Back to top

CAM: el mutualisme argentí amb accent feminista

Dani Font
1 Feb 2022

Amb prop de setanta anys d’història, la Confederació Argentina de Mutualitats (CAM) s’ha consolidat com la principal plataforma de l’economia social i solidària del país sud-americà i un motor en la lluita contra les desigualtats de gènere.

Des de mitjans del segle passat, la Confederació Argentina de Mutualitats (CAM)  cohesiona una àmplia gamma de serveis. Hi trobem des de salut, emergències mèdiques, farmàcies, consum, educació, promoció d’activitats educatives, esportives i culturals, a més de turisme, producció de continguts audiovisuals, assegurances en totes les branques, ajuda econòmica, accés a l’habitatge, subsidis, serveis fúnebres, escoles bressol o biblioteques. De tots ells, els més desenvolupats són el turisme, el subministrament d’aliments, la salut, l’ajuda econòmica i les assegurances.

Integrada a escala mundial en l’AIM (Associació Internacional de la Mutualitat), la CAM ha aconseguit que les mutuals formin part habitual de la vida de milions d’argentins

Integrada a la regió llatinoamericana a través de l’AMA (Aliança del Mutualisme d'Amèrica) i a escala mundial en l’AIM (Associació Internacional de la Mutualitat), la CAM ha aconseguit que les mutuals formin part habitual de la vida de milions d’argentins. “De cada dues persones, una està vinculada a una mutual o cooperativa; de la mateixa manera que on hi ha una comunitat organitzada, existeix una entitat de l’economia social i solidària”, explica Nora Landart, treballadora social i Coordinadora Territorial de les Comissions d’Equitat de Gènere de la CAM. Segons Landart, la potència d’aquest sector s’expressa en la capacitat de promoure el desenvolupament regional, regular el mercat amb preus justos i facilitar l’accés als béns i serveis indispensables per al desenvolupament d’una vida digna.

Concentració demogràfica

La CAM està estructurada en sis regions per províncies: Nord, Nord-est, Cuyo, Centro, Buenos Aires i Patagònia, i la integren 39 federacions que representen unes 3.000 mutuals de base. Algunes d’elles estan molt arrelades en ciutats i petites localitats del país des de fa dècades i la seva funció rau, bàsicament, a assistir i donar suport en qüestions legals, administratives i financeres a les entitats que la integren i als nous projectes cooperatius que poden prendre vida. És, per tant, un motor del desenvolupament local i regional.

Landart, que es reivindica com a feminista, mutualista i militant dels drets humans, afirma que la presència més nombrosa es troba en les dues províncies de la Regió Centre: Córdoba i Sante Fe, on es concentra el 16% de la població del país, el 30% de les mutuals i el 44% de les persones associades, mentre que l’altre gran nucli de densitat poblacional d’Argentina, la província de Buenos Aires i Ciutat Autònoma de Buenos Aires, s’hi localitzen el 40% de les mutuals i el 43% de les persones associades.

Les dones dins la Mutual

Entre les diferents àrees de la CAM destaca la Comissió de Gènere, impulsada per una de les federacions fundadores de la institució, FEMUCOR, de la regió de Córdoba. En el seu naixement Landart reconeix l’esforç d’Alejandro Russo, aleshores president de FEMUCOR i actualment president de la CAM i vicepresident de l’AIM, que va tirar endavant aquesta iniciativa a escala estatal, regional i internacional. “A més a més, hem tingut dones que ens van  precedir i han desenvolupat una labor molt important”, indica Nora Landart, per qui l’objectiu és incorporar la perspectiva de gènere en les mutuals i en l’entramat productiu de béns i serveis que brinda la Confederació.

La Secretaria de Gènere ha impulsat la creació d’una Xarxa Llatinoamericana de Dones de l’Economia Social i Solidària amb participació activa a deu països de la regió

Precisament, fruit d’aquest esforç, les dones han aconseguit el reconeixement de la Confederació mitjançant la creació de la Secretaria de Gènere, que al seu torn ha impulsat la creació d’una Xarxa Llatinoamericana de Dones de l’Economia Social i Solidària amb participació activa a deu països de la regió.

A través d’aquests espais, explica Landart, es pretén combatre les dues desigualtats que subjauen al si de la societat: la primera de caràcter socioeconòmic, arrelada en l’estructura politicoeconòmica dominant, i la segona, de tipus cultural o simbòlica, inserida en els patrons socials de representació, interpretació i comunicació.

Per erradicar les dues desigualtats, Comissió potencia la participació de les dones en totes les federacions. Així ho ha fet a les Trobades Nacionals de Dones, on el nombre de participants ha crescut reunió rere reunió, i la Primera Trobada Internacional de l’Economia Social i Solidària amb perspectiva de Gènere. També ha afavorit aquesta dinàmica la mesura legislativa de discriminació positiva que s’ha adoptat a la província de Chubut, al sud del país, i que ha establert la paritat.  

Empoderament cultural

La Comissió que coordina Landart també dona resposta a les problemàtiques que afecta la població infantil i adolescent. “La infantesa i l’adolescència són claus per a nosaltres, perquè sabem que hem d’encoratjar a un canvi cultural, d’aquí la necessitat d’assajar maneres alternatives de relacionar-nos a les que imposa el capitalisme, el colonialisme i el patriarcat”, per tot seguit afegir: “estem convençudes que la nostra manera de concebre l’economia és clau perquè les dones i la resta de diversitats assoleixin autonomia”.

“Hem contribuït a construir entorns segurs per a infants, de contenció per als nostres majors, d’assistència i acompanyament a les víctimes, i de generació d’ocupació decent”, diu Landart

Landart considera que les dones estan tenint un paper decisiu a l’hora de contribuir a l’enfortiment, visibilitat, integració i defensa de l’economia social i solidària. I de fet ja s’està demostrant, atès que “hem contribuït a construir entorns segurs per a infants, de contenció per als nostres majors, d’assistència i acompanyament a les víctimes, i de generació d’ocupació decent”.

Pandèmia i cures

A l’Argentina, com a la majoria de països d’arreu, la crisi provocada per la pandèmia ha aprofundit les desigualtats i vulnerabilitat de les persones, en particular les majors d’edat, víctimes d’una insuficient cobertura pública i privada per a la seva atenció. Un dèficit que, segons Nora Landart, s’ha pal·liat amb una sobrecàrrega de treball i en condicions precàries per a les dones.

Amb tot i aquests problemes, la mutualista és optimista respecte a la situació de les cures i no té dubte que la millora de les condicions en què s’exerceix aquesta tasca, acabaran garantint una bona qualitat de vida de les associades. Fa anys que ja ho treballen, sigui col·laborant amb el Gabinet de Gènere del Ministeri de Desenvolupament Productiu de la Nació, com amb la Cooperativa CuidArte Bien Ltda. que va entrar en funcionament el setembre passat i que té la funció d’acompanyar a cuidadores fins que aquestes desenvolupin les capacitats per formar la seva pròpia cooperativa.

Així és com la CAM, amb el feminisme com a bandera, esdevé un eina dins del món del cooperativisme i una emblema amb vista a què l’Argentina avanci cap a un model de relacions socials i econòmiques més just i equitatiu.

* Article en col·laboració amb LaCoordi - Comerç just i finances ètiques

 

Autoria: 
Dani Font