El president Gustavo Petro intenta fer front a la venda parcial de Canal Uno a la companyia espanyola, transformant l’única televisió pública del país sud-americà en una cooperativa de periodisme.
Canal Uno és el pilar de l’espectre radioelèctric a través del qual es transmeten els canals de televisió propietats de l’Estat colombià. No obstant això, a la fi de 2024, l’administradora privada de la televisió es va associar amb l’espanyola Grupo Prisa, cosa que el nou president del país, Gustavo Petro, intenta revertir impulsant la seva transformació en una cooperativa.
“La gent s’estranya que cada dia emissores i canals privats de televisió m’ataquin”, va expressar el president sobre el cas de Canal Uno, per afegir “són els mateixos mitjans privats que s’abraonen contra els qui lluitem malden perquè l’economia d’Amèrica del Sud no recaigui en poques mans”.
Petro insistia en aquest fet: “Fixeu-vos que el nostre Govern no és aliat del narcotràfic, ni de la violència ni tampoc de la corrupció. Ens ataquen perquè és decent”, va agregar, fent referència als presumptes vincles de diversos dels seus antecessors amb grups paramilitars i narcotraficants.
L’anunci de Petro d’evitar la venda de Canal Uno ja ha rebut la contestació de la dreta. És el cas de la congressista Katherine Miranda, segons la qual Petro intenta expropiar un senyal que tindria permís fins a 2037. Mitjançant el tuit “#Greu!, expropiació!”, Miranda ha acusat l’actual executiu progressista de vulnerar la Llei 1978, de 2019, on es va pagar per la concessió del senyal al voltant de 117.000 milions de pesos.
En la mateixa línia que Miranda s’ha manifestat Víctor Muñoz, alt funcionari durant el mandat del conservador Iván Duque, que en el seu compte d’X ha qualificat l’anunci de Gustavo Petro de “declaració d’expropiació”. No sols això: a criteri de Muñoz, la decisió posa en risc la llibertat d’expressió, d’aquí que hagi cridat els altres canals, emissores de ràdio, periòdics i tot allò que sigui contrari a l’esquerra a “unir-nos per a derrotar als enemics de la democràcia que avui ens governen”.
Però, què ha portat exactament a l’oposició colombiana a criticar d’aquesta manera a l’actual mandatari colombià?
Canal Uno és gestionat per un Plural Comunicaciones, un grup privat sota la figura d’una concessió que, efectivament, venceria l’any 2037. Però, no obstant això, l’aparició del Grupo Prisa com a supòsit “proveïdor de programació” atemptaria -en tractar-se d’un mitjà estranger- contra el marc normatiu que protegeix la sobirania de l’espectre radioelèctric colombià.
“Canal Uno és propietat de l’Estat i, com bé indica la Constitució, això prohibeix que els canals de televisió del país passin a ser controlats per companyies estrangeres”, va recordar Petro, per qui “amb la venda de la televisió, que és considerat un recurs bàsic per a la cultura del país, es vulneraria el dret d’accés a una informació lliure i plural, d’acord amb els valors socioculturals de les colombianes i els colombians”.
A mig camí de la polèmica ha aparegut el president de Canal Uno, Ramiro Avendaño, que davant les especulacions segons les quals el canal ja s’ha venut a la multinacional espanyola, va haver de sortir a la palestra. “Nosaltres tenim el control absolut sobre els continguts i, només temporalment, hem decidit utilitzar productes del Grupo Prisa com a prova pilot, tal com ens autoritza la Superintendencia de Industria y Comercio, que també ens permet fer una venda comercial conjunta”.
Les declaracions d’Avendaño han vingut acompanyades d’un canvi d’eslògan de la televisió, que ara resa “El 1, libre, como tu”, a més d’un suposat canvi de continguts menys nocius. “No farem narconovel·les i ens comprometem que els continguts que produïm siguin sempre de caràcter propositiu, cuidant la nostra declaració editorial”.
Però, ni aquesta maniobra per justificar els canvis a Canal Uno, semblaria legal. Segons diferents experts, l’associació d’Avendaño amb el Grupo Prisa podria entrar en conflicte amb la legislació colombiana, mentre que la decisió del president Petro d’aixecar les banderes del cooperativisme com a sortida al conflicte, seria completament encertada i oportuna.
El dictamen del grup d’experts, que ja ha aixecat les ires de la dreta, representa pel Govern colombià l’aval per continuar amb els seus plans. Així ho va anunciar el mateix Petro en una declaració recent, en la qual va assegurar que les licitacions que sortiran aviat “no seran perquè el gran capital s’apropiï de Canal Uno, sinó perquè cooperativistes i periodistes en siguin els amos”.
Davant l’hegemonia comunicacional que exerceixen els mitjans privats nacionals i estrangers, doncs, Petro intenta girar les instruccions amb la idea que Canal Uno passi a ser propietat de la societat colombiana “en l’exercici de la transmissió d’informació i de cultura, que és bàsica per a la unitat del poble”. Un missatge que també ha estès per X, des d’on va convidar els treballadors i periodistes del canal a organitzar-se en una cooperativa.
Segons Gustavo Petro, “Colòmbia no pot dubtar a l’hora de rebutjar l’operació del Grupo Prisa, perquè si finalment prosperés, provocaria una massacre laboral i un perjudici letal pel periodisme lliure i independent”. Dependrà, però, dels tribunals de justícia el destí final de Canal Uno, l’únic mitjà d’abast colombià que, ara com ara, manté la titularitat pública.
Pot ser també t’interessa
@LaDomèstika
Barabara Educació
