Back to top

Les llibreries front el Capitalisme de plataforma

Ivan Miró
24 març 2020
Quin paper poden jugar les llibreries independents en l’era del capitalisme digital? Quina proposta cultural necessiten bastir per garantir la funció social del llibre? Quin model socioeconòmic pot sostenir una “llibreria cultural” i en xarxa?

La cultura es refereix menys a què fem que a com ho fem.
Terry Eagleton

En l’era del Capitalisme Digital -diguem-ho clar: en l’era d’Amazon-, el llibre ha estat al centre d’un nou règim d’acumulació global. Paradoxalment, des de la seva humilitat i sovint associat a imaginaris d’emancipació, el llibre ha jugat -pel mode de producció hegemònic d’avui- un paper similar al què va exercir l’automòbil en l’era Fordista.

Al cor primigeni del negoci d’Amazon, a partir de la seva comercialització i distribució en plataformes digitals, s’han erigit noves relacions de producció, que canvien els models laborals i incorporen una abassegadora centralitat de la logística.

L’omnipotent Capitalisme de plataforma, que opera avui en tots els sectors productius -llegiu Nick Srnicek- per capturar, acumular, processar i comercialitzar dades, és deutor d’un humil i persistent artefacte cultural: el llibre. La seva expressió física no tan sols no ha estat -encara- derrotada per l’e-book, sinó que ha esdevingut el maó primigeni d’un nou món digital.

Tanmateix, quin model social prefigura el Capitalisme Cultural de plataforma? Invisibilització de la producció; hiperexplotació de la força de treball; desconeixement del garantisme laboral; anorreament de les estructures sindicals; dependència del capital financer; captura tecnològica de la creativitat i la interacció social; monopolis en la distribució i la logística; destrucció del teixit comercial local; control biopolític; major impacte ambiental i una sistemàtica evasió fiscal.

I pel que fa a la cultura? Doncs una major individualització del consum cultural, la intensificació de la mercantilització i la desterritorialització de la relació cultural.

L’espectacle és el moment en el qual la mercaderia ha arribat a la colonització total de la vida social
Guy Debord, 1967

La cultura en el Capitalisme de plataforma, doncs, no només es produeix, distribueix i consumeix de forma diferent, sinó que la seva funció social també resta alterada. La imatge, la paraula o el logo - diu Ingrid Guardiola a L’ull i la navalla – són avui tan sols un pretext per clicar, generar dades i expandir l’economia de l’atenció.

L’expropiació d’imaginaris culturals per la seva estandardització i comercialització de masses, a càrrec de plataformes digitals globals com Netflix; o un intel·lecte general mundial forjat per la cooperació desinteressada de les “comunitats digitals”, però mediatitzada i monetitzada per Google o Facebook, són metàfores d’un model de caràcter extractivista, que assenta el seu negoci en l’eliminació i captura de la competència. Això és, també, en la neutralització de la diferència i/o la dissidència cultural; a excepció de certes escletxes –“oportunitats”, per alguns, “banalització”, per d’altres- que converteixen en mainstream els debats provinents de les perifèries culturals.

Un món sense llibreries?

Les tendències monopolistes en el món del llibre no són una novetat del capitalisme digital, sinó que en l’anterior fase -la Indústria Cultural–- ja es promovia la mercantilització del llibre, expressada en la sobreproducció i la sobreedició, la destrucció d’estocs o la concentració de grans editorials i distribuïdores. La Indústria capitalista del llibre, doncs, assentà les bases per la seva escissió respecte a l’experiència cultural, reduint-lo a la condició de mercaderia.

No obstant això, pel seu desenvolupament històric i gràcies a regulacions com la llei del preu fix, fins avui la indústria editorial ha necessitat les llibreries com els operadors comercials finals de la cadena econòmica del llibre.

Aquesta funció, en canvi, ha estat extirpada pel Capitalisme de plataforma, que tendeix a subsumir totes les fases econòmiques: producció, prescripció (algoritmes), distribució i comercialització. Així, en el Capitalisme Digital preval el llibre-mercaderia i en canvi es perd la seva funció social, desapareixent la llibreria com a espai cultural, de trobada i intercanvi, de prescripció i debat, de dinamització cultural i circuit d’autores i lectores.

L’horitzó d’un món sense llibreries (ambiguament recolzat per editors que aspiren a una improbable salvació individual en el capitalisme de plataforma) obliga a repensar la funció social del llibre, promoguda històricament per biblioteques, llibreries i altres espais culturals.

Eines d’apoderament

Per preservar i repensar la funció social del llibre, cal rellançar la llibreria com a projecte cultural estratègic. No ja en el model caduc de mer dispensador de llibres, ni tampoc com a espai voluntarista on els llibreters, en funció de la seva originalitat, atreuen “nous públics” i promouen “experiències” a partir de la singularització en el “mercat cultural”.

Més enllà, la llibreria ha de poder ser un espai d’organització cultural, on la producció i el consum (la creació i el gaudi) del llibre no sigui únicament una relació econòmica, sinó que pugui prefigurar una altra relació social i cultural.

És, en aquest sentit que, a més de la vessant professionalitzadora, les llibreries poden beure de la històrica cultura associativa i cooperativa catalana, extraient aprenentatges d’institucions com els ateneus populars o les cooperatives obreres de consum, que s’orientaven a la satisfacció de les necessitats econòmiques, socials i culturals de llurs comunitats.

Incorporant aquestes perspectives, les llibreries independents catalanes poden esdevenir eines per la producció i socialització del coneixement, facilitant noves relacions socials i culturals, fins i tot de caràcter societari.

L’objectiu, per tant, no és crear públics o captar clients, sinó promoure comunitats culturals organitzades, amb vincles societaris de major o menor intensitat, que facilitin l’apropiació social del llibre.

La pulsió associativa i cooperativa de la llibreria, sumada al vincle local i comunitari, actualitza la funció social del llibre, construeix una comunitat substantiva de proximitat (no només les “comunitats” digitals i individuals del Capitalisme de plataforma), relocalitza l’activitat econòmica i refà l’espai públic, de manera que repobla aquella desertització cultural que prometia l’urbs digital de hubs, logistes i clients que no surten de casa.

Les llibreries independents catalanes poden esdevenir eines per la producció i socialització del coneixement, facilitant noves relacions socials i culturals, fins i tot de caràcter societari.

El vincle associatiu o cooperatiu amb les seves comunitats pot facilitar la viabilitat socioeconòmica de les llibreries independents. A més, permet altres moviments. El primer passa per fer xarxa entre llibreries similars, per construir eines d’intercooperació i complementarietat, com compartir agendes, programacions i campanyes, o bé estocs, programes de gestió, recursos tècnics i logístics. Per fer front al monopoli del Capitalisme de plataforma, cal que les llibreries catalanes - cooperatives, associatives i independents- mancomunin, a més, projectes potents també a nivell digital, en la direcció del Cooperativisme de plataforma que proposa Trebor Scholz. En aquest sentit, el daltabaix sanitari, social i econòmic provocat per la crisi del coronavirus ha motivat el naixement d’iniciatives que poden avançar en aquesta direcció, com LlibreriesObertes.cat. Es tracta d’una plataforma digital impulsada de forma solidària per la cooperativa SOM, que aglutina a més de 300 llibreries dels Països Catalans. Permet sumar esforços per posicionar globalment les llibreries de proximitat, promou la compra digital i la recollida en l’espai físic. Podria esdevenir una cooperativa de plataforma, on les llibreteres en fossin copropietàries i participessin de la governança i gestió?

El segon moviment és enfortir la relació amb altres actors del món del llibre, com autores, lectores (“consum responsable del llibre”), escoles d’escriptura, centres educatius, editorials, distribuïdores, impremtes, grups de lectura o biblioteques, tots elles nodes de la relació econòmica i social del llibre.

I el tercer, l’articulació amb altres iniciatives de la Cultura Cooperativa i Comunitària (cooperatives d’arts escèniques, associacions culturals locals, equipaments públics de gestió comunitària...), que no entenen la cultura com un pretext per a configurar el model neoliberal i extractivista del Capitalisme de plataforma, sinó que viuen la cultura i la creació col·lectiva com una manera de fer que ens transforma i permet l’expansió subjectiva, el vincle social, el gaudi estètic, l’aprenentatge emocional, el pensament crític i, finalment, la feliç emancipació.

Ivan Miró
Sociòleg i soci de La Ciutat Invisible,
impulsor del circuit CulturaCoop (www.culturacooperativa.cat)

Autoria: 
Ivan Miró