Back to top

Almena: un far per la perspectiva feminista a les cooperatives

Mar Carrera
21 maig 2021

Després d’un procés de tres anys i amb el suport de nombroses entitats i expertes en polítiques de gènere, la cooperativa ha elaborat un Reglament de Règim Intern que pot servir de pauta per a les entitats de l’Economia Social i Solidària.

Com incorporar la perspectiva feminista a la gestió quotidiana d’una cooperativa? Quins són els esforços, reptes i avenços d’un procés així? La cooperativa de treball associat Almena Feminista, amb el suport de diferents entitats de l’Economia Social i Solidària (ESS), acaba de publicar una brúixola per a les organitzacions d’aquest sector que vulguin introduir la mirada feminista en la seva activitat i concretar-ho amb un Reglament de Règim Intern (RRI).

El document es diu Eina per elaborar reglaments de règim intern amb perspectiva feminista, i es pot consultar a la web d’Almena, que fins a editar-lo ha transitat per diverses etapes: primer, una llarga recerca que va conduir a la creació d’una guia; i després, l’ampliació i posterior redacció del seu propi reglament d’autoregulació que adaptarà amb el pas del temps. Durant el camí, ha rebut el suport i la col·laboració de nombroses cooperatives, que en la darrera fase han estat La Ciutat Invisible i Col·lectivaT.

Del relat comú al reglament

Almena va iniciar el projecte el 2018, després de constituir-se com a cooperativa, quan va realitzar entrevistes a iniciatives que ja tenien certa expertesa en l’àmbit del feminisme i les cures: Fil a l’Agulla, Pandora Mirabilia, Coeducacció, L’Esberla, IQ, La Clara Comunicació, IACTA Sociojurídica, Spora Sinergies, La Ciutat Invisible, Candela Acció Comunitària i Feminista, Tamaia Viure Sense Violència o la Comissió d’Economies Feministes de la XES.

L’autocura, la conciliació, les condicions de treball dignes, les relacions de poder o la incidència sociopolítica feminista figuraven entre els reptes més rellevants

Al cap de dos anys, van publicar una primera guia que identificava els reptes amb els quals es troben les entitats a l’hora d’implementar el feminisme en la seva acció diària, i també les estratègies per a l’abordatge. Amanda Alexanian Meacci, sòcia treballadora d’Almena, explica que la finalitat era “crear un relat comú entre nosaltres”. L’autocura, la conciliació, les condicions de treball dignes, les relacions de poder o la incidència sociopolítica feminista figuraven entre els reptes més rellevants.

En una segona fase, quan l’entitat ja estava consolidada, va buscar assessorament per donar cos a la recerca, pel qual va organitzar seminaris amb altres cooperatives, de resultes dels quals va sortir la proposta de crear el Reglament de Règim Intern (RRI). Durant aquesta etapa, van comptar amb els consells d’Ana Muñoz i Elba Mansilla, de La Ciutat Invisible, i Özgür Güneş Öztürk i Pelin Doğan, de Col·lectivaT, en el primer cas per incloure el vessant jurídic del cooperativisme, i en el segon per aprofundir en la mirada interseccional, un dels eixos que havien quedat menys desenvolupats en la guia inicial. El projecte va rebre finançament de l’Institut Català de les Dones (ICD), depenent de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC).

RRI, el protocol transformador

Com explica Almena a l’Eina, els estatuts socials d’una cooperativa regulen els aspectes societaris de la cooperativa (objectes, àmbits i activitats; drets i deures de les sòcies; règim econòmic, etc.). En canvi, els Reglaments de Règim Intern (RRI) estableixen les normes de funcionament intern d’una cooperativa -art.2 Llei 12/2015, del 9 de juliol, de cooperatives (Llei 12/2015)- i regulen tota la matèria vinculada amb els drets i les obligacions derivats de la prestació de treball de les sòcies treballadores (art. 132.2). Alguns dels eixos que apareixen són: disposicions generals inicials, un bloc dedicat a les persones sòcies, un altre a les condicions laborals, l’organització del treball, el règim disciplinari i altres qüestions, com ara les possibles discriminacions i assetjaments.

Tot i que els reglaments no són obligatoris per llei, a l’Eina recomanen fer-los en entitats de l’ESS que comptem amb la figura de sòcia treballadora. “A Almena vam plantejar-nos si calia posar per escrit algunes pràctiques o bé si ho feiem ad hoc cada vegada”, recorda Alexanian Meacci. Van escollir l’opció del reglament i van iniciar un debat intern i participat.

Les cooperativistes van muntar un seminari per treballar l’elaboració de RRI amb mirada feminista: van participar cooperatives, fundacions i associacions de diversos àmbits

Així és com, l’octubre de 2020, les cooperativistes van muntar un seminari de tres sessions per treballar l’elaboració de RRI amb mirada feminista: van participar cooperatives, fundacions i associacions de diversos àmbits, algunes de les quals, com Fil a l’Agulla, La Ciutat Invisible o IACTA, ja disposen de reglaments o documents similars, però altres es van nodrir de les jornades per iniciar els seus propis processos.

Entre els debats que van aflorar hi havia com posar en pràctica la vida en el centre. “Fer-ho sona molt bé, però és un repte pel qual calen molts recursos”, indica Amanda Alexanian Meacci. En aquest sentit, es va parlar que calia tenir una major incidència sobre l’administració pública.

En el seminari també va aparèixer la necessitat de fomentar la diversitat dels equips, un tema que van treballar amb Col·lectivaT. Es va acordar, per exemple, revisar la forma en què les persones s’incorporen com a col·laboradores o sòcies a una entitat, per tal d’evitar que siguin processos excloents. Així, per exemple, el RRI d’Almena estableix que es valorin les titulacions dels països d’origen de les persones i el compromís d’analitzar el grau de diversitat interna (per origen, edat, ètnia, diversitat funcional, classe social, etc.). La idea -expliquen- és anar revisant el document d’acord amb el que anomenen “metodologia viva”, per tot seguit desenvolupar un codi ètic.

Referències a l’ombra

Almena coneix altres processos que també han aprofundit en la mirada de gènere. Un d’ells queda recollit a l’article que, sota el títol “Sembrant cures per cultivar canvis”, Júlia Granell detalla en el llibre Economia solidària i feminista (XES i Pol·len, 2020). Es tracta d’un procés nascut el 2016 de la mà de LaFede -entitat de segon grau que agrupa organitzacions de pau i drets humans- amb l’objectiu de facilitar “l’apoderament col·lectiu per fer visibles les desigualtats estructurals de gènere, fomentar l’ètica de la cura i les pràctiques feministes, així com impulsar canvis organitzacionals, estructurals, culturals i relacionals a les entitats”.

Seguint aquest fil, el 2017 es va fer un procés participatiu, acompanyat per l’Observatori IQ i L’Esberla, que va conduir a l’elaboració d’una guia d’autodiagnosi per a organitzacions socials, centrada en els següents eixos: valors hegemònics, conflictes, relacions i participació i democràcia. Les participants van aplicar l’autodiagnosi i, alhora, cada organització va compartir amb la resta la seva vivència. Granell, en el llibre, recorda que va ser un “espai de teràpia col·lectiva on ens vam adonar que totes navegàvem en mars convulsos i que calia socialitzar la nostra situació des d’una perspectiva de cures”. Finalment, el 2019, el projecte es va donar a conèixer la guia a altres entitats.

Una altra experiència ha sigut el taller que recentment ha impartit recentment la cooperativa Germinando Iniciativas Socioambientales per aplicar les propostes de l’economia feminista en el funcionament de les empreses de l’ESS; en aquest cas, sota l’impuls de l’Ateneu Cooperatiu Coopcamp.

AMANDA ALEXANIAN MEACCI: “CAL UNA REGULACIÓ LABORAL DE LES SÒCIES TREBALLADORES”

Quins debats han sigut més recurrents fins a arribar al RRI?

Sobretot “posar la vida al centre”, que ara les administracions repeteixen però que sovint se’l buida del significat més polític, quan es tracta de construir organitzacions on la cura de les persones, els projectes, l’organització i l’entorn estigui en el centre. Tots els debats, com també la construcció dels diversos documents, han partit d’aquí.

Hi ha altres reptes que s’hagin evidenciat en el si de l’Economia Solidària?

Tots tenen a veure amb les cures, tant les condicions laborals com el fet d’intentar no precaritzar-nos. I és que, per molt que vulguem crear una alternativa al sistema capitalista, a vegades no hi ha una regulació laboral de les sòcies treballadores, es baixen les bestretes i els permisos són menys que en una empresa capitalista. Cal, doncs, tenir uns mínims dignes i no baixar d’allà, encara que el sosteniment de la cooperativa faci que sovint s’hagi de collar.

Prioritzar la sostenibilitat de la vida implica repensar els temps. Com s’aborden les hores?

A vegades els temps són infinits i dominen la resta, però si és possible hem de compaginar  la vida laboral amb la familiar, etc. Nosaltres mateixes volem abaixar la jornada completa, que és 40 hores, i si no és possible, almenys no fer-ne d’extres i, si es fan, compensar-les. És un debat bastant compartit amb la resta de cooperatives.

Autoria: 
Mar Carrera

Pot ser també t’interessa

L’associació catalana, formada per una seixantena de joves investigadores, treballa per erradicar l’estigma i el biaix de gènere que encara persisteix en el camp de la tecnologia i la ciència.