L’experiència ens demostra que les maneres de treballar que posen les persones al centre aconsegueixen millors resultats. Ara toca que l’espai físic de les oficines ho reflecteixi.
Les persones expertes en el món laboral fa anys que advoquen per un canvi de cultura cap a entorns corporatius innovadors, a fi que augmentin la productivitat, redueixin els costos, alhora que millorin el benestar i la implicació de la força de treball. En aquest sentit, la pandèmia de COVID-19 ha suposat un punt d’inflexió en un procés de transformació que avançava amb parsimònia i que ara sembla no tenir marxa enrere. Però, un cop superat el període d’adequacions necessàries per fer front a les restriccions imposades, ara ens toca reflexionar si els espais de treball actuals són compatibles amb les noves tendències marcades.
La faceta més important quan s’aborda aquest tema és que els espais i els seus fluxos han de funcionar de manera òptima per tal que la feina es pugui dur a terme satisfactòriament. I és que, més enllà del programa d’usos i la distribució, el concepte de “confort funcional” definit l’any 2007 per Jacqueline Vischer, investigadora en disseny d’entorns corporatius, considera l’espai de treball com el suport ambiental que reben les persones per a la realització de les seves tasques. En aquesta perspectiva, cal tenir present que l’ergonomia, la llum, la temperatura, les condicions visuals o el soroll, exerceixen un impacte directe sobre la productivitat de les persones; afectant, per tant, els nivells d’exercici professional.
Doncs bé: les noves tendències demanen entorns basats en la innovació i en el treball intel·ligent, centrats principalment en els resultats de l’equip, en lloc de com o on s’aconsegueixen. I és aquí on l’ambient de treball hauria de ser una eina més per tal que les habilitats individuals, la cultura de les organitzacions i la tecnologia disponible, sumin esforços per al desenvolupament de les tasques d’acord amb els resultats esperats. Un objectiu que només serà possible si es promouen maneres eficients de treballar i s’ofereixen experiències positives perquè l’oficina sigui un lloc desitjable d’anar-hi i estar-s’hi.
De la mateixa manera, si es vol donar resposta a les necessitats de les persones que s’allotgen en l’espai, serà imprescindible comptar amb la seva participació durant el procés de planificació i disseny. Perquè, en la mesura que es recullin les percepcions del personal, es podrà ampliar la perspectiva d’anàlisi i habilitar condicions de treball favorables, tenint en compte que fer-ho en condicions ambientals negatives es reflecteix en fatiga i estrès.
Una altra variable relacionada amb la qualitat dels entorns professionals és la interrelació entre l’espai i les persones. Així ho indica l’experta en disseny antropològic Sarah Pink (2017), per qui la possibilitat de personalització i interferència en les característiques de l’espai afavoreix el sentiment d’apropiació, enforteix la identitat de les persones usuàries i promou una experiència positiva.
D’aquesta manera, a partir de la premissa que el benestar i la productivitat van agafats de la mà, els criteris de disseny centrats en les persones és quan agafen especial rellevància, d’aquí la importància de crear espais que responguin a les necessitats individuals i a l’estructura de l’organització. I és que, quan les metodologies de disseny són participades, sovint s’assoleixen condicions diverses i flexibles; és a dir, llocs de feina que faciliten la interacció, la socialització i una infraestructura tecnològica segura i col·laborativa que dona suport als fluxos de treball.
Per això cal que, en el món cooperatiu, les organitzacions es recolzin en experts en l’anàlisi, planificació i disseny, capaços de conduir processos de transformació centrats en les persones. Serà d’aquesta manera que aconseguirem els espais de treball innovadors, eficients i saludables que tots i totes necessitem.
* Renata Pasero és arquitecta i membre de Raons Públiques SCCL
