Sobre els eixos de la justícia social i el desenvolupament econòmic, el país de l’Amèrica Central ha vist com el cooperativisme s’ha anat assentant d’ençà de les primeres experiències sorgides arran de la Segona Guerra Mundial.
A Costa Rica, el cooperativisme va fer els seus primers passos a finals del segle XIX. Però, com a moviment enfocat en el valor de la solidaritat, no va reeixir fins a l’any 1943 amb la promulgació del Código de Trabajo, que va servir de llavor perquè aparegués Coopevictoria R.L., dedicada a la producció de sucre i cultiu de cafè.
A partir de la Segona Guerra Mundial, els béns de ciutadans d’origen italià, alemany i espanyol van ser confiscats pel govern del país. Fins i tot ho va ser la Hacienda Victoria, cosa que va agreujar la situació d’aquells productors que lliuraven les seves collites. Amb tot, la guerra també va portar molts intel·lectuals a establir-se al país, alguns dels quals van formar el 1940 el Centro para el Estudio de los Problemas Nacionales (CEPN). Un grup dedicat a l’estudi de la situació socioeconòmica que travessava la societat costa-riquenya i que, amb el pas dels anys, va contribuir a difondre els valors d’una democràcia amb un gran sentit humanitari.
Els integrants del CEPN, majoritàriament estudiants de Dret i pertanyents a la petita i mitjana burgesia, acostumaven a afirmar que “cadascú de nosaltres, quan es troba aïllat, no és altra cosa que una gran inquietud desorganitzada, un pensament inútil, una veu sense ressò”, per tot seguit afegir: “Si volem agrupar-nos, és per debatre els problemes de manera amistosa i elevada, però sobretot iniciar una radical tasca de revisió i ordenament de la nostra moral política, de la nostra vida econòmica, de la nostra cultura i del nostre pensament republicà i democràtic”.
Des del CEPN, i per resoldre la mala situació econòmica que patia la regió de Grècia, al sud-est de l’estat, van apostar pel cooperativisme i, juntament amb un grup de voluntaris i el Banc Nacional, a mitjans de 1943 van assolir que es promulgués la llei N. 49. Un canvi legislatiu que va donar peu a la constitució de la Coopevictoria R.L l’octubre d’aquell any.
En aquest trànsit, va tenir-hi una gran influència José María Hipólito Figueres Ferrer, conegut amb el sobrenom de ‘Don Pepe’, clau en el desenvolupament social del país. Fill dels immigrants catalans Mariano Figueres Forges i Francesca Ferrer Minguella, havia professat que la revolució democràtica iniciada en 1948 a Costa Rica havia d’avançar simultàniament per dues vies: la justícia social i el desenvolupament econòmic.
“La pobresa és la manca de l’indispensable, que afebleix el cos i deprimeix l’ànima”, deia ‘Don Pepe’, que gràcies al seu carisma i ascendència entre la població, va aconseguir que l’Estat instaurés alguna de les seves propostes, entre les quals la renda bàsica anomenada ‘salaris creixents’. Es dona la circumstància que alguns dels qui es van sumar a aquest nou paradigma socioeconòmic hi havia catalans exiliats de la Guerra Civil.
En l’actualitat, a Costa Rica hi ha diversos organismes encarregats d’enfortir el sector. El principal és l’Instituto Nacional del Fomento Cooperativo (INFOCOOP), que s’encarrega de fomentar i finançar el cooperativisme en tots els àmbits, a més de promoure la cultura democràtica nacional. A part d’aquest organisme, hi ha un reguitzell de federacions i institucions auxiliars cooperatives que també contribueixen a la integració i expansió del moviment arreu del país.
Amb tot, INFOCOOP representa el principal punt de trobada dels grups interessats a fer el pas i constituir-se en cooperatives. Alguns arriben per iniciativa pròpia, mentre d’altres ho fan per derivació, moment en què l’Institut els proporciona una atenció individualitzada, consistent a explicar-los els principis del model cooperatiu i el sistema legals en què s’empara. Segons fonts de l’organisme, mitjançant aquest procés, les persones adquireixen les capacitats necessàries per emprendre els seus projectes, que després poden polir de la mà de les oficines que INFOCOOP té a les diferents regions de Costa Rica.
Més enllà d’això, l’organisme ha posat en marxa la campanya ‘Aliat estratègics’, destinada a identificar els actors clau que poden fer de pont amb les persones o grups interessats a involucrar-se en l’economia social, alhora que organitza gires per escoles i altres centres acadèmics, on a través del teatre i altres activitats sòcio-recreatives sensibilitza als nens i nenes en els valors del cooperativisme.
Quins obstacles han d’afrontar els sectors que volen crear una cooperativa?
Sobretot, l’accés al coneixement i els recursos financers i logístics necessaris per al desenvolupament del seu projecte, així com les habilitats per dur-lo a terme en el període requerit. Però si tenen una bona idea i un grup de persones disposades a tirar-la endavant, tot és més fàcil.
Destacaríeu alguna experiència d’èxit?
Tenim un cas icònic, la cooperativa autogestionada Coopesuperación R.L. Va presentar un projecte d’altíssima projecció social, dirigida i administrada per persones amb discapacitat física permanent. És considerada una de les empreses més inclusives del país i, entre altres tasques, s’ocupa del Call center a la línia 1193 del Instituto Nacional de Electricidad (ICE). I també és molt remarcable Coopesalus R.L., que amb trenta anys i mil empleats, gestiona diferents centres d’atenció primària.
Com es garanteix la viabilitat aquests projectes?
D’acord amb l’article 32 de la llei, primer han de presentar un informe que INFOCOOP ens ocupem d’avaluar i aprovar, moment en què el Ministeri de Treball l’inscriu ajustant-lo als recursos que necessita realment. Cal recordar que, a diferència d’alguns països, Costa Rica no proporciona ajudes via concursos o subvencions. Tot el suport es vehicula a través de crèdits, per això és tan important que el govern validi els projectes.
S’ha mesurat l’impacte que tenen les cooperatives?
Segons l’estudi ‘Progreso social’, està demostrat que les zones cooperativitzades són les que més beneficis socials aporten, i això ha repercutit en el seu reconeixement. De fet, a Costa Rica tenen un himne propi, musicat per José Joaquín Prado i amb lletra d’Humberto Gamboa, de la qual el vers següent: ‘S’engrandeixen les cooperatives amb la seva real i fructífera acció que transcendeix com una font creadora de servei, treball i unió’.
