Les cooperatives tenim la missió de fomentar un model d’organització democràtic que posi els objectius col·lectius per damunt dels interessos individuals. Un sistema de relació més humana que té un enorme potencial educatiu i socialitzador per a la persona.
En aquest sentit, les escoles cooperatives tenim l’oportunitat de promoure projectes pedagògics que integrin, a la vegada, els valors cooperatius amb el repte de formar els joves del futur. Cada principi del cooperativisme és una possibilitat per desenvolupar capacitats transversals i competències toves de l’alumnat, immers a aprendre a aprendre, treballar en xarxa, formar-se amb actituds col·laboratives, i emprendre iniciatives amb alts valors democràtics i de respecte a l’altri. Quan això succeeix, l’escola cooperativa té mig camí fet, ja que mostra i ensenya la seva essència.
Doncs bé: com ens organitzem dins de la cooperativa? Sota quins principis? Com duem a terme la presa de decisions? Com aprenem aquesta manera de fer que ens fa persones empàtiques i crítiques amb l’entorn? Com gestionem els conflictes? Com integrem la diversitat d’opinions? Com podem ser resolutius amb els objectius? Com fem palès el retorn social?
Aquestes i altres preguntes, les podem respondre creant una cooperativa d’alumnes centrada en l’economia social i solidària. I això es fa dotant a l’alumnat d’una formació humanista en emprenedoria, tan necessària per al seu futur professional, que dependrà més de si mateixos i la capacitat que tinguin de compartir projectes amb altres persones; no pas d’un tercer –empresa o administració- que els hi doni feina.
De temes que generin les cooperatives hi ha per donar i vendre, tants com activitats econòmiques ens puguem imaginar: des de la gestió d’un hort urbà, redefinir el pati de l’escola per fer un entorn més sostenible; amortitzar el viatge de final de curs fent de pastisser, o organitzar un servei d’atenció a la gent gran al barri. La qüestió, però, no radica a aconseguir a què dedicar-se, sinó en com es desenvolupa el projecte i el camí que s’agafa perquè sigui autogestionada.
Sabem que s’aprèn socialment i, quan l’activitat és compartida, es fomenten habilitats tan diverses com la capacitat de comunicació, el lideratge, l’empatia, la negociació i la convicció. Aquest és el valor de la cooperativa, que sigui de servei o producció, repercuteix a la comunitat, ja que assoleix un retorn social que impacta positivament en l’autoestima de l’alumnat i la cohesió del grup.
En aquesta línia, una cooperativa d’alumnes permet aprendre valors incorporats en la pràctica, l’única manera que l’equitat, la igualtat, la democràcia, l’honestedat, la justícia, la solidaritat, la transparència, l’autoajuda o la responsabilitat siguin incorporats a l’ètica de la persona. I és que la pràctica ens permet integrar en un mateix projecte els continguts i les competències de totes les matèries: lingüístiques, artístiques, matemàtiques, socials i d’altres que sorgeixen d’acord amb l’activitat que es desenvolupa. Per tant, més que un projecte interdisciplinari, parlem d’un projecte holístic.
I en aquest procés és interessant els beneficis que obté l'alumnat. No sols des d’un punt de vista metodològic; en la mesura que l’activitat li atorga protagonisme, fomenta la seva creativitat i fa que modifiqui el seu rol a l’aula. El professorat es limita a animar-lo i orientar-lo per tal que desenvolupi la recerca i aprengui a aprendre.
És, des d’aquest prisma, que les cooperatives d’alumnes esdevenen projectes complets que faciliten l’aprenentatge i el desenvolupament de persones, tot preparant-les per a un entorn laboral que -cal recordar- cada dia és més exigent en competències transversals i habilitats socials.
Vídeo de l’experiència de les escoles cooperatives Creixen: https://www.youtube.com/watch?v=p2mKZgJDyLU&t=2s
* Joan Ramon Boixaderas és soci de Escola Sant Gervasi Cooperativa, director de l’Escola Creixen Goar Viladecans i membre d’EscolesCoop
