Back to top

Contrapunt: posant en solfa la democratització de la música

Anaïs Barnolas Soteras
21 des. 2020

L’Escola de Música, present a deu municipis del Penedès, amplia el seu projecte cooperatiu amb la iniciativa Un infant, un instrument, destinat a què l’alumnat de Primària aprengui a tocar algun instrument de corda o vent.

El contrapunt és la combinació de línies musicals simultànies i està present en gairebé tota la música. Potser per això l’objectiu de Contrapunt és treballar als municipis on no arriba l’administració i portar-hi els seus valors i coneixements en l’àmbit musical.

La cooperativa compta amb 10 seus a la comarca del Penedès, gràcies al qual ofereix classes extraescolars

Ara per ara, la cooperativa compta amb 10 seus a la comarca del Penedès, gràcies al qual ofereix classes extraescolars i coordina la iniciativa Un infant, un instrument, en què alumnes de tercer a sisè de Primària se’ls deixa un instrument de corda o vent perquè el toquin. Un fet que, segons Jordi López, responsable de la gestió econòmica i administrativa de la cooperativa, “és la democratització màxima de la música”. Així també ho creu Mònica Luque, presidenta de l’entitat, per qui, “és quan els alumnes comencen a tocar que valoren la trompeta i altres instruments”.

Una àmplia partitura

Un infant, un instrument va néixer fa set anys al municipi de Sant Jaume de Domenys, on sota l’impuls de l’ajuntament i l’AMPA va recaptar diners per comprar els instruments, fins a estendre’s a sis escoles més del Penedès en les quals ja ha repartit 1.000 instruments.

D’aquesta manera és com la cooperativa estableix complicitats amb el territori, en el qual “procurem que aquests projectes vagin més enllà dels centres educatius i també es desenvolupin en les festes de la primavera, Sant Jordi i Nadal”, afirma Jordi López.

A part d’arribar al jovent, la iniciativa també atrau el públic adult. La mateixa Mònica Luque ho va experimentar quan, després d’inscriure’s a classes de guitarra amb una amiga i la seva germana, avui pot presumir de tocar cançons i participar com a cantant en una de les 30 formacions grupals. Una d’elles és la Contra Orquestra, sorgida el 2018 amb més de 40 músics entre alumnes, exalumnes i altres instrumentistes, la qual ofereix un repertori que va des de la música de pel·lícules fins a un espectacle amb el grup La Tresca i la Verdesca, amb qui fa arranjaments de diverses melodies.

El salt definitiu

Nascuda fa trenta anys de l’AMPA i exalumnes de l’escola Les Cometes de Llorenç del Penedès, Contrapunt ha superat tota mena d’adversitats fins a consolidar-se amb el pas dels anys. Així ho va fer amb la crisi de 2010, quan davant del tancament d’alguns centres i la disminució d’alumnes, va fer un replantejament pedagògic que va portar la cooperativa a ampliar els serveis a altres poblacions.

Tot i la incertesa d’aquella aposta, èxit va ser rotund, ja que “l’any següent ja teníem 75 alumnes en un sol municipi i el 2016, cinc anys després, érem presents a set municipis amb un total de 200 alumnes, 14 nòmines i un pressupost anual 100.000 euros”, recorda López. Aquell èxit va fer que el 2016 els professors decidissin convertir-se en la Cooperativa de Músics Contrapunt, de la qual els alumnes formen part com a socis mentre que la gestió diària va a càrrec de la cooperativa.

Contrapunt ha esdevingut un ens que, malgrat no tenir titularitat pública, pel seu projecte pedagògic actua com si la tingués

D’aquesta manera és com Contrapunt ha esdevingut un ens que, malgrat no tenir titularitat pública, pel seu projecte pedagògic, les metodologies, les quotes dels associats i la connivència amb els ajuntaments actua com si la tingués. D’aquí el fet que avui treballi perquè les seves seus de Banyeres del Penedès, Santa Oliva, Sant Jaume dels Domenys i la Bisbal del Penedès s’ajuntin per esdevenir una escola reconeguda per la Generalitat.

Responsabilitats compartides

La cooperativa, que disposa d’un pressupost de 600.000 euros i gestiona 46 nòmines, s’ha estès més enllà de l’àrea del Penedès. Tant és així que el 2018 va signar un contracte amb el Patronat Municipal de Cultura, Educació, Infància i Joventut de les Franqueses del Vallès per la gestió de l’Escola de Música Claudi Arimany, i poc després va rebre la concessió per coordinar l’Escola de Música Conrad, Saló i l’Escola d’Arts Plàstiques de la Bisbal de l’Empordà.

Formada per 15 professors, la cooperativa s’organitza mitjançant un consell rector que marca les línies mestres, si bé Jordi López assegura que “les escoles són autònomes i cada una té el seu propi equip de coordinació”. Un fet que no impedeix que tots els treballadors s’adeqüin a la mateixa escala salarial, d’acord amb el principi que totes les tasques són igual d’importants: tant la del director com de la persona encarregada de la neteja.

Per López, el model cooperatiu de Contrapunt impregna cada una de les àrees de l’entitat, que en lloc de tenir la figura del director, es regeix amb un funcionament horitzontal, de manera que la responsabilitat queda repartida. Una mostra que la música sempre és fruit d’aportacions ben diverses.

L’EDUCACIÓ MUSICAL, LA GRAN OBLIDADA

El 8 de juny d’enguany es va aprovar el primer Conveni autonòmic d’ensenyament i formació no reglada de Catalunya, que inclou les escoles de música de titularitat privada. Això va suposar un avenç en les reclamacions que havien fet feia anys.

No obstant això, la normativa per pal·liar la Covid-19 decretada per la Generalitat el 29 d’octubre va situar a les escoles de música com a activitats extraescolars, fet que “va suposar un pas enrere, ja ens va obligar a retornar a les classes telemàtiques”, recorda Jordi López.

La mesura de la Generalitat va ser especialment criticada per l’ACEM (Associació Catalana d’Escoles de Música), la qual va retreure la manca d’interès dels polítics per l’ensenyament musicals. “Han d’entendre que ha d’estar dins el currículum educatiu, com així succeeix en l’àmbit europeu”, indica López. Pel portaveu de l’entitat, “no som un espai per passar l’estona, sinó una peça bàsica de l’aprenentatge. I així s’ha comprovat en temps de pandèmia, on la música no sols s’ha mostrat com un llenguatge universal del qual tots podem aprendre: també com una vàlvula d’escapament anímic”.

Autoria: 
Anaïs Barnolas Soteras