Els advocats són els que escriuen el nostre món desigual?

Habitualment, s’insisteix en la idea que els llibres són eines. És una manera de subratllar que la lectura pot proveir-nos de coneixements amb què incidir de manera més efectiva en la realitat. El código del capital és un llibre amb el potencial d’esdevenir una eina valuosa perquè dirigeix el focus cap a àrees rellevants de l’organització econòmica del món, amb les quals l’esquerra transformadora sovint no està prou familiaritzada. 

L’autora del volum, la jurista i articulista alemanya Katharina Pistor, ha estat premiada pel seu treball al voltant de les regulacions financeres internacionals o el govern corporatiu. El código del capital és una clara mostra d’explicar-ho de forma rigorosa sense tractar els lectors amb condescendència ni caure amb les simplificacions que poden dur a un cert obscurantisme. De la mateixa manera que s’allunya de la retòrica de l’assagisme més militant, atès que no es tracta tant d’una crida indignada com d’un precís informe mèdic sobre els efectes que provoca la despossessió de riqueses socials a través de mitjans legals.

Pistor tracta coses ja conegudes. En les seves premisses, per exemple, el llibre s’alinea amb el déjà vu en què es converteixen les anàlisis del món neoliberal, basades en la idea que les mirades difícilment poden canviar si els problemes continuen sent els mateixos o molt similars. Així que la docent alemanya torna a repetir elements dels quals som dolorosament conscients: les corporacions són una estructura jurídica que genera impunitat i que la fiscalitat a la carta és una fàbrica de desigualtat que privilegia els poderosos. En gran mesura, no deixa d’argumentar el que ja han defensat milers d’activistes al llarg dels segles: que les lleis estan redactades en benefici d’una minoria, alhora que posa el dit a la nafra en exposar la magnitud de la tragèdia en múltiples àmbits, des del dret societari i corporatiu, al funcionament dels mercats de derivats, passant pels tractats multilaterals de comerç.

L’interès del llibre, però, radica en el fet que l’autora tracta les matèries amb un coneixement profund i panoràmic que només sembla que estigui a l’abast dels arquitectes del sistema neoliberal. Explica com, de forma recurrent, l’imperi de la llei talla “el cordó umbilical entre els interessos privats de l’individu i l’interès social”, propiciant el tancament de terres comunals o l’apropiació, per part de les corporacions, de les dades dels ciutadans o del codi genètic humà. D’alguna manera, doncs, Katharina Pistor relata una història del món amb ressons fatalistes, on cada oportunitat d’emancipació és avortada per reformes legislatives que blinden nous i vells poders i posen en marxa noves concentracions de capital.

Al parer de la investigadora germànica, els protagonistes d’aquests processos són una elit d’advocats que, a la pràctica, esdevenen indispensables pel procés d’assalt a la riquesa social. Són els que adapten les normatives existents, a cavall dels grups de pressió i dels legisladors receptius, i que en generen de noves al servei dels interessos privats, actuant com uns tribunals d’arbitratge que imposen les seves normes als estats.

Després de El código del capital, que constitueix tot un diagnòstic negatiu sobre els marcs legislatius generadors de desigualtat, Katharina Pistor ja treballa en un nou volum, que a diferència d’aquest, ens oferirà els possibles camins per reformar aquests marcs en benefici del bé comú. Serà, suposem, una altra eina valuosa per comprendre el món i mirar de transformar-lo.