La història no necessàriament es repeteix, però molt sovint podem trobar en el seu decurs diversos moments diferents que suggereixen una certa rima, algunes similituds. L'economista Clara E. Mattei dedica l'assaig El orden del capital a analitzar l'administració política de la I Guerra Mundial i de la seva postguerra a Itàlia i el Regne Unit, sempre amb el nostre present d'austeritats públiques i lucres privats en el rerefons. Ens trasllada a una ràpida successió de viratges que tenen lloc en poc més d'un lustre: un soscavament del liberalisme econòmic en forma de presa del control estatal dels sectors estratègics, un auge de les pràctiques de socialització i cooperativització de l'economia (amb la Revolució Russa en el rerefons) i un rotund retorn a l'estat de les coses previ al conflicte bèl·lic.
La tesi del llibre de Mattei és que el qüestionament del deixar fer liberal suposava un perill pels interessos dels grans capitals. La resposta hauria estat ràpida: a cop de conferències internacionals amb ponències dels experts adequats, s'hauria dut a terme una mena de doctrina del xoc que imposava una suposada necessitat d'austeritat en els comptes públics, òbviament degradats per la guerra. Calia, segons l'autora, restablir una divisió artificial entre allò econòmic i allò polític a través d'una tecnocràcia que tornés a garantir el privilegi dels grans capitalistes.
Aquest relat sobre l'hegemonia d'uns discursos oficials que defensen la necessitat de sacrificis col·lectius per garantir l'estabilitat del sistema remeten a les onades d'ajustos estructurals que s'han succeït en les darreres dècades. Mattei es revolta contra aquest ideari. A través d'una prosa força directa, refusa la noció (estranyament) compartida segons la qual l'economia és una mena de ciència exacta aliena a la ideologia i que, per tant, es pot emancipar del debat polític. Al cap i a la fi, el seu primer llibre es va titular L'economia és política.
La visió de l'assagista italiana pot ressonar en una ciutadania europea que majoritàriament només ha vist la guerra per la televisió, però que s'ha acostumat al degoteig de retallades de serveis públics i vendes de patrimoni col·lectiu realitzats per un suposat bé comú. Mattei decodifica de manera quasi irada la lògica profunda que hi ha al darrera d'aquestes mesures: els interessos de classe (capitalista), els desitjos d'acumulació. En aquesta tasca, aporta una mirada a la història dels discursos de l'economia política que es complementa amb altres assajos que han qüestionat el desplegament legislatiu de la globalització, com el magnífic assaig El código del capital de la jurista Katharina Pistor.
L'autora d'El orden del capital no solament aporta un relat de derrotes col·lectives i d'horitzons d'oportunitats que es tanquen o sembla que ho facin, i de desconfiança envers el paper de l'Estat. També dimensiona algunes de les experiències, més o menys efímeres, que van tenir lloc un segle enrere. El seu record de l'anomenat Bienni Roig italià de 1919 i 1920, marcat per la combativitat sindical i les lluites per l'autonomia obrera, pot resultar inspirador. Davant tantes veus (des dels seguidors de l'Escola de Chicago neoliberal a les variacions obertament autoritàries d'un cert capitalisme tecnològic) que insisteixen en què l'únic model econòmic viable és el que defensen, Mattei ens recorda que sí que hi ha altres mons possibles i que n'hem esguardat algun en un passat massa oblidat.
Llibre
- Títol: El orden del capital
- Autoria: Clara E. Mattei
- Traducció: Isadora Carolina Prieto, Anna Hernández
- Editorial: Capitan Swing
- Pàgines: 512
