts, tallers i cursos.
Per a Laia Morello, un dels encerts de Submarí Lila és el vessant vivencial que envolta l’experiència educativa. “L’organització de l’aula en racons dona a l’infant la possibilitat que elabori els seus coneixements i les idees establertes en el currículum”, assegura. Un procés de co-construcció que, segons la pedagoga, uneix els tres vèrtexs del projecte (infants-adults, educadors-famílies i escola-entorn) i facilita que entre tots funcioni a ple rendiment. “Ser cooperativista genera vincles i passions compartides, però també la capacitat d’autogestió pedagògica i econòmica”, apunta Rebollar. Aquest empoderament, afegeix la presidenta d’EscolesCoop, garanteix que els lideratges siguin compartits i, en conseqüència, que els integrants de la comunitat assoleixin l’escola que “somiem”.
Una altra experiència similar és la Institució Escolar Sant Jordi, de Vilassar de Dalt, que des del 1966 fomenta el cooperativisme a l’aula. En aquest cas, es tracta d’un centre amb tres-cents alumnes dividits de P3 a 4t d’ESO. “Vam néixer perquè el municipi reclamava una oferta d’escolarització que no fos catòlica”, recorda Marina Amorós, professora del centre.
La Institució Escolar Sant Jordi va plantejar el cooperativisme com la resposta a aquells sectors que volien trobar noves formes d’acompanyar les mirades del futur. “Treballem les anomenades 5 C: creixement emocional, creativitat, comunicació, consciència ambiental i compromís”, explica Amorós, per qui entre els projectes més rellevants sobresurt El jardí de les emocions, destinat a vehicular els sentiments de l’alumnat a través de contes il·lustrats.
En termes similars actua també l’escola PAIDOS, de Sant Fruitós del Bages, un centre que des de fa cinquanta anys impulsa el cooperativisme mitjançant l’aprenentatge de les noves tecnologies, les llengües estrangeres, l’activitat esportiva i l’educació emocional. “Cultivem un projecte que aspira a fer de l’escola un espai més obert i lliure”, detalla el president de PAIDOS i professor del centre, Josep Orive.
A través d’aquestes escoles, doncs, s’estimula l’observació, el dret a l’error, alhora que es posa en pràctica l’empatia com a motor de creixement i canvi social. Actualment, ja són 41 les cooperatives federades a EscolesCoop, que en total acullen 16.683 alumnes, 5.508 socis i 1.939 professionals. Un ecosistema educatiu que, al ritme que s’estén per la geografia, situa la participació de l’alumnat com l’eix genuí i vertebrador de l’activitat pedagògica.
Estem acostumats que l’educació física la dissenyi el mateix professor. En canvi, en el marc d’EscolesCoop, l’alumnat també contribueix a definir i preparar-la; també quan se celebra Jocs Cooperatius, una jornada d’aprenentatge dinàmic i col·laborativa.
Aquestes trobades, de periodicitat anual, són un exponent més de l’acció conjunta que distingeixen aquest tipus de centre, on per mitjà de diferents propostes lúdic-esportives, la comunitat educativa comparteix els valors del cooperativisme i el suport mutu.
Des de la primera convocatòria, l’any 2011, Jocs Cooperatius s’ha celebrat de forma continuada al Parc Nou del Prat (Prat de Llobregat), a excepció de l’any passat, que es va suspendre a causa de la pandèmia. Més enllà d’aquest imprevist, la idea és mantenir-lo en el calendari atesa la gran concurrència de persones que s’hi apleguen.
Pot ser també t’interessa
