Back to top

Coopsetània: sostenint l’ecosistema territorial

Teresa Roig
5 nov. 2020

L’Ateneu Cooperatiu de l'Alt Penedès-Garraf celebra el quart aniversari ampliant la cobertura amb un espai d’atenció i trobada destinat a l’aprenentatge i la reflexió col·lectiva.

Des del seu naixement, Coopsetània -l’Ateneu Cooperatiu de l'Alt Penedès-Garraf- ha donat suport i ressò a l’economia social, un model d’economia popular i transformadora que ha de satisfer les necessitats de la zona. I això vol dir que generi riquesa i ocupació estable per a tothom amb l’objectiu d’assolir una societat més justa i cohesionada.

“El primer any”, comparteix Laura Rafecas, “vam voler explicar què és l’economia social i solidària, donar-nos a conèixer i que el territori ens veiés com un referent.” La coordinadora de l’Ateneu destaca sobretot les hores dedicades a visibilitzar el projecte i identificar els agents, tant privats com de l’administració local, amb les quals poder treballar conjuntament.

Entre les entitats impulsores de Coopsetània hi ha Entrem, Nou set, Nou verd, Facto, La fura o Actua

“Un cop assolida aquesta referencialitat, ens vam centrar a generar sinergies i compartir interessos entre els diferents actors”, detalla Rafecas. La finalitat, segons ella, és crear i enfortir la xarxa comunitària (social, cultural, empresarial...) entorn els principis del cooperativisme i la transformació comunitària. Entre les entitats impulsores de Coopsetània hi ha Entrem, Nou set, Nou verd, Facto, La fura o Actua.

A hores d’ara, el projecte està coordinat per cinc persones, tres dones i dos homes, amb trajectòries professionals diverses i que provenen d’àmbits formatius tan diversos com la Sociologia, les Ciències Empresarials o l’Educació Social, però també amb experiència en l’acompanyament a joves o infants i el desenvolupament de polítiques públiques.

Empoderar el teixit social

Coopsetània s’adreça a un públic molt ampli, que tant comprèn persones emprenedores, treballadores o aturades del territori, com a entitats de l’economia social que volen transformar-se en cooperativa. Sense oblidar centres educatius, administracions, gestories, consultories i assessories. “Bona part dels objectius i línies de treball vénen marcades des del programa AraCoop, però la seva aplicació en el territori és cosa de l’equip i les entitats del projecte”, afirma Rafecas.

Amb tot, la missió de l’Ateneu es focalitza en l’assessorament, que va des de la constitució -en el cas de projectes socioeconòmics col·lectius- fins a la consolidació o transformació que demanden les entitats i els projectes autònoms, a més del manteniment del model d’empresa democràtica, pel qual facilita recursos als gestors i sòcies.

El segon eix se centra en la formació, tant pels qui ja desenvolupen alguna activitat com per a aquells a qui els interessa l’economia de base cooperativa. “Assessorem processos d’empoderament en la creació de cooperatives de treball associat per resoldre situacions de precarietat o injustícia laboral.” De la mateixa manera que, en el cas de les cooperatives d’habitatge, se les assessora per a constituir-se com a tal i se les enxarxa amb altres iniciatives similars existents en altres territoris.

A més de tallers de formació, l'Ateneu organitza xerrades sobre creativitat i innovació adreçades a gestories i assessories fiscals

A aquest menú de formacions s’afegeix una àmplia agenda de xerrades sobre creativitat i innovació adreçada a gestories i assessories fiscals, cosa que inclou la governança, el finançament o el suport a empreses quan, a causa de jubilació o venda, han de tancar.

Per un canvi de paradigma

Des de l’Ateneu coincideixen que la clau per desenvolupar un model d’economia social i solidària és incidir en els centres escolars. Per aquest motiu, els posa a disposició tallers i activitats adreçades al professorat i als mateixos alumnes de secundària, batxillerat i cicles formatius. “Volem ser presents a les escoles perquè coneguin el valor que aporta l’ESS amb vista a democratitzar l’economia”. Així s’hi refereix Rafecas, per qui “es tracta d’explicar a la comunitat educativa que hi ha altres maneres de guanyar-se la vida, basades en dinàmiques de producció, treball i mercat més justes i ambientalment més respectuoses.”

A més d’incidir en instituts, Coopsetània també intercedeix perquè les administracions, locals i comarcals, adquireixin els principis del cooperativisme i facilitin la unió de professionals a sobreposar-se a la competència salvatge del mercat i trobin noves oportunitats. En aquesta línia, ha participat en la creació de la cooperativa La Vietnamita, dedicada a estampar samarretes, dessuadores, bosses i mocadors; el bar cooperatiu Cal Trajo, un espai gastronòmic que té previst dinamitzar el local històric de l’entitat Can Pistraus; així com la transformació de l’empresa Bildi Grafiks i l'organització d'una jornada sobre moneda social en què va convidar els impulsors de la Gramamoneda.

Segons Laura Rafecas, tots aquests projectes posen en relleu les virtuts de la cooperació entre els diferents sectors, un fet que la pandèmia encara ha fet més evident. Per Coopsetània, l’ESS està demostrant que no podem deixar ningú pel camí, i que la millor forma de fer-ho és pensar en les necessitats del conjunt de la comunitat.

EL REPTE DE LA INTERCOOPERACIÓ

Malgrat que la Covid-19 no facilita el treball cooperatiu, a l’Ateneu Cooperatiu de l'Alt Penedès-Garraf no paren: han estrenat un nou local al centre de Vilafranca, reformat per joves de la cooperativa Actua, en el marc d'un projecte de la línia Singulars d'Aracoop per a la inserció en el mercat laboral; alhora que han incrementat la seva presència a les xarxes socials. “Ens hem hagut d’adaptar als efectes de la pandèmia, però continuem treballant amb la mateixa il·lusió que el primer dia”.

També en els darrers mesos l’Ateneu ha impulsat les campanyes #PenedésCoopera, juntament amb CoopCamp, i #HoFemAgroecològic, de la mà de cooperatives de consum del territori; al mateix temps que s’ha compromès amb el Pacte per una Economia per la Vida, ha organitzat una Taula Territorial per tractar els reptes que planteja la crisi actual, i s’ha afegit a una plataforma que busca enfortir la cultura i les arts escèniques, especialment colpejades per la pandèmia.

Autoria: 
Teresa Roig