Vivim les conseqüències immediates de la pandèmia i la crisi que aquesta genera al conjunt de la societat. Una crisi inèdita i desconeguda, que manté confinada a més de la meitat de la població mundial. Ens movem dia a dia, gairebé hora a hora, mirant d’assimilar les derivades mèdiques, socials, polítiques i personals que genera.
En primera línia de l’emergència, trobem els professionals de la salut, pels quals no hi haurà prou paraules d’agraïment. Però també altres sectors aporten el seu gra de sorra. És el cas dels milers de professionals del sector social, pel qual també és necessari el reconeixement, ja que davant d’aquesta crisi, treballen per atendre als col·lectius més vulnerables i garantir la cobertura dels drets socials de tothom. En aquest sentit, les cooperatives d’iniciativa social tenen un paper clau, tant pel seu nivell d’intervenció com pel lideratge que sovint exerceixen.
Des de la Sectorial d’Iniciativa Social de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) oferim a les nostres cooperatives un canal de comunicació interna, a través del qual els informem de la normativa sobre emergència i vehiculem les seves necessitats específiques.
Un 75% de les professionals de les cooperatives socials ho fan en l’àmbit de l’atenció directa, garantint l’atenció a persones especialment vulnerables, serveis residencials o d’atenció domiciliària. Serveis que cal garantir; de la mateixa manera que cal preservar la seguretat física dels qui que treballen en aquesta situació d’alta complexitat. I és que el teletreball no és una mesura que es pugui generalitzar.
Cal recordar que les mesures que s’estan prenent -i aquelles que no s’han pres i caldrà fer-ho- tenen un enorme impacte en la nostra activitat. Parlem del tancament de serveis que gestionem, com són els centres oberts, de dia, ocupacionals, de desenvolupament i atenció precoç, i d’aquells vinculats a les escoles o serveis prelaborals.
Són tancaments que hem assumit com a necessaris, però que tenen un impacte directe sobre les nostres cooperatives i el personal que hi treballa. I és que, en la immensa majoria, no s’ha deixat de treballar amb les usuàries, al contrari: les cooperatives fan seguiment dels casos, acompanyen persones i les atenen de manera telemàtica. Tot amb importants esforços de reorganització i, en alguns casos, amb costos afegits.
En aquesta tessitura, les nostres cooperatives necessitaran respostes. Perquè sovint s’oblida que, més enllà de la seva dimensió social, som un sector generador d’ocupació i creador de riquesa. Estem parlant d’unes 3.000 entitats i empreses de l’economia social amb gairebé 100.000 persones contractades. No és poca cosa.
Com a Sectorial de la FCTC, hem vehiculat la incidència política i mediàtica a través de la nostra entitat de referència, la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, que presidim des de fa cinc anys.
La crisi que vivim, doncs, té un impacte immediat i duríssim sobre els aspectes laborals i organitzatius del sector, la qual cosa ha posat en primer pla la necessitat de disposar d’eines de gestió i representació que doni resposta als diferents fronts que ens afecten.
En aquesta línia, la interlocució amb el Govern i el conjunt de les administracions s’ha centrat en aspectes tan importants com garantir el manteniment de concerts i contractes de serveis -amb el pagament íntegre dels mateixos-, assegurar la liquiditat de les cooperatives mitjançant el cobrament de factures pendents, la dotació de material d’autoprotecció i la voluntat perquè, l’endemà, tinguem un pla de xoc pel Tercer Sector Social i el conjunt de l’economia social. No podem oblidar que som un sector que ja estava tocat després de deu anys d’infrafinançament i retallades.
El virus ens ha trobat baixos de defenses, certament, i és per això que calen mesures que permetin resistir-lo en les millors condicions per no sortir-ne més afeblits, sinó més forts. Cal posar les persones, les seves necessitats i el bé comú per sobre dels interessos de la macroeconomia, l’especulació i el guany individual. I també -temps hi haurà- recordar que, quan advertíem que la qualitat dels serveis estaven en perill, no parlàvem per parlar.
La crisi sanitària vindrà seguida d’una crisi social i econòmica. Serà el moment -així ha passat en totes les crisis que hem sofert- perquè el cooperativisme i el conjunt de l’economia social expliqui a la societat el model que defensa i promogui un canvi de visió del món i de la vida.
