La transformació de societats mercantils en empreses cooperatives continua sent anecdòtica a Catalunya. Però no obstant això, l’acompanyament que els ateneus cooperatius fan d’alguns casos demostra les enormes avantatges d’adaptar els negocis a fórmules de gestió més horitzontals i democràtiques.
Les cooperatives han demostrat al llarg dels anys una capacitat de resiliència superior a d’altres formes jurídiques mercantils, gràcies al qual han experimentat un creixement significatiu.
La majoria d’elles les formen empreses de nova creació o entitats que generen activitat econòmica i adopten aquest model jurídic de gestió. No succeeix el mateix, en canvi, amb la majoria de societats mercantils, que per diverses raons troben més dificultats per transformar-se en cooperatives de treball.
Tatiana Bonastre, membre de Coòpolis, l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona, assenyala que el primer obstacle perquè facin aquest pas és detectar a temps que el negoci està en risc de desaparèixer. “Les treballadores, tot i que tenir certa intuïció, generalment desconeixen les penúries que travessa l’empresa fins que aquest no entra en crisi i arriba el concurs de creditors”, explica.
Segons Bonastre, un cop arribat a aquest punt, és gairebé impossible reconduir la situació per tal que la transformació cap al model cooperatiu sigui efectiu. “Tot i no comptar amb xifres significatives, la majoria traspassen l’activitat a una nova empresa, però quan ja han liquidat l’anterior”, indica. Quan passa això, les tècniques dels Ateneus Cooperatius acostumen a validar l’operació, ja que al capdavall consideren que s’ha produït el traspàs del negoci. En tot cas, el relleu no és habitual i són moltes les casuístiques que s’han donat fins ara.
Un dels relleus cooperatius el va protagonitzar el setmanari La Fura, que cada divendres es distribueix gratuïtament per les fleques de 42 municipis de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf. Amb una difusió aproximada de 25.300 exemplars, va encapçalar el rànquing d’audiència a Catalunya en la seva lliga, però el 2015 va entrar en concurs de creditors i, finalment, no va tenir altre remei que abaixar la persiana.
L’aturada del setmanari, però, només va durar tres mesos, ja que a l’octubre d’aquell any va sortir de nou gràcies a la cooperativa La Fura, constituïda per diverses treballadores. Una d’elles, Roser Ferrer, explica que en adonar-se de la paupèrrima situació financera, uns quants empleats van decidir formar-se a la seu de la Federació de Cooperatives de Catalunya (FCTC). “El model el teníem clar i sabíem que volíem ser cooperativa per evitar els inconvenients que arrossegava la SL i perquè, en definitiva, els valors cooperatius s’ajusten als nostres personals”, assenyala Ferrer. Avui, La Fura continua editant el setmanari i s’ha integrat a Coopsetània, l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Penedès i Garraf. “Estem molt contentes, perquè la gestió, l’ambient de treball i la manera de prendre decisions res té a veure a ho fèiem abans”, assenyala Rosa Ferrer.
Un exemple similar és la cooperativa PM Postal, sorgida del tancament d’Unipost, una de les grans empreses de missatgeria de l’Estat, la qual va arribar a tenir 4.500 treballadors. El tancament de la companyia va deixar milers de persones a l’atur, entre elles les treballadores de Manresa, de les quals quatres van prendre la iniciativa, i gràcies a l’assessorament de l’Ateneu de la Catalunya Central, van reprendre l’activitat que els ocupava: el servei de missatgeria i transport.
Blanca Pellicer, una de les tècniques de l’Ateneu, subratlla la importància que ha tingut el relleu per l’empoderament de les treballadores. “A vegades, la por d’estar davant d’una empresa frustra molts projectes que serien viables si se sentissin capaces”, explica Pellicer, per qui “no es tracta, doncs, d’una qüestió d’ineptitud, sinó d’inseguretat”. Segons aquesta tècnica, després de formar-se en cooperativisme, les empleades de PM Postal han adquirit la seguretat per entomar el negoci i fer-lo prosperar. Igual que a La Fura, totes destaquen que han millorat la forma de relacionar-se i que s’han fet autoresponsables d’una gestió que es basa en la presa de decisions mancomunades i horitzontals.
En el cas de les empreses en crisi, Ramón Campa, advocat del Col·lectiu Ronda i membre de Coòpolis, explica que un altre fre important és l’actual llei concursal. “No està pensada per afavorir processos de relleu, sinó per satisfer deutes, ja que si bé l’operació permet pagar bancs i altres creditors, destrueix l’activitat i els llocs de treballs, amb la consegüent externalització de costos cap a la societat” afegeix.
Per contra, l’advocat assegura que la continuïtat sota el model de cooperativa és positiva en tots els sentits. No només per l’empresa i els treballadors; també per l’entorn social, ja que “manté el teixit productiu i comercial dels barris i municipis”.
En aquest sentit, Blanca Pellicer recorda la necessitat que l’administració participi en els processos de relleu, ja “pot detectar millor les empreses que els convé transformar-se i quan els Ateneus hem d’intervenir perquè l’acompanyament sigui el més fructífer possible”.
Més enllà de les empreses en crisi, també es dóna la casuística d’altres que decideixen fer el pas i compartir la gestió amb els treballadors. Habitualment han estat poques, però n’hi ha algunes prou significatives, entre les quals Bildi Gràfiks, acompanyada per Coopsetània, i la Llibreria Els 4 Gats de Sant Celoni, assessorada per l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental.
En el cas de Bildi Gràfiks, es tracta d’una Societat Limitada formada per dues sòcies que s’acaba de constituir en cooperativa. Compleix tots els protocols de relleu, amb la diferència que les empleades ja treballaven juntes, de manera que a l’activitat econòmica s’hi suma els valors de les persones que avui l’impulsen.
Pel que fa Els 4 Gats, la transformació ha estat causada per la jubilació del propietari, davant la qual el fill s’ha fet càrrec de l’activitat tot creant una cooperativa amb l’antiga treballadora i el seu germà. Sigui un cas o altre, el fet ha estat trencar amb les dinàmiques inherents a una empresa clàssica per donar peu a una forma més democràtica de gestionar un negoci.
És difícil saber quants projectes cooperatius provenen d’una activitat econòmica prèvia. D’ençà que es va posar en marxa el programa d’Ateneus Cooperatius, els catorze agents repartits pel territori han acompanyat més d’una vintena d’oportunitats, però són pocs els que finalment han acabat constituint-se. De tota manera, tots expliquen que l’experiència ha servit per assenyalar els reptes més importants perquè aquests processos puguin reeixir.
En primer lloc, des dels Ateneus es considera bàsic anticipar-se i fer una detecció precoç dels diferents casos, per tot seguit empoderar l’equip humà, sense el qual veuen complicat reprendre l’activitat i que aquesta sigui sostenible. I, en segon terme, treballar el pla de viabilitat a fi que no s’emmiralli en les pràctiques i les estratègies del passat, ja que -segons diuen- la transformació implica un canvi de paradigma en la forma de treballar i aconseguir els objectius fixats.
Finalment, els experts hi afegeixen la capacitat de negociar amb els propietaris a tal efecte que la transformació sigui executada i, ara sí, reprendre l’activitat com a cooperativa.
