La Cooperativa Dunas de Arena, sorgida d’una empresa declarada en fallida; el Gremio de Conductores Independientes, format a partir dels maltractaments de les agències de transport basades en aplicacions; i la Cooperativa de Trabajadoras Damayan, creada per dones immigrants filipines víctimes del trànsit laboral, exemplifiquen la vigència del cooperativisme enfront dels abusos comesos pel capitalisme.
Segons un recent estudi, els Estats Units concentren una població immigrant que supera els 45 milions de persones. Mèxic, l’Índia, la Xina, Filipines i Guatemala són alguns dels principals països d’origen d’un col·lectiu que sofreix múltiples amenaces i vulnerabilitats. En particular a l’àmbit laboral, on han de patir la discriminació negativa, l’explotació per desconeixement de la legislació estatunidenca i condicions de treball infrahumanes. Davant d’això, una part important d’aquestes persones, majoritàriament indocumentades, s’han organitzat en cooperatives.
El nombre d’experiències que han sorgit amb la funció de potenciar la resiliència i apoderament dels immigrants s’ha disparat els últims anys de manera vertiginosa. Tant és aquí que ja són moltes més que no pas les formades per no immigrants. Així ho veiem des de Nova York fins a les muntanyes rocoses de Colorado, on la comunitat procedent d’altres països és molt més elevada.
L’any 2022, quan la Granja de Hongos de Colorado es va declarar en fallida, va deixar als seus empleats sense el pagament de les liquidacions i amb un futur incert. La que havia estat, des de 1985, la major ocupadora privada de la Valle de San Luis, una conca entre els estats de Colorado i Nuevo México, va tancar les portes sense cancel·lar un sol cèntim als centenars de treballadors, majoritàriament homes provinents de Guatemala que estaven pendents de regularitzar la seva situació administrativa.
De resultes d’això, unes cent cinquanta famílies van haver de substituir amb el suport de diverses organitzacions socials de l’Estat, entre elles el Centro de Empleados Propietarios de las Montañosas Rocallosas, que treballa per “desmantellar sistemes econòmics que beneficien a uns en detriment de les masses laborals compostes per comunitats foranes”.
No va ser fins a les darreries de 2023, quan després de diverses assemblees, un sector d’aquests empleats van decidir constituir la Cooperativa Honguífera Dunas de Arena, especialitzada en el cultiu de tres bolets per al consum humà: xampinyons portobello, bolets marrons i bolets de botons, que a hora d’ara es distribueixen a mercats i restaurants de les ciutats de Santa Fe, Denver, Kansas i Aspen.
“Va començar sent una cosa petita, però amb la voluntat d’aprendre els pros i els contres de l’intercanvi comercial per acabar dominant el negoci”, sosté Matías Francisco, un dels líders d’un projecte que aplega vuit famílies d’immigrants guatemalencs i mexicans. Segons Francisco, el programa va començar arran d’una coalició de migrants, la qual va trobar l’impuls per a apropiar-se del model d’activitat que aplicava el seu anterior ocupador, però sota els principis solidaris del cooperativisme.
Tanmateix, els empleats de Honguifera Dunas de Arena no han deixat a denunciar els abusos comesos pel seu antic ocupador, a qui acusen d’amenaçar-los de deportar-los del país, raó per la qual havien acceptat salaris paupèrrims i a destemps, a més de condicions laborals d’alt risc que van generar nombrosos accidents.
Pels cooperativistes, aquesta llarga penúria, que també van viure els seus avantpassats i els seus mateixos fills, no va poder revertir-se fins al tancament de la granja. Va ser aleshores, davant el risc de quedar-se sense feina, els crims que assetjaven Colorado i la dificultat d’accedir a un habitatge, que van emprendre el projecte assumint tots els riscos. Amb tot, Francisco es manté optimista, perquè “la cooperativa funciona per a tothom, està fundada en un sistema inclusiu i sustentable, i proveeix oportunitats equitatives per a generar benestar social”.
Fundada en 2016 a la ciutat de Nova York, el Gremio de Conductores Independientes (Independent Drivers Guild o IDG, amb les seves sigles en anglès) és una agrupació de conductors que lluita pel dret a la negociació col·lectiva enfront de l’explotació de les grans empreses que manegen els serveis de transport a partir d’aplicacions als Estats Units, principalment Uber i Lyft.
“Quan Uber va arribar el 2011, va alterar completament la indústria, fins al punt que, davant les escasses alternatives laborals, molts immigrants van optar per fer-se conductors sota aquesta modalitat”, apunta Erik Formen, director d’educació del IDG.
De tota manera, la història que venia Uber era un autèntic conte de fades. “Els nostres conductors han hagut de suportar nombroses incidències múltiples”, destaca Formen, que entre altres greuges cita el fals incentiu d’ingressos mensuals de fins a 5.000 dòlars a cada empleat, “quan les despeses operatives i de manteniment que han d’afrontar superen els 3.000 dòlars i mai no són posats en la balança”.
La lluita del Gremio de Conductores Independientes, que avui compta amb 250.000 associats, dels quals 90% són d’origen immigrant, li ha valgut ser reconeguda amb el Premio a la Inovación Cooperativa, creat per a incentivar a organitzacions cooperatives de comunitats de baixos ingressos i perfils als Estats Units.
De fet, la creació de cooperatives per part de membres de la IDG, ha permès incrementar la compra de flotes de vehicles mitjançant plans crediticis, significatius descomptes i polítiques que garanteixen la seva protecció integral, inclosos serveis mèdics, educatius, així com assegurances de vida i per als seus vehicles.
Actualment, més enllà de defensar un salari mínim pels seus afiliats, IDG malda per mantenir les propines en les aplicacions del transport, negat inicialment per companyies com Uber, així com la introducció de mecanismes d’apel·lació en cas que, a algun dels conductors, li siguin negades les aplicacions.
Damayan és una paraula filipina, el significat del qual conté l’essència del cooperativisme: “ajudar-se l’un a l’altre”. I, sota aquesta filosofia, funciona la Cooperativa de Trabajadores Damayan (Damayan Workers Cooperative, impulsada l’any 2022 per treballadors-propietaris filipins de la ciutat de Nova York amb l’objectiu de proporcionar llocs de treball dignes i sostenibles als immigrants”.
Membre de la Red de Cooperativas de Trabajadores de Nova York, el projecte va néixer com una llavor de la Asociación de Trabajadores Migrantes Damayan, l’organització més gran de treballadors domèstics filipins i amb baixos salaris tant de Nova York com de Nova Jersey, dels quals molts són supervivents del tràfic laboral i l’esclavitud moderna. En aquest sentit, doncs, Damayan és resultat de l’abús sofert pels seus antics empleats, a qui no se’ls va reconèixer el salari mínim i van ser acomiadaments de forma injustificada o, en cas contrari, obligats a treballar hores extres sense cap compensació.
“Reivindiquem el cooperativisme com una manera d’ajudar als nostres membres, em particular a les famílies víctimes del trànsit laboral, ja que el nostre negoci no buscar enriquir el cap i deixar els treballadors tan pobres que ni tan sols puguin pagar el col·legi dels seus fills”, subratlla Linda Oalican, fundadora de Damayan. Per Oalican, “si el capitalisme no està funcionant, les cooperatives hem de mostrar amb el treball col·lectiu que s’aconsegueixen bons treballs, salaris justos, dignitat i oportunitats iguals per a tothom”.
L’èxit de Damayan, que ja porta tres dècades en actiu, li ha permès oferir nombrosos tallers sobre drets laborals als immigrants, així com expandir la seva oferta de serveis a la comunitat en la qual aquest col·lectiu fa vida.
