L’aposta per la sobirania alimentària i la proximitat és indiscutible a qualsevol cooperativa o entitat de l’economia solidària. Tanmateix, sovint consumim productes -en molts casos, diàriament- que provenen dels països del Sud global, com ara el cafè, la xocolata, el te o el sucre. És en aquest punt on, per a les consumidores conscients, comencen els dubtes: és una contradicció acceptable o cal deixar de banda aquests aliments perquè és una traïció als valors que defensem?
Des d’aquest punt de partida, ara fa un any i mig a LaCoordi vam impulsar una recerca amb L’Aresta i l’Economat del Camp per conèixer quins debats sobre aquesta qüestió s’estaven duent a terme als grups de consum de Catalunya i quina era l’opinió de les consumidores organitzades sobre el moviment del comerç just.
Més de 60 grups van participar en la diagnosi i van confirmar un fet que, des del mateix moviment, ja se sospitava: en general, se sap poc del comerç just. Si bé a tothom li sona el concepte, hi ha molts interrogants sobre els processos i els mecanismes per garantir que aquell cafè o aquella xocolata s’han fet respectant els drets humans i ambientals. Com a petita sorpresa, però, l’informe va concloure un reclam generalitzat: l’interès de totes aquestes consumidores per saber-ne més.
Per aquesta raó, fa uns mesos vam convocar un cicle de formacions en què van participar diferents membres de cooperatives productores de República Dominicana, Paraguai o Nicaragua. D’aquesta manera, les cooperativistes van explicar com funciona la producció de comerç just, quins beneficis -més enllà del preu- aporta aquest moviment a les seves comunitats i quins riscos assumeixen quan, davant la manca de demanda en el marc del comerç just, han de comercialitzar els seus productes amb les regles del mercat convencional.
El contacte directe entre consumidores de Catalunya i productores del Sud global va permetre trencar mites i tractar qüestions que sovint generen reticències. Per exemple, es va aprofundir en la manera com el comerç just col·labora en la lluita per la recuperació de la sobirania alimentària, mitjançant l’agroecologia, l’accés a les terres, a l’aigua, a les llavors o al crèdit necessari per produir aliments.
A més, es va apuntar el fet que, importar un nombre limitat de productes del Sud -aquells que no es poden produir al nostre territori- té un impacte ambiental molt acotat pel que fa al transport (aquest impacte no es pot obviar, però és irrisori en xifres globals i, en canvi, afavoreix les comunitats locals que, d’aquesta manera, no depenen plenament dels negocis de les grans multinacionals). Comercialitzar cafè, xocolata o sucre de comerç just els permet produir amb menys riscos (un 50% del pagament de la collita es fa per avançat), els garanteix un treball digne regulat per elles mateixes com a membres d’una cooperativa i fomenta la sobirania alimentària de la comunitat, entre d’altres coses.
Podem concloure, doncs, que el comerç just no només no és el contrari de la sobirania alimentària, sinó que és un element clau per impulsar-la, ja que apodera els pobles per produir el que és necessari per a la seva alimentació mitjançant horts familiars o la venda als mercats locals. Unes dinàmiques molt allunyades dels monocultius de les grans empreses que exploten els territoris fins a esgotar la seva fertilitat i que impedeixen la diversificació d’aliments per garantir un consum intern saludable. En aquesta línia, cal destacar una de les accions més esteses en les cooperatives de l’Amèrica Central i l’Amèrica del Sud: la recuperació de llavors tradicionals que s’havien deixat de conrear perquè no tenien sortida al mercat internacional i que, ara, es produeixen per a l’autoconsum.
Decidir no consumir productes que no es poden conrear a Catalunya és molt coherent amb una aposta ferma per la sobirania alimentària local. Però si no estem disposades a prescindir del cafè del matí -o del migdia, o de la tarda)-, siguem conscients que el comerç just repercuteix positivament en comunitats productores que durant segles han hagut de combatre pràctiques colonials i capitalistes i que, gràcies a les garanties d’aquest moviment, han recuperat part dels drets que els nostres avantpassats els van arrabassar.
Mentrestant, les cooperatives del Sud global continuaran treballant per combatre els efectes del canvi climàtic -causats, sobretot, per les accions dels poders econòmics del Nord- que afecten la producció del cafè i del cacau, però també de la resta d’aliments necessaris per a una dieta saludable arreu.
