Parlar de joves sense ser jove és arriscat. Més encara en un moment en què la joventut s’ha convertit en una etapa controvertida quant al marge d’anys que comprèn. Tot i això, amb els matisos que facin falta i sent conscient dels perills de les generalitzacions, voldria parlar sobre la relació entre les persones joves i les economies transformadores, ambdós conceptes entesos en un sentit (prou) ampli; el primer, abordant les edats compreses entre els 16 i els 29 anys i, el segon, tenint en compte les propostes de producció i consum que promouen models socialment justos i mediambientalment sostenibles.
Estem davant d’una generació que ha crescut amb la darrera onada feminista i que, malgrat no estar exempta de violències masclistes, denuncia i reivindica qüestions que fa uns anys ni ens plantejàvem o ho fèiem en veu baixa; una generació que ha viscut acompanyada del missatge constant que el planeta s’esgota, que el col·lapse s’acosta i que el futur és incert. Per a algunes, això ha estat l’impuls per mobilitzar-se i implicar-se en la lluita climàtica; per a altres, en canvi, provoca ecoansietat, apatia o desconfiança cap a la humanitat.
D’altra banda, som el país d’Europa amb les taxes d’atur juvenils més preocupants -només la supera Grècia i la resta de l’Estat espanyol- i una ocupació (en molts casos precària) del 48’6%, segons es desprèn de l’EPA corresponent al tercer trimestre de 2021. Es tracta d’una generació sobrequalificada i precaritzada, en què només el 15,5% viu emancipada -no disposem de dades per determinar quin percentatge d’aquest 15,5% ho fa amb total autonomia o gràcies al suport dels seus predecessors-, motiu pel qual, en aquest context, cal subratllar que la relació entre consum i joves està condicionada per tots aquests elements. Uns elements que fan que només una minoria sigui consumidora directa de molts serveis o productes bàsics, mentre que la majoria hagi de dependre dels recursos i les decisions del seu nucli familiar.
Davant de tot plegat, què pensen les joves del sistema econòmic imperant? Coneixen els impactes dels seus consums, tant al Nord com al Sud? I les alternatives al model hegemònic? Creuen en la capacitat de la ciutadania per canviar les coses? LaCoordi, de la mà de la Fundació Ferrer i Guàrdia, acabem de publicar un informe a l’entorn d’aquests interrogants, realitzat a partir de les aportacions de 359 joves dividides en diferents grups de discussió.
Considerant les estadístiques que mencionàvem, no sorprèn que la resposta més recurrent de les participants sobre els obstacles per fer un consum transformador sigui l’elevat preu del producte. I, a continuació, el desconeixement d’empreses i iniciatives responsables i la falta d’informació, sovint vinculada a l’opacitat i a la desconfiança que els genera els discursos ecofriendly de moltes marques.
Gairebé totes les joves amb qui vam parlar són crítiques amb el capitalisme, sobre el qual diuen que és “l’únic sistema possible” o que “la meva aportació individual no canviarà res”. De fet, en un món interconnectat com el nostre, trobem una manca de visió global i de sentiment de lluita compartida quant a la dignificació dels drets laborals de les treballadores, siguin del Sud com del Nord, i el respecte ambiental. En aquest sentit, la majoria de participants van manifestar que els queda lluny la realitat d’altres països i van remarcar que, a casa nostra, també patim molts conflictes laborals que els afecten directament.
Pel que fa a les economies transformadores, en mostrar-los les propostes de l’economia solidària, el comerç just o el decreixement, les joves enquestades van declarar que, tot i que els sonaven aquests conceptes, no els dominaven en profunditat. Així doncs, semblaven conèixer més els impactes negatius del capitalisme que els beneficis socials i ambientals d’apostar per models alternatius; un desconeixement que amb molta facilitat pot portar al conformisme i a la resignació.
I com que les contradiccions són essència de l’ésser humà, després de constatar que menjar agroecològic és possible en la major part del territori, que les finances ètiques ofereixen gairebé els mateixos serveis que la banca tradicional i que existeix la roba sostenible, el 81% de les participants a l’estudi van afirmar que la ciutadania té poder per canviar l’actual model econòmic. Com? Bé sigui a través del mateix consum, bé participant en projectes alternatius o mobilitzant-se per incidir en les pràctiques de governs i empreses. Però, atès que de la teoria a la pràctica sempre hi ha escletxes, també van reconèixer que no és fàcil canviar d’hàbits, ja que segons van afirmar és fàcil deixar-se endur pel consumisme, la moda o la mandra, impulsos que segurament tenen el mateix paper de contra força entre les joves i entre les que no ho som tant.
Els resultats d’aquesta recerca posa de manifest els reptes que, des de les economies transformadores, ens hem plantejat moltes vegades però que, sovint, no hem estat capaces d’abordar o bé ho hem fet sense èxit. Per exemple, el fet que la sensibilització no és suficient per aconseguir un canvi d’hàbits, en tant que hi ha factors com l’accés o el cost que juguen un paper important. O l’endogàmia, tal com van apuntar les participants més activistes; és a dir: l’existència de cercles en què tothom consumeix productes de proximitat i de l’economia solidària però on “sempre som les mateixes”.
En definitiva, esperem que aquestes reflexions serveixin d’alerta per qüestionar-nos el nostre paper en la transformació social i ens ajudin a tenir una visió constructiva i il·lusionant -lluny de carregar-nos més responsabilitats i molt menys, culpes-. Dos ingredients necessaris per continuar treballant amb l’objectiu d’assolir fites col·lectivament i, si escau, punxar les bombolles del consum responsable per estendre l’esperit transformador tan lluny com sigui possible.
