Fundada fa tretze anys i amb gairebé 6.000 associats, la Cooperativa Afroamericana, especialitzada en estalvi i crèdit, treballa per facilitar l’emprenedoria de la població afro, històricament invisibilitzada per les institucions del país sud-americà.
La població afrodescendent a Colòmbia ha patit un alarmant silenci, com ho demostra la manca d’estadístiques que en reflecteixin la seva realitat. Ha hagut de ser la Cooperativa Anfroamericana, entre altres iniciatives, qui ha posat el focus a un col·lectiu al qual se l’ha discriminat en l’accés a diversos drets fonamentals.
Fundada el 2011 a la ciutat de Quibdó, capital de Chocó, un dels 32 departaments que conformen Colòmbia, el nom mateix de la cooperativa ja revela la necessitat de fer-la visible. En un país on la majoria dels presentadors, periodistes i actors dels grans mitjans són de raça blanca, la Cooperativa Afroamerciana concentra els seus esforços a donar veu a la població afro, a qui ofereix serveis tan diversos com crèdits en bones condicions o plans d’estalvi amb beneficis extraordinaris.
“El nostre objectiu és afavorir i millorar la qualitat de vida de la comunitat MIA (mestissa, indígena i afrodescendent) mitjançant la prestació àgil i oportuna de serveis financers”, expliquen els directius de la cooperativa, que disposa d’un equip experimentat en el sector creditici. Entre els productes que proporciona destaquen el CDAT (Certificado de Ahorro Tributario), un estalvi a llarg termini; l’Afrobono Nadalenco, orientat a les despeses de les festes de Nadal; o l’Afroahorrito, dirigit a les nenes i nens colombians. Tots tres han permès l’expansió d’aquesta iniciativa que, entre les seves seus de Quibdó, Istmina i Medellín, ja aplega prop de 6.000 associats.
Precisament, en una recent visita a la seu de Quibdó, la superintendenta del govern colombià per a l’Economia Solidària, María José Navarro, va destacar que “cal incorporar aquesta realitat al model de supervisió, a més de visualitzar l’exercici que fan les entitats solidàries, encara desconegudes pel gran públic malgrat l’impacte que tenen en els seus respectius territoris”.
En particular, la funcionària va resaltar el treball de la Cooperativa Afroamericana, de qui va destacar el temps que s’ha enfrontat a la desocupació, la desigualtat i la falta de suport institucional, d’aquí que mostrés el seu compromís -i el de l’executiu que representa- a revertir aquest greuge amb ajudes i altres mesures de suport.
Les paraules de la superintendenta per a l’Economia Solidària no son fruit de la casualitat. El seu òrgan, creat el 1998 a instàncies del Departament Nacional de Cooperatives, forma part del pla que l’executiu presidit per Gustavo Petro i la vicepresidenta afrodescendent Francia Márquez està implementant d’ençà que va assumir el poder.
“Malgrat que la nostra feina és la supervisió, la inspecció, la vigilància i el control, des de la Superintendència aspirem a un rol més actiu per coordinar les entitats del tercer sector”, va indicar María José Navarro, segons la qual “la voluntat és contribuir a difondre’l i promoure’n l’activitat, tan menystinguda les últimes dècades”. Per a Navarro, a través del contacte amb les cooperatives i les organitzacions solidàries, el govern pretén enfortir les polítiques d’ocupació i reindustrialització de la regió, així com aquelles destinades a promoure la inclusió social i millorar la qualitat de vida de la comunitat.
Bona part d’aquestes polítiques s’estan desplegant sota la coordinació de la vicespresidenta Francia Márquez, la primera dona afrocolombiana en ostentar aquest càrrec i que, alhora, exerceix de ministra d’Igualtat i Equitat. De fet, el seu nomenament ha servit perquè el debat sobre el racisme a Colòmbia hagi pres volada entre la classe política i tot el ventall d’organitzacions populars. “No és nou el que veiem; la violència que experimenta la comunitat afro fa anys que s’arressega, i Márquez ho ha viscut en primera persona”. Així ho assenyala Daniel Gómez, advocat del col·lectiu de juristes afrodescendents ILEX Acción Jurídica. De fet, ha sigut arran d’una ordre judicial, que la cantant Marbelle, coneguda per les seves posicions conservadores, s’ha vist obligada a demanar disculpes a Francia Márquez pels comentaris pejoratius que va fer respecte al seu color de pell.
“Hi ha expressions que, en realitat, són maltractaments, com la soferta per la vicepresidenta, fet que posa en relleu l’esforç de la Cooperativa Afroamericana per visualitzar la població afro”, indica Gómez, per qui, el projecte està ajudant a estendre un missatge molt potent: la població afro a Colòmbia és vital per a l’economia solidària del país.
La imatge vistosa i festiva que la Cooperativa Afroamericana mostra dels seus serveis, on la majoria dels protagonistes son afrodescendents, contrasta amb una realitat ben tèrbola. Així queda pales en una recent sentència de la Cort Institucional de Colòmbia, que indica com el Cens Nacional celebrat a Colòmbia el 2018 va invisibilitzar la població afro.
D’aquell estudi, organitzat pel Departament Nacional d’Estadística (DANE), se’n va desprendre un resultat ben incongruent: des de l’any 2005, la població afrodescendent havia davallat de 4,3 milions de persones a només 3 milions. “La fal·làcia va evidenciar la necessitat d’una estratègia de sensibilització que respongués als desafiaments de l’autoreconeixement en un país marcat per l’estigmatització i la marginalització del fet de ser negre”, apunta la sentència de la Cort.
Entorn d’aquesta demanada, ILEX Acción Jurídica afegeix que la invisibilització a la qual es veu sotmesa la població afro acaba perjudicant els seus membres. “Tenir informació que doni compte de les seves particularitats és bàsic per tal d’atendre les situacions d’exclusió en què solen trobar-se”, apunta l’informe.
Al capdavall, indica el col·lectiu jurista, el problema rau en el fet que les estadístiques oficials han obviat la importància de captar la pertinença etnoracial de les persones, cosa que “dificulta que aquesta població sigui comptabilitzada adequadament i es conegui la discriminació estructural de la qual sempre ha estat víctima."