Els espais comunitaris són fonamentals a l’hora de posar en pràctica el model de barri, de poble i de ciutat on volem viure. L’objectiu és construir espais on poder decidir, a partir dels coneixements col∙lectius, des dels més tècnics als més creatius, sobre tot allò que ens envolta. Eixamplant aquestes pràctiques, ens reapropiem de les nostres vides, generant nous models de consum, oci i relació, amb un impacte dins de les nostres comunitats que resol moltes necessitats compartides de tipus econòmic, laboral, formatiu, de lleure o d’autoorganització.
Catalunya té una llarga tradició vinculada a l’autoorganització comunitària, entroncada històricament amb el cooperativisme i ateneisme obrer, i que ressorgeix amb les lluites veïnals dels anys 70. Precisament, un dels impulsors de la Xarxa d’Espais Comunitaris (XEC) és l’Ateneu Popular de 9 Barris, un projecte fruït de la lluita de les veïnes i veïns d’aquest districte de Barcelona. També trobem projectes com la Lleialtat Santsenca, un equipament públic de gestió comunitària inserit a l’edifici de l’antiga cooperativa obrera que porta el mateix nom, al barri de Sants, fundada el 1891 i tancada pel franquisme.
La XEC va néixer l’any 2016 en el marc de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC), fruit de la confluència de diferents projectes de gestió comunitària de naturalesa molt diversa. La voluntat dels diferents col·lectius era tenir un dispositiu per posar en el centre de les relacions comunitàries valors com l’horitzontalitat, l’arrelament amb el territori, la transparència, la corresponsabilitat, el compromís i l’establiment de relacions no discriminatòries, tot des d’una perspectiva de gènere i intergeneracional.
Inicialment, la XEC es va concebre com un espai de coordinació entre diferents projectes basats en la gestió comunitària, des d’on poder intercanviar coneixements i recursos, sigui la gestió del finançament, passant pel foment del cooperativisme o el treball en cultura. També tenia molt present la voluntat de cohesionar políticament aquests espais, generar debats i visions comunes sobre la relació entre l’economia social i solidària i la gestió de recursos públics. En definitiva, buscar fórmules per vincular els diferents discursos i pràctiques, fer possible el treball coordinat i de suport mutu, així com millorar la incidència política i la interlocució amb les administracions.
Amb els anys, ha cristal·litzat una aliança estreta amb la Xarxa d’Economia Solidària (XES) que s’expressa, principalment, de dues maneres: amb la creació del Balanç Comunitari i la constitució de la XEC com a comissió sectorial de la XES. Si comencem per la darrera, després de fer un treball de confluència entre les dues organitzacions, es va acordar que la XEC fos la comissió que representa els projectes de gestió comunitària dins de la XES, passant a formar part dels òrgans de governança i alineant plans de treball per ampliar l’impacte de les seves activitats.
Quant al Balanç Comunitari, a la FESC 2018 es va presentar oficialment una primera versió d’aquesta eina d’autoavaluació i millora contínua dels processos de gestió comunitària. A part de la XEC, el projecte es desenvolupa a través d’un equip de dinamització de persones vinculades a la gestió comunitària, el programa de Patrimoni Ciutadà de l’Ajuntament de Barcelona i la XES.
Durant el 2019 es va fer el primer test, en què van participar una quinzena de projectes. I aquest 2022, malgrat els imprevistos que han aparegut els darrers anys, es farà la primera campanya de Balanç Comunitari en plenes condicions i a tot Catalunya. Així doncs, a partir del 17 de maig, les iniciatives sociocomunitàries de l’ESS podran fer el Balanç Comunitari per mitjà de la plataforma ‘Ensenya el cor’. (https://ensenyaelcor.org/).
Balanç Comunitari és una eina basada en el Balanç Social de la XES que compta amb una sèrie de característiques específiques que responen a les necessitats detectades pels agents de l’àmbit de la gestió comunitària. Aquestes característiques es tradueixen, principalment, en les preguntes i indicadors enfocades a avaluar l’impacte comunitari de la iniciativa, que s’agrupen en quatre blocs: arrelament al territori; impacte i retorn social; democràcia i participació; i cura de les persones, els processos i l’entorn. Igual que el Balanç Social, s’estructura amb una modalitat bàsica i una de completa, per així ajustar la rendició de comptes a la capacitat dels projectes.
Cal destacar que aquelles entitats que tinguin una estructura econòmica de més de tres jornades completes i uns ingressos superiors als 100.000 € anuals, també han de fer el Balanç Social. És a dir, caldrà que l’entitat avaluï el seu funcionament intern i els projectes comunitaris que gestiona amb el Balanç Comunitari.
Així mateix, cal remarcar que la modalitat bàsica del Balanç Comunitari és compartida amb l’Ajuntament de Barcelona, concretament amb el programa Patrimoni Ciutadà. Això vol dir que, totes les cessions d’espais i equipaments emmarcades dins d’aquest programa, hauran de fer el Balanç Comunitari cada un o dos anys, com a garantia que la cessió compleix els criteris de gestió comunitària establerts pel balanç (es preveu que, pel 2022, siguin entre 40 i 60 espais).
En paral·lel a aquesta feina, centrada en la ciutat de Barcelona, es mirarà d’arribar a projectes de tot el territori català, especialment a les 190 iniciatives d’economia comunitària detectades a través de la iniciativa ‘Pam a Pam’ durant l’any passat.
Tot plegat fa que, tant el Balanç Comunitari com l’aliança entre la XEC i la XES, esdevinguin claus per donar una major centralitat a la dimensió sociocomunitària de l’ESS a Catalunya. I és així perquè, en els darrers anys, s’han dedicat molts esforços –tant des del mateix moviment, com des de les polítiques públiques– a enfortir la dimensió socioempresarial de l’ESS, deixant en un segon pla –probablement no de manera intencionada– les iniciatives comunitàries que operen, dia a dia, sota lògiques de reciprocitat, ajuda mútua i solidaritat, però fora del radar de l’economia productiva. No perdem vista, però, que l’ESS difícilment tindria sentit sense unes comunitats fortes i organitzades on desenvolupar-se.
* Rubèn Suriñach és Tècnic de la XES i responsable del Balanç Comunitari
