Llatinoamèrica conflueix en l'art com un mitjà de cohesió i germanor. Units per arrels ancestrals, països amb diferents però estrets llaços socioculturals com Puerto Rico, Mèxic i Uruguai, troben en el cooperativisme una oportunitat per superar els contextos més adversos.
ArcuCoop: Arts Culturals de Puerto Rico
Fundada el 2016 a Mayagüez, sota la Llei 239 de cooperatives, la Cooperativa de les Arts Culturals de Puerto Rico (Arcucoop) manté una àmplia presència en la tasca artística i cultural del país, oferint-se com una solució als problemes socioeconòmics que pateixen artistes, cultors i artesans.
Per a l'artesana Sylma Oliver, ser part d'ArcuCoop li va significar l'oportunitat de "moure's" i conèixer altres artesans, a més de la possibilitat de participar en fires d'art organitzades per i per als seus associats. "Com més contacte es té amb els artesans, més vas coneixent on som, cap a on anem i què hem de millorar, i la cooperativa m'ha brindat això: un nord", sosté.
Ortiz reconeix que Arcucoop treballa per oferir eines que permetin als artesans i artistes aconseguir una millor qualitat de vida. "Intenten que els artistes es donin a conèixer, encara que no és fàcil perquè fa temps que busquen lluitar amb els problemes que com a societat ens afecten. Espero que seguim creixent, per la societat; espero que segueixi educant sobre cultura", assegura.
Enfocats a establir-se com un espai per a la difusió i promoció de la tasca artística i cultural de Puerto Rico, el seu objectiu final és contribuir a enfortir el sistema educatiu de les zones més necessitades del país.
"Com a organització, esperem obrir més portes per als artesans i els artistes. Espero que això de la màfia s'elimini. Que tots els que hi són sigui perquè segueixen les disposicions que cal tenir, que no es faci com en altres espais; que les regles siguin per a tots", exposa Luis Nazario, vicepresident d'Arcucoop.
Com manifesta l'artesana Yahaira López, Arcucoop "és la meva inspiració, perquè de tots els meus companys he après alguna cosa i m'han ajudat. Quan em sento sense motivació, en el moment de baixada, sempre apareix algú i com que et puja l'estat d'ànim".
Més de mil artistes borícues associats a Arcucoop en els àmbits d'arts visuals, escèniques, escultura, artesania, música, cinematografia, fotografia, arquitectura i literatura, són constància d'una cooperativa que arriba al seu novè aniversari com una referència obligada de les arts populars a la nació caribenya.
"La Carpita Teatro": inclusió en pausa de reinvenció
Fundat el 2013 per una societat cooperativa sense ànim de lucre, "La Carpita Teatro" es va aixecar sobre un terreny erm a Cancún, una ciutat tradicionalment turística de Mèxic que clamava per espais culturals alternatius d'esbarjo.
Després de 12 anys de tasca que va començar amb teatre i dansa a l'aire lliure, i que va aconseguir aixecar un espai propi que oferia funcions teatrals, tallers i activitats comunitàries, "La Carpita Teatro" va tancar temporalment les seves portes el passat mes d'abril, a causa de problemes de finançament. Una "pausa indefinida" que els seus fundadors veuen com una oportunitat per "reinventar-se".
Caracteritzat per la seva obertura a la comunitat LGBT+, "La Carpita Teatro" va comptar per a la seva funció final amb la participació de Drew Vela, director teatral i artista drag, que considera que l'escena teatral li permet visibilitzar temes de la seva comunitat més enllà dels àmbits habituals.
L'última obra presentada per la cooperativa: "Pato, pato, ¿pato?", va ser protagonitzada per nens i dirigida per Drew, qui està considerant transformar el projecte en un teatre itinerant: "Tinc la confiança de les mares d'aquests nens i si cal presentar-nos de nou, com a l'inici del projecte, al carrer o en estacionaments, ho farem".
Caracteritzada per tenir nombrosos restaurants, hotels i centres nocturns, el pressupost que Cancún gestiona per a la Cultura és de tan sols el 0,6%. La manca d'impuls governamental a projectes culturals se suma a la particular dinàmica d'una ciutat de prop d'un milió d'habitants que amb prou feines compta amb quatre teatres.
"La Carpita Teatro" va afectar positivament la vida de nens i adolescents de Cancún a través del seu programa de teatre per a les infàncies, i comptava amb la participació de menors amb trastorn de dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH). Els seus fundadors aposten al seu retorn, i en la voluntat dels seus petits actors i els seus familiars, així com en el públic que van aconseguir formar durant 12 anys de treball solidari, potser hi ha la clau per cristal·litzar-ho.
Cooparte, la música popular de l'Uruguai
Emparats en la Llei de Cooperatives aprovada a l'Uruguai a finals del 2008, que va incloure la llavors nova possibilitat de crear cooperatives "d'artistes i oficis connexos", la Cooperativa de les Arts de l'Uruguai (Cooparte) neix el 2011 amb la celebració d'una Assemblea Multitudinària.
El model d'organització de Cooparte promou l'autonomia, la col·laboració i la sostenibilitat dels seus creadors i afiliats, i ha evolucionat per convertir-se en un suport integral per a la majoria dels músics del país. És així com van impulsar la creació d'Agremyarte, un sindicat de músics i artistes estretament lligat a la cooperativa.
"Vam sorgir arran de l'exigència de la Intendència de Montevideo de formalitzar-nos per poder treballar en les diferents activitats que contracta l'administració municipal", explica Mario Varela, president de Cooparte, qui afegeix que "al cap de pocs mesos de la fundació de Cooparte va néixer Agremyarte com una eina complementària, per als diversos usos que requeria la pròpia cooperativa".
Amb orígens arrelats en la música, tant Cooparte com Agremyarte van evolucionar per estendre els seus serveis a altres expressions culturals degut a que, com explica Varela, "les necessitats van fer que es fossin creant altres disciplines artístiques, ja que no hi havia en altres àmbits una eina per poder formalitzar".
Amb més de 22 mil persones registrades a la cooperativa al llarg dels seus gairebé 14 anys d'existència, Cooparte brinda suport a un ampli espectre de professionals. "Sempre dic que si hi ha un artista en escena, mínim hi ha cinc persones treballant perquè pugui estar allà. I aquestes cinc persones van des del 'ploma' que carrega els equips, fins a un tècnic de so il·luminador, vestidor, maquillador".
Cooparte i Agremyarte s'han constituït, tant per a figures consagrades de la música uruguaiana com per a tècnics i productors, com un veritable ecosistema de suport. Els números, segons Varela, confirmen la tendència: prop del 90% dels artistes de primera línia del país estan associats a la cooperativa.
El seu impacte ha superat la mera gestió administrativa per a la indústria de la música i la cultura, i el 2016 van crear la fundació "Fans de la música", un vehicle per impulsar projectes d'índole social i productiva com ara festivals, xarxes de bandes musicals i la promoció de grups emergents.
Pot ser també t’interessa
