Durant un lustre, Veneçuela va viure un període d’escassetat que va trobar en l’economia informal un dels aspectes més nocius. Impulsats per l’avarícia i sense considerar el perjudici al proïsme, un exèrcit de bachaqueros va contribuir a minvar la dieta del veneçolà, mentre el cooperativisme provava el seu caràcter resilient.
L’any 2015, el país sud-americà començava el trànsit per una de les etapes més cruentes d’una crisi econòmica que, tot i que mantenir Veneçuela a uns nivells d’hiperinflació i el salari mínim no supera els 4 euros mensuals, va experimentar l’alliberament del control canviari i la lliure importació de béns de consum, cosa que va permetre a la seva depauperada població respirar una mica. Aquells dies, una estricta Llei de Preus Justos deixava buits les lleixes dels supermercats i els consumidors havien de fer llargues cues per obtenir productes sufragats pel govern.
La tibant situació d’escassetat va crear un caldo de cultiu per a un fenomen d’economia informal negativa que va colpejar encara més les possibilitats de consum dels ciutadans: el bachaqueo. Un bachaco és el nom que el veneçolà atorga a formigues grans, tant en dimensions com en voracitat. Obligats aquells dies fer llargues files per trobar aliments, molts veïns van adonar-se que entre ells hi havia compradors que no eren els habituals: es tractava dels bachaqueros, autèntics soldats pertanyents a màfies, l’única missió de les quals consistia a arrasar amb els productes regulats per, tot seguit, revendre’ls a preus immensament superiors. Aleshores, alguns fenòmens d’economia informal negativa van triomfar en el terreny de l’oportunisme, però a mesura que el cooperativisme va provar el seu caràcter resilient i romandre en el temps, van desaparèixer.
El cooperativisme a Veneçuela, que té l’origen en les tradicions de la seva població indígena, va trobar en la crisi econòmica un incentiu per diversificar les seves activitats i expandir-se. Xarxes com Cecosesola (Central Cooperativa de Servicios Sociales de Lara) s’han convertit en un dels baluards d’aquesta activitat socioeconòmica reconeguda i fomentada per la Constitució i que ha rebut el reconeixement internacional. D’aquesta manera, gràcies al cooperativisme, el veneçolà va treure el seu orgull solidari i va reaccionar contra els bachaqueros, que van passar a ser catalogats com a voraços insectes.
Ara bé. Malgrat el rebuig majoritari de la població, reflectit en les enquestes de l’època, el fenomen del bachaqueo no va parar de créixer. Una enquesta publicada per l’empresa Datanálisis l’any 2015, va revelar que més del 60% de les persones que adquirien productes regulats acabaven optant per fer el mateix: revendre’ls a sobrepreu. Per tant, no sols el fenomen era dirigit per màfies; a ciutats frontereres com Cúcuta (Colòmbia), on es podien adquirir productes veneçolans subsidiats per l’administració a preus competitius, el microbachaqueo es va convertir en una via de supervivència, fins al punt que compradors que aconseguien un quilo addicional de farina per a arepes, la revenien i, d’aquesta manera, adquirien altres productes.
Encara que el 2015 el govern de Nicolás Maduro va dictar diverses normes contra els bachaqueros, no va ser fins a la flexibilització dels controls canviaris i la fi del subsidi als productes bàsics de consum en 2019, que el fenomen no es va extingir definitivament. Des d’aleshores, Cecosesola (guanyadora del Right Livelihood Award 2022) i altres iniciatives d’economia solidària han crescut de manera extraordinària. Avui, ja són 80 les cooperatives associades a escala estatal, moltes d’elles vinculades a la producció i distribució d’aliments.
En moments de crisi econòmica aguda, com la registrada al país sud-americà a partir de 2015, alguns fenòmens d’economia informal negativa van triomfar en el terreny de l’oportunisme i de l’especulació. Si ja pertanyen al passat, doncs, és perquè el cooperativisme va exercir un caràcter resilient que roman en el temps.
Pot ser també t’interessa
