Mirar-se als ulls és essencial. Sense el contacte directe de la retina, les emocions no flueixen. I sense el batec del cor, qui s’anima a activar la transformació?
Aquest va ser el primer argument que ens va esperonar a pensar en Talaia Pagesa, una trobada pagesa sense pantalles pel mig. Un espai on, de nou, les mans trobessin pell. Un lloc on les olors fossin certes, on el cel fes acte de presència.
Trobar-se més enllà d’unes llums sempre iguals que fan de l’ordinador un espai virtual buit d’emoció. Fer xarxa sense xarxes pel mig. Anotar en un paper, un contacte nou amb qui establir relacions. Un crit a parlar de tu a tu, sense embuts. Un dia en què la nostra pagesia gaudís del simple fet de ser en un lloc amb persones que cerquen allò mateix. Un punt de trobada per totes aquelles que sabem que viviu el dia a dia als vostres camps, amb els vostres ramats, entre sembrats, pasturant als prats, transitant pels infinits camins rurals. Teníem ganes de facilitar un espai amb un quadre en blanc. Tot i saber quin dibuix ens agradaria trobar, l’objectiu era que la pagesia fes de l’art de projectar, un exercici coral.
I és així com Talaia Pagesa ha nascut amb dues fites molt clares. La primera, esdevenir un punt de trobada de pageses i pagesos d’arreu de Catalunya. Un espai divers, plural, obert, interactiu, divertit, atrevit... un lloc on sentir-se com a casa amb persones conegudes i d’altres per conèixer. La segona, donar el tret de sortida per a un esdeveniment de gran abast l’any 2023. Facilitar un imaginari col·lectiu per fer bullir l’olla de què vol, necessita i li fa il·lusió, a la nostra pagesia, que passi de cara a l’any que ve.
Aquests objectius varen ser possibles gràcies a la bona colla de pageses i pagesos que el diumenge 10 d’abril van participar en la primera Talaia Pagesa. Una llavor que ha estat sembrada gràcies a la confiança plena de l’Ajuntament de Vic, política pública d’arrel per facilitar espais innovadors en el tradicional Mercat del Ram. Un consistori que ha donat veu a la pagesia i que ha permès que un equip meravellós de persones dinamitzadores acompanyessin les reflexions per aterrar-les en propostes concretes. Logística necessària perquè les converses no es quedin només a les barres dels bars.
Tot un grapat de persones vàrem donar llum a la primera Talaia Pagesa. Mirades diverses que comparteixen al 100% l’orgull com a pagesia i la felicitat del treball agrari. Persones enamorades de la seva feina i de la manera com ho fan.
Amb models productius i comercials diferents, es va posar de manifest la necessitat de trobar punts comuns per la pagesia catalana del futur. La petita i mitjana, la que col·labora, la que ven a la vora de casa, la que té cura per la terra, la que s’implica per un demà millor, la que té la voluntat d’alimentar de manera saludable la població propera.
I ara què? Ara toca arremangar-se i continuar treballant. Fer feina per generar l’espai de trobada i complicitats que les persones presents l’any 2022 demanen pel 2023. Ser un altaveu i mirall de la pagesia catalana. Un canal de comunicació amb la societat i l’administració per reivindicar la dignitat de la tasca agrària, els preus justos, els canals comercials viables, la creació de paisatge, la cura per l’entorn i infinitat de temes més que mereixen aquest etern reconeixent a la pagesia de casa.
La Talaia Pagesa assumeix el compromís de les persones presents al Seminari de Vic per generar un espai que ara no existeix. Quelcom nou, transgressor, directe, àgil, engrescador. Es visualitza una eina d’impacte, un eix comú de transformació, unes mirades creatives a transitar cap a la pagesia del futur. Un treball coral perquè tinguem un sector rejovenit, d’edat i d’esperit.
De fet, està tot per dibuixar. Cal acompanyar-la que creixi, que assumeix identitat i sàpiga quin és el seu rol al món. I això cal fer-ho de la mà i amb molta generositat. Els ulls acostumen a dir la veritat. El plor de l’alegria, la rojor del cansament, la brillantor de l’amor, la claredat de la complicitat, les lleganyes de la incertesa o el parpelleig de la por.
Totes juntes formen part del mapa vital de les emocions que es transmeten a través de la retina. I si tenim ganes de transformar, ens hem d’emocionar.
Talaia Pagesa és una emoció que vol ser acció, un sentiment que vol ser quelcom. És un plat a taula on els ingredients romanen latents. Una recepta, encara, sense cap ni peus. Un menú d'arrel amb la meravellosa sensació que està tot per fer.
* Neus Monllor és ambientòloga, consultora agrosocial i especialista en desenvolupament rural i nova pagesia. Contacte: www.neusmonllor.eu
