Mónica Mancera: “Assumim l’element identitari del resoldre a Veneçuela”

Mónica Mancera, membre de l’agrupació de música afroveneçolana Herencia i de l’Observatori Veneçolà de les Economies Culturals (OVECA), considera que els artistes veneçolans han estat greument afectats per les mesures coercitives unilaterals imposades al seu país per la Casa Blanca, i veu en la idiosincràsia dels seus compatriotes una forma de resiliència.

L’objectiu de l’OVECA, encara en procés de constitució, és esdevenir un espai nacional universitari que aporti, des de la recerca i la producció intel·lectual, propostes de línies d’acció i recomanacions per a les polítiques d’estat en l’àmbit de les arts i la cultura, amb la finalitat d’impulsar el desenvolupament de les economies culturals.

“Comptem més de mil mesures coercitives unilaterals que desafien aquesta identitat, que ens ha portat a posar-la al nostre servei, i això ha permès que no ens tornéssim bojos ni hi hagués un esclat social.”

Com han afrontat els veneçolans el bloqueig econòmic imposat pels Estats Units a Veneçuela?

La nostra solució com a veneçolans ha estat el tema del “resoldre”, és a dir, crec que aquest és l’element identitari del “resoldre” a Veneçuela. Allò que anomenem “matar un tigre” (fer diversos treballs puntuals, sense que impliquin una feina formal), tot i que forma part de l’imaginari popular, en realitat són projectes que la gent desenvolupa. Això és part de la nostra idiosincràsia, està tatuat a l’ADN. Però sí, això ens situa en un límit que ens ha estat imposat. Comptem més de mil mesures coercitives unilaterals que desafien aquesta identitat, que hem posat al nostre servei, i això ha evitat que hi hagués un col·lapse social.

En aquest context, quines dificultats ha afrontat l’Observatori Veneçolà de les Economies Culturals i Artístiques (OVECA)?

L’OVECA ha tingut dificultats, especialment pel que fa al seu talent humà, a causa del deteriorament general dels salaris. Tenim sous precaris, encara que les bonificacions addicionals hi ajuden una mica. Tot i així, l’observatori és una meravella, perquè permet desenvolupar les dimensions del problema socioeconòmic derivat d’aquesta guerra econòmica. De vegades costa entendre tots els elements en joc, les seves variacions, ja que és important no quedar-se només amb les paraules. Però sí, tornant a la pregunta, ens ha costat molt, primer, formar un equip que vulgui ser part d’un gran projecte però que, quan arriba final de mes, es pregunta: com fem la compra? A més, com et deia abans, s’hi aplega talent humà, però sovint els veus de manera esporàdica, ja que tenen mil feines i projectes per poder subsistir.

Com valores el sector del cooperativisme i els emprenedories populars en el teu àmbit?

El govern està fent grans avenços en tot el que té a veure amb els emprenedories, per anar més enllà del rendisme petrolier i apostar per la diversificació productiva. Ens acompanya en la creació de sabers i coneixements, potenciant les capacitats artístiques i culturals en benefici del país. Es busca que aquesta espiritualitat i expressió artística es reflecteixin també en l’economia, encara que, com et deia, ha estat força difícil tirar endavant un equip humà.

Què ens pots explicar sobre la “1a Brigada Feminista” de la qual vas formar part?

Estava formada per un grup de tres activistes i militants veneçolanes que, el 2022, van visitar les principals ciutats dels Estats Units. Durant quinze dies van mantenir reunions amb institucions acadèmiques, culturals, artístiques i cíviques, organitzacions comunitàries de base, moviments socials i organitzacions polítiques, on la brigada va donar testimoni sobre la situació actual de Veneçuela.
El desenvolupament de l’agenda de la brigada va contribuir a la denúncia necessària i a la lluita col·lectiva contra totes les aberracions del sistema capitalista i a visibilitzar com les dones són afectades desproporcionadament per l’agressió econòmica imperialista. Això inclou expressament l’agressió directa contra Veneçuela i contra els veneçolans que lluiten per defensar la seva autodeterminació.

Manuel Moreno: “Una forma de reconciliació, una forma de perdó”

Manuel Moreno, mestre percussionista i líder d’“Herencia”, encapçala l’expedició que, juntament amb Mónica Mancera, serà present al III Trobada de Sanjuaneros que se celebrarà a Barcelona el proper 22 de juny.

“És una forma de celebració, una forma de reconciliació, una forma de perdó, una forma d’intercanvi.”

Què representa la celebració de Sant Joan Baptista?

Per què Sant Joan, concretament el Sant Joan de Veneçuela, que té una connotació cristianocatòlica? Doncs perquè s’amalgama amb aquestes formes de percebre les energies o les creences de qui ens introdueix en el món del catolicisme, en aquest cas els conqueridors, els espanyols. Però com que a Veneçuela hi havia un gran percentatge de població afrodescendent, la manera d’entendre aquesta inducció al catolicisme es traduïa en el tambor. Comprendre això a través d’una manifestació com la festa de Sant Joan Baptista certifica que, malgrat les condicions en què es va donar, avui és una forma de celebració, de reconciliació, de perdó, d’intercanvi, una manera de mirar-nos i reconèixer-nos mútuament.

Què poden endur-se els catalans del Sant Joan Baptista afroveneçolà?

La nostra música té una velocitat i un component on convergeixen tres factors: l’europeu occidental, l’indígena originari de Veneçuela i l’ancestral africà. Són tres components molt particulars que es conjuguen en una força entre la dansa, el cant i la percussió, i això sorprèn molts psicòlegs i investigadors, perquè el nostre tambor té molta velocitat, força i combinacions.
A més, hi ha una gran varietat: en un sol concert podem interpretar cinc, sis o deu ritmes diferents, provinents de deu estats distints, i cadascun es canta, es balla i es toca d’una manera diferent i amb instruments diferents.